miniatura|Drets LGBT en les Nacions Unides
La Declaració de l'ONU sobre orientació sexual i identitat de gènere és una iniciativa francesa, recolzada per la Unió Europea, presentada a l'Assemblea General de les Nacions Unides el 18 de desembre del 2008. La declaració, proposada en un primer moment com a resolució, provocà una altra declaració en sentit contrari promoguda per alguns estats musulmans. Totes dues n'estan obertes a noves signatures. La declaració condemna la violència, l'assetjament, la discriminació, l'exclusió, l'estigmatització i el prejudici basat en l'orientació sexual i la identitat de gènere. Condemna igualment els assassinats i execucions, les tortures, els arrests arbitraris i la privació de drets econòmics, socials i culturals per aquestes raons. La declaració suposà un gran avanç per als drets humans, i trencà el tabú de parlar sobre els drets LGBT en les Nacions Unides. Els opositors a la declaració, liderats per Síria, presentaren un document alternatiu en què advertien que la declaració podria conduir a "la normalització social i, possiblement, la legitimació, de molts actes deplorables, inclosa la pedofília". Aquest document alternatiu, el signaren 60 estats, mentre que la declaració original va obtenir 66 signatures.
Antecedents El desembre del 2008 l'homosexualitat era il·legal en 77 estats, i en set dels quals es castigava amb la pena de mort.
La primera volta que l'ONU es va posicionar respecte als drets LGBT fou el 1994 mitjançant la resolució favorable del cas Toonen contra Austràlia per part del Comité de Drets Humans de l'ONU, que dictà que en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics es recull que les lleis contra l'homosexualitat són una violació dels drets humans. Després, al setembre del 1995, l'orientació sexual esdevingué un tema de debat en les negociacions sobre l'Esborrany de la Plataforma d'Acció de Pequín del 1995 en la 4a Conferència Mundial sobre les Dones. Si bé el text proposat sobre "orientació sexual" s'eliminà del text, fou la primera vegada que els governs van adoptar una postura pública i explícita a favor o en contra de la inclusió i el reconeixement de l'orientació sexual com a part del dret de les dones a controlar la seua sexualitat. A més, en aquesta conferència, Beverley Palesa Ditsie fou la primera persona obertament lesbiana a dirigir-se a les Nacions Unides respecte a qüestions LGBT, i demanà als estats que adoptassen resolucions que reconeguessen la diversitat sexual.
A l'abril de 2003, Brasil presentà una resolució que prohibeix la discriminació per orientació sexual a la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides. En els debats que van seguir, però, la Comissió votà per a posposar les discussions sobre la resolució fins al 2004.
El 2006, durant el Dia Internacional contra l'Homofòbia i la Transfòbia, s'engegà una campanya mundial contra la criminalització de les relacions entre persones del mateix sexe. La campanya fou secundada per algunes personalitats: premis Nobel, acadèmics, religiosos o famosos. El 2008, els 34 estats membres de l'Organització d'Estats Americans van aprovar de manera unànime una declaració en què s'estenia la protecció dels drets humans a la identitat de gènere i l'orientació sexual.
Després de les trobades entre la secretària d'estat de Drets Humans de l'estat francés, Rama Yade, i el representant del Dia Internacional contra l'Homofòbia i la Transfòbia, Louis George Tin, al 2008, Yade anuncià la seua crida en l'ONU a favor de la despenalització de l'homosexualitat, que fou rebuda com una preocupació internacional.
Copatrocinada per l'estat francés, que ocupava en aquests moments la presidència rotatòria del Consell de la Unió, i els Països Baixos en nom de la Unió Europea, la declaració fou proposada com una resolució, però com que no assolia pas el quòrum necessari es va decidir fer-ne una declaració, que fou llegida per l'ambaixador de l'Argentina, Jorge Argüello, el 18 de desembre del 2008 i fou la primera declaració sobre drets homosexuals llegida en l'Assemblea General.
Suports Alguns oradors es referiren en la conferència al fet que molts estats tenien lleis contra l'homosexualitat a causa del seu passat colonial britànic i a les seues religions o tradicions. En expressar el seu suport a la declaració, Rama Yade demanà:
"¿Com podem tolerar que algunes persones siguen apedregades, penjades, decapitades i torturades només per la seua orientació sexual?"
L'activista britànic Peter Tatchell afirmà sobre la declaració:
"Aquesta fou la història dels fets… Aconseguir aquesta declaració de l'ONU és el resultat de l'esforç col·lectiu global de moltes organitzacions LGBT i de drets humans. La nostra col·laboració, unitat i solidaritat han assolit aquest èxit. A més d'IDAHO, ret homenatge a l'esforç i contribució d'Amnistia Internacional, ARC Internacional, Center for Women's Global Leadership, COC Nederland, Global Rights, Human Rights Watch, International Committee for IDAHO, Comissió Internacional Gai i Lesbiana de Drets Humans, ILGA, International Service for Human Rights, Pan Africa ILGA i Public Services International."
Signants 96 dels 193 membres de la Nacions Unides signaren la declaració, incloent-hi tots els estats de la Unió Europea, i la majoria dels estats occidentals, tret dels Estats Units, que després de declarar que signar-la era incompatible amb el seu ordenament intern, ha decidit secundar-la.
Africa
(anteriorment oposició)
(anteriorment oposició) (iniciativa) Amèrica
(iniciativa)
(iniciativa)
Asia
Europe
(iniciativa)
(iniciativa) Signed as "the former Yugoslav Republic of Macedonia"
(iniciativa)
Oceania
(anteriorment oposició)
Entre els primers que es posaren en contra de la declaració, hi havia la Santa Seu, que al desembre del 2008 va dir, en unes controvertides afirmacions, que si la declaració era àmpliament acceptada es podria forçar altres estats a reconéixer el matrimoni entre persones del mateix sexe. L'observador permanent de la Santa Seu davant l'ONU, Celestino Migliore, hi argumentava que: "Els estats que no reconeguen la unió entre persones del mateix sexe seran sotmesos a pressions".
Segons Migliore, es vol introduir la idea d'identitat de gènere: "En particular, les categories orientació sexual i identitat de gènere, emprades en el text no troben reconeixement en l'ordenament jurídic internacional. Una declaració política d'aquesta mena crearia noves i implacables discriminacions". Encara que la Santa Seu dona suport a la despenalització de l'homosexualitat, Magliore afirma que: “la Santa Seu continua advocant perquè qualsevol signe de discriminació injusta cap a les persones homosexuals s'evite i insta els estats per a acabar amb les sancions penals contra ells".
L'opinió del Vaticà ha estat durament criticada. Un editorial del diari La Stampa assegura que el seu raonament en aquest cas és "grotesc", també el president d'Arcigay, Aurelio Mancuso, declarava:
"És d'una gravetat extrema que el Vaticà, i, per tant, l'Església catòlica sencera, es moga perquè la proposta no s'aprove, la qual cosa seria un veritable acte de condemna a mort contra els milions de gais i lesbianes que tenen la mala sort de viure en estats sanguinaris".
Rússia o la Xina s'han negat a signar la declaració juntament amb els estats membres de la Conferència Islàmica.
A més, el portaveu sirià va llegir una declaració oposada a la despenalització de l'homosexualitat signada per 54 estats. La declaració recolzada per l'Organització de la Conferència Islàmica, rebutjava la idea que l'homosexualitat puga existir en el codi genètic i afirmava que amenaçava de soscavar el marc internacional dels drets humans. Hi afegia que la declaració "aprofundeix en qüestions que són essencialment de la jurisdicció interna dels estats" i podria conduir a "la normalització social i, possiblement, la legitimació, de molts actes deplorables, inclosa la pedofília”. A més l'Organització de la Conferència Islàmica intentà suprimir l'orientació sexual d'una resolució formal proposada per Suècia, en què es condemnaven les execucions sumàries.
Signants
Africa
Americas
Asia
(iniciativa)
Oceania
Text de la declaració
Referències
Vegeu també Drets del col·lectiu LGBT en el món Principis de Yogyakarta Cas Toonen contra Austràlia
Categoria:Homofòbia Categoria:LGBT Categoria:Organització de les Nacions Unides