La reducció de maluc és una sèrie de tècniques que s'utilitzen per restaurar un maluc dislocat. S'hauria de dur a terme poc després de confirmar el diagnòstic. En aquells que tenen una fractura associada, pot ser necessària una reducció quirúrgica. Les complicacions del retard poden incloure necrosi avascular del maluc i lesió del nervi ciàtic.

Generalment es porta a terme sota procediments de sedació i analgèsia (PSA) amb la persona sobre la seva esquena. El maluc i els genolls han d´estar plegades 90° mente l´ajudant empeny cap avall dins a la pelvis. Tècnique que inclouen algunes combinacions de traccions i contratraccions i totacions internees i externes. Si això és insuficient, un full de paper pot utilitzar-se per empenye la cadera superior cap a fora.

Després del procediment, s'han de fer més radiografies o una tomografia computada per verificar la reducció i descartar complicacions. Alguns recomanen que es col·loqui un coixí d'abducció entre les cames d'una persona. Després d'aquest suport parcial amb crosses es recomana durant 4 a 6 setmanes. Les primeres tècniques per reduir un lúpul sense cirurgia es van descriure el 1870.

Posterior Les tècniques normals utilitzades per reduir la dislocació podterior de ls cadera inclouen les tècniques del Capitàn Morgan, Allis, Whistler.

Allis La persona s'estira d'esquena i l'operador manté el genoll flexionat a 90 graus. Amb un assistent estabilitzant la pelvis, l'operador aplica tracció en línia amb el fèmur mentre flexiona el maluc fins a 90 graus subjectant el genoll de la persona. La tècnica sovint requereix que la persona que la fa estigui dreta sobre el llit, cosa que la posa en cert risc. Es pot fer una versió modificada posant la cama dislocada de la persona sobre l'espatlla del metge i, a continuació, aixecant-se.

Capità Morgan La persona es col·loca d'esquena amb la pelvis subjectada al llit. L'operador flexiona la cama afectada de la persona sobre la seva pròpia cuixa, a prop de la part posterior del genoll. A continuació, l'operador flexiona el peu cap avall mentre aplica una tracció cap amunt amb una mà sota el genoll de la persona i l'altra mà subjectant el turmell controlant la rotació, els moviments mèdics i laterals fins que el maluc es redueix.

Whistler La persona es troba estirada d'esquena amb les dues cames flexionades. L'operador subjecta el genoll oposat amb una mà de manera que el genoll de la cama afectada estigui flexionat sobre el seu avantbraç. Amb l'altra mà sobre el turmell de la cama afectada, apliquen tracció cap avall i moviment de rotació per reduir el maluc.

Lateral L'operador aplica una força longitudinal en línia amb el fèmur, mentre que un assistent utilitza un llençol embolicat al voltant de la part superior de la cuixa de la persona per aplicar una tracció lateral fins que s'aconsegueix la reducció. El moviment de rotació s'utilitza segons calgui.

Mesures addicionals Les mesures addicionals que es poden afegir a les tècniques anteriors inclouen: tenir algú que empenyi els dos malucs cap avall per mantenir-los a la llitera augmentant gradualment la força aplicada girar el fèmur internament i externament moure el fèmur de la cama afectada cap a la línia mitjana i a través d'aquesta

Anterior Les luxacions anteriors es poden reduir estirant la cama i girant-la cap a fora. Un assistent que estiri la part superior de la cuixa cap a fora també pot ser útil.

Referències