va ser una jove patriota italiana, que va morir lluitant, com a fuseller, durant la Primera guerra d'independència italiana. És honorada com una heroïna i se li han dedicat plaques, carrers, escoles i monuments en diverses ciutats d'Itàlia.
Biografia Filla del forner Michele Antonietti i de Diana Trabalza, tenia dos germans, Feliciano i Luigi, i diverses germanes. La família es va traslladar a Foligno on, quan tenia quinze anys, va conèixer el comte Luigi Porzi di Imola, un cadet de l'exèrcit papal, del qual es va enamorar. Aquella relació, socialment desigual, va ser rebutjada pels seus pares. El comte va enfrontar-se amb un home que el pare de la seva enamorada havia contractat perquè la vigilés, i el va perseguir pels terrats de Foligno. A causa d'això, va ser castigat a quinze dies d'arrest i traslladat a Senigallia. Malgrat això, la parella va continuar en contacte per correspondència i, finalment, es van casar en secret, la mitjanit del 13 de desembre de 1846, a l'església de la Misericòrdia de Foligno. Ràpidament van ser traslladats a Bolonya, on Colomba va quedar sota la custodia de la mare de Porzi, i ell, llavors tinent, es va veure obligat a reintegrar-se al seu batalló, estacionat a Roma, on va ser condemnat a tres mesos d'arrest, al Castell de Sant'Angelo, i a percebre només la meitat del sou, per haver contret matrimoni sense el vist i plau de l'Estat Pontifici.
Establerts a Roma, la parella va freqüentar els ambients patriòtics i es van adherir a la causa de la República Romana, que va ser proclamada solemnement el febrer de 1849. A mitjans de maig del mateix any, quan Porzi va decidir enrolar-se a les files de Giuseppe Garibaldi, Colomba es va tallar els cabells i, vestida de soldat, va seguir el seu marit, servint com a fuseller. Van lluitar contra els Borbons espanyols, a Velletri i Palestrina, i contra la força expedicionària francesa, que a les ordres del general Nicolas Charles Oudinot, donava suport al Papa Pius IX per retornar-li el poder. El 13 de juny, durant un atac a la Porta Sant Pancrazio, Colomba Antonietti va caure mortalment ferida per la metralla d'un canó. La llegenda diu que va morir als braços del seu marit xiuxiuejant: «Visca lItàlia».
Inicialment el seu cos va ser enterrat a l'església de San Carlo ai Catinari fins al 1941, quan les despulles van ser traslladades a l'ossari del Janícul (Ossario Gianicolense).
Reconeixements A Roma, entre els monuments als patriotes del turó del Janícul, hi ha un únic bust de dona: el Colomba Antonietti. També a Roma, també porta el seu nom, des de 1932, el seu nom l'Istituto tecnico per le attività sociali Colomba Antonietti. El 1964, es va erigir un monument a Colomba Antonietti a la Piazza Cavour de la seva ciutat natal, Bastia Umbra, davant de l'Ajuntament, en substitució del monument de Vincenzo Rosignoli a la Piazza Mazzini, erigit el 1910, del qual es van incorporar alguns elements decoratius. També porten els seu nom sengles carrers de placa al seu lloc de naixement i també una escola secundària i un carrer, prop de la plaça central, porten el seu nom. A Foligno, un carrer va rebre el nom de Colomba Antonietti el 1865, i a la sala del consell del Ajuntament hi ha el fresc del pintor Mariano Piervittori dels anys 1886–1887 La morte di Colomba Antonietti, il 13 giugno 1849, sulle mura di San Pancrazio, a Roma, combattendo contro i Francesi in difesa della Repubblica Romana. També duen el seu nom sengles carrers a Medole (des de 2012) i a Càller (Sardenya).
Referències
Bibliografia Ricarda Huch: Die Geschichten von Garibaldi. (les històries de Garibaldi. Amb un epílogo de Günter Adler . 683 pàgines. Insel-Verlag, Leipzig 1986, © 1921 Insel-Verlag Leipzig, ISBN 3-7351-0006-6 Colomba Antonietti Porzi a la pàgina web de l'Assemblea Legislativa della Regione Emilia-Romagna (italià; PDF)
Categoria:Persones de la província de Perusa Categoria:Persones de la unificació italiana Categoria:Herois