LAutoritat per a la Lluita contra el Blanqueig de Capitals (ALBC), oficialment i en anglès Anti-Money Laundering Authority, és una agència de la Unió Europea, establerta el 2024 a Frankfurt.

Història Al febrer de 2018, la fallida de l'ABLV Bank a Letònia va desencadenar un debat sobre l'estructura de la supervisió contra el blanqueig de capitals (LBC) a la Unió Europea. Unes setmanes més tard, la presidenta del Consell de Supervisió del BCE, Danièle Nouy, va declarar que era "molt vergonyós dependre dels Estats Units per fer la feina. Necessitem una institució europea que implementi de manera exhaustiva, profunda i consistent aquesta legislació [LBC] a la zona euro". L'octubre de 2018, el think tank Bruegel va publicar un estudi recomanant la creació d'una Autoritat Europea de Blanqueig de Capitals i proporcionant un projecte de les seves característiques clau.

La Comissió Europea va proposar per primera vegada l'ALBC el juliol de 2021 després que una sèrie d'escàndols financers exposessin encara més deficiències significatives en la supervisió LBC. Descrita com un element que "canviarà les regles del joc en la lluita contra els diners bruts a la UE", l'ALBC té com a objectiu frenar els fluxos financers il·lícits alhora que millora la coordinació entre les autoritats d'intel·ligència governamentals dins de la UE.

La selecció de la ciutat seu de l'ALBC va seguir un nou procediment després d'una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea el 2022 en relació amb l'establiment de l'Autoritat Laboral Europea i el trasllat de l'Agència Europea de Medicaments. El tribunal havia dictaminat que, segons els tractats de la UE, és una competència conjunta del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea designar les seus de les agències de la UE, mentre que la pràctica anterior era que aquestes decisions les prenien exclusivament els representants dels governs dels estats membres.

Els estats membres van presentar nou candidatures per a la seu de l'ALBC —Brussel·les, Frankfurt, Dublín, Madrid, París, Roma, Riga, Vílnius i Viena— que es van presentar en una audiència pública al Parlament i van ser avaluades per la Comissió. El 22 de febrer de 2024, els eurodiputats i els representants dels estats membres van mantenir una reunió informal per decidir la seu de l'ALBC mitjançant una votació on el Parlament i el Consell tenien cada un 27 vots. Frankfurt va rebre la majoria dels vots emesos en la primera ronda de votació i va ser seleccionada així per acollir l'ALBC.

L'establiment de l'ALBC fou qualificat de "molt necessari" per les principals forces polítiques de la UE, i fou descrit com a transformador per una àmplia gamma d'observadors. S'espera que reforci el marc polític per garantir la integritat del sistema financer de la UE, com a component central dels esforços de la UE contra el blanqueig de capitals.

El reglament de la UE pel qual s'estableix l'ALBC va entrar en vigor el 26 de juny de 2024. Aquell mateix dia, l'agència recentment establerta va publicar una oferta de treball per al càrrec de president. L'ALBC va anunciar al gener de 2025 que tindria les seves oficines a l'edifici Messeturm de Frankfurt, i va començar formalment les seves operacions l'1 de juliol de 2025.

S'esperava que l'ALBC tingués una plantilla d'unes 80 persones a finals de 2025, i es preveu que comenci la supervisió directa de les entitats pertinents el 2028. L'1 de gener de 2026, l'Autoritat Bancària Europea (EBA) va completar el traspàs a l'ALBC de tots els seus mandats relacionats amb la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. El febrer de 2026, l'ALBC va emetre un comunicat confirmant que estaria plenament operativa el 2028. L'agència té la intenció de finalitzar la seva metodologia per a l'avaluació de riscos el 2026 i iniciar el procés de selecció el 2027.

Membres de la Junta General La Junta General de l'ALBC es reuneix en dues composicions diferents: "composició de supervisió" per a assumptes de supervisió AML, i "composició d'UIF" per a assumptes de les Unitats d'Intel·ligència Financera.

Composició de supervisió A data de 13 de novembre de 2025, 127 autoritats nacionals de 27 països eren membres de la composició de supervisió de la Junta General. Dos països, Alemanya i els Països Baixos, estaven representats cadascun per una única autoritat, mentre que Portugal tenia fins a deu autoritats diferents representades. En aquesta data, 23 dels 27 països (tots excepte Dinamarca, Polònia, Portugal i Eslovènia) havien nomenat un representant únic comú permanent de les següents autoritats:

Alemanya: Bundesanstalt für Finanzdienstleistungsaufsicht (BaFin) Àustria: Autoritat del Mercat Financer (FMA) Bèlgica: Banc Nacional de Bèlgica (NBB) Bulgària: Banc Nacional de Bulgària (BNB) Croàcia: Banc Nacional de Croàcia (HNB) Eslovàquia: Banc Nacional d'Eslovàquia (NBS) Espanya: SEPBLAC Estònia: Finantsinspektsioon Finlàndia: Autoritat de Supervisió Financera de Finlàndia (FIN-FSA) França: Autoritat Francesa de Supervisió Prudencial i de Resolució (ACPR) Grècia: Banc de Grècia Hongria: Banc Nacional d'Hongria (MNB) Irlanda: Banc Central d'Irlanda (CBI) Itàlia: Banc d'Itàlia Letònia: Banc de Letònia Lituània: Banc de Lituània (LB) Luxemburg: Commission de Surveillance du Secteur Financier (CSSF) Malta: Unitat d'Anàlisi d'Intel·ligència Financera (FIAU) Països Baixos: De Nederlandsche Bank (DNB) República Txeca: Banc Nacional Txec (CNB) Romania: Banc Nacional de Romania (BNR) Suècia: Finansinspektionen Xipre: Banc Central de Xipre (CBC)

Composició d'UIF A diferència de la composició de supervisió, la composició d'UIF de la Junta General de l'ALBC inclou només un membre per país, concretament la Unitat d'Intel·ligència Financera nacional. Al novembre de 2025, les UIF de 7 dels 27 estats membres de la UE (Espanya, Estònia, Lituània, Malta, Polònia, República Txeca i Romania) també estaven representades en la composició de supervisió de la Junta General de l'ALBC.

Lideratge Bruna Szego, anteriorment funcionària del Banc d'Itàlia, és la presidenta de l'ALBC des de gener de 2025. Simonas Krėpšta (anteriorment al Banc de Lituània), Rikke-Louise Ørum-Peterson (anteriorment a l'Autoritat de Supervisió Financera de Dinamarca), Derville Rowland (anteriorment al Banc Central d'Irlanda) i Manuel Vega Serrano (anteriorment al Ministeri d'Economia d'Espanya) van assumir els seus càrrecs com a membres de la Junta Executiva a principis de juny de 2025. El juliol de 2025, Nicolas Vasse va ser nomenat com a primer director executiu de l'ALBC.

Vegeu també Oficina Europea de Lluita contra el Frau Agències de la Unió Europea

Referències

Enllaços externs Lloc web de l'ALBC Reglament (UE) núm. 1620/2024 de 31 de maig de 2024

ALBC Categoria:Frankfurt del Main Categoria:Frau