Joan Baptista Falcó i Cisterna (Girona, 23 de gener de 1865 - Barcelona, 17 d'octubre de 1901) va ser un advocat, periodista i publicista carlista espanyol.
Biografia Era fill d'una família carlista que havia lluitat en la guerra del francès i en les guerres carlistes. El seu pare, Salvador Falcó Carbonell (1812-1895), era sabater de professió i natural de Girona; la seva mare, Carme Cisterna Casanovas, havia nascut en 1823 a Palamós.
Ja jove col·laborava en el periòdic carlista de Girona Lo Rossinyol (1885-1887), per un dels articles del qual va arribar a ser processat, empresonat i bandejat. Durant la dècada de 1880 va començar com a redactor en El Correo Catalán mentre estudiava Dret a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se en 1891.
A la ciutat comtal va col·laborar també en el setmanari il·lustrat Lo Crit d'Espanya (1889-1892) fundat per Francesc de Paula Oller i Simón. Va ser corresponsal del periòdic carlista de Vic La Comarca Leal (1889-1894) i director del seu successor, La Comarca (1894-1900). En 1892 va dirigir així mateix El Correo de la Provincia, de Tarragona, que va gestionar en la seva primera etapa. Es va distingir en el viatge de propaganda realitzat pel Marquès de Cerralbo, a qui va acompanyar com a cronista i corresponsal.
A Barcelona va dirigir juntament amb Marià Fortuny i Portell la Biblioteca Popular Carlista (1895-1897), revista autodefinida com a «publicació mensual de propaganda», en la qual es van publicar trenta toms amb abundants gravats que incloïen articles doctrinals, biografies, discursos parlamentaris, secció militar, documents del partit, poesies i secció de notícies, que va comptar amb la col·laboració de nombroses personalitats del moviment carlista.
Arribaria a ser redactor cap del principal diari carlista de Barcelona El Correo Catalán. També va ser director de El Nuevo Cruzado, òrgan de la Joventut Carlista de Barcelona, i col·laborador de El Correo Español i La Hormiga de Oro. També va col·laborar en periòdics dels tradicionalistes exiliats com El Legitimista Español, de Buenos Aires, dirigit per Francesc de Paula Oller i Simón, i Libertas, de Manila. Per la seva intensa activitat informativa, Va falcar va ser sobrenomenat el «Mencheta carlista». Va morir a l'octubre de 1901 víctima d'una ràpida malaltia.
Referències
Bibliografia
Categoria:Periodistes gironins Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Advocats gironins Categoria:Periodistes carlins catalans Categoria:Gironins contemporanis Categoria:Advocats catalans del sud contemporanis Categoria:Advocats morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1865