La 51a edició de la Volta a Espanya es va disputar del 7 al 29 de setembre de 1996 entre les localitats de València i Madrid, amb un recorregut de 22 etapes i 3898 quilòmetres, que el guanyador va recórrer a una velocitat mitjana de 39,986 km/h.
Tony Rominger va tornar a la cursa que el va fer gran anys enrere després de guanyar el Giro d'Itàlia 1995. Els favorits, l'equip ONCE, amb Laurent Jalabert, vencedor de l'any passat, i Alex Zülle. Miguel Induráin, cinc ocasions guanyador del Tour de França, arribava per a guanyar l'única Gran Volta que li quedava per véncer, després de fracassar en el seu intent de guanyar el sisè Tour de França consecutiu.
La primera contrarellotge, de 46 quilòmetres, a la 10a etapa, fou el primer duel entre els candidats al triomf final. Rominger es va endur el triomf d'etapa, amb Zülle a només 2 segons i Induráin a 27. La resta de corredors van finalitzar molt distanciats. No obstant això, a la classificació general la situació era diferent, perquè Rominger es trobava ja bastant distanciat de Zülle i Induráin. Jalabert estava a prop d'ells, en tercera posició.
La 12a etapa, amb final en l'Alt del Naranco, va suposar el primer cop contra Miguel Induráin, el qual va perdre un minut respecte a Zülle i se situava a més de dos a la general, en tercer lloc. Zülle i Jalabert passaven a comandar la cursa.
L'endemà, a l'etapa dels Lagos de Covadonga, Induráin es retirava davant la sorpresa generalitzada del públic, quan marxava retardat per darrere del líder de la cursa. La Vuelta quedava en mans de l'equip ONCE. El tercer classificat, Laurent Dufaux, es trobava a més de cinc minuts de Zülle.
L'única etapa pirinenca, amb final en l'Estació de Cerler, només va servir perquè l'ONCE demostrés la seva superioritat. No obstant això, en la 19a etapa, Jalabert va perdre molts minuts a causa d'una contaminació alimentosa, el qual a més d'afectar-lo a ell, va afectar la resta del seu equip excepte al líder Alex Zülle, a qui no li agradava aquest plat. Això va provocar que el líder es quedés sense gregaris i fos ajudat de manera sospitosa per diversos equips quan Laurent Dufaux en aquesta etapa anava escapolit amb cert avantatge. Al final, perdria poc més d'un minut i acabaria Zülle guanyant a la general.
La contrarellotge disputada a la 21a etapa va fer que Rominger aconseguís el seu segon triomf d'etapa i la tercera posició en la general.
Finalment, la Vuelta va veure un podi totalment suís, amb el triomf d'Alex Zülle, la segona posició de Laurent Dufaux i la tercera plaça de Tony Rominger, el qual també es va adjudicar la classificació de la muntanya. Aquesta va ser la pitjor volta de la història per als ciclista espanyols a l'ésser la primera ocasió en la qual no van aconseguir cap victòria d'etapa, sent el primer en la general final Fernando Escartín en la desena posició.
Etapes
Equips participants
Classificacions Classificació general1.Alex ZülleONC97h 31' 46"2.Laurent DufauxFES + 6' 23"3.Tony RomingerMAP + 8' 29"4.Roberto PistoreMGT + 10' 13"5.Stefano FaustiniAKI + 11' 21"6.Georg TotschnigPOL + 11' 33"7.Davide RebellinPOL + 13' 16"8.Andrea PerónMOT + 14' 46"9.Bobby JulichMOT + 15' 10"10.Fernando EscartínKEL + 18' 36" Classificació per punts1.Laurent JalabertONC237 puntos2.Nicola MinaliGEW163 puntos3.Tom SteelsMAP142 puntos Classificació de la muntanya1.Tony RomingerMAP177 puntos2.Laurent JalabertONC120 puntos3.Dimitri KonyshevAKI107 puntos Classificació de les Metes Volants1.Jürgen WernerTEL50 puntos Classificació per equips1.Team PoltiPOL293h 10' 54"
Referències
Categoria:Volta ciclista a Espanya Categoria:Competicions ciclistes del 1996