Lombard Street: A Description of the Money Market (1873) és un llibre de Walter Bagehot.Vegeu Des de 1873 el llibre ha estat reimprès i publicat moltes vegades. Vegeu via Archive.org Bagehot va ser un dels primers escriptors a descriure i explicar el món de les finances internacionals i corporatives, la banca i els diners amb un llenguatge comprensible. El llibre va ser imprès inicialment a Gran Bretanya per Henry S. King & Co. el 1873.
Descripció general El llibre va ser en part una reacció al col·lapse financer d'Overend, Gurney and Company, un banc de descompte a l'engròs situat al número 65 de Lombard Street, Londres. Lombard Street va ser un centre històric de la indústria bancària de Londres des de l'època medieval fins a la dècada de 1980, del qual el llibre pren el seu títol. Quan Overend, Gurney and Company va suspendre els pagaments el 10 de maig de 1866, el pànic es va estendre per Londres, Liverpool, Manchester, Norwich, Derby i Bristol.The Times, 12 May 1866, p. 12; Issue 25496; col C "The Panic".
Prestador en darrera instància El llibre és conegut per la seva anàlisi de la resposta del Banc d'Anglaterra a la crisi d'Overend-Gurney. El consell de Bagehot (de vegades anomenat el "dictum de Bagehot") per al prestador en darrera instància durant una manca de crèdit és resumit per Charles GoodhartCharles Goodhart (1999), 'Myths about the lender of last resort.' International Finance 2:3, p. 339–60. de la següent manera:
Prestar lliurement. Amb un tipus d'interès elevat. Sobre bons actius bancaris (garanties).
No obstant això, Goodhart emfatitza que moltes d'aquestes idees havien sigut exposades anteriorment pel llibre de Henry Thornton The Paper Credit of Great Britain. El dictum de Bagehot ha estat resumit per Paul TuckerPaul Tucker, Deputy Governor, Financial Stability, Bank of England, The Repertoire of Official Sector Interventions in the Financial System: Last Resort Lending, Market-Making, and Capital, Bank of Japan 2009 International Conference, 27–28 May 2009, p. 5 així: "per evitar el pànic, els bancs centrals haurien de prestar d'hora i lliurement (és a dir, sense límit), a empreses solvents, contra bones garanties i a 'tipus elevats'".
Els tipus d'interès elevats que causen pèrdues a l'empresa poden ser massa alts; per exemple, superiors al tipus d'interès que l'empresa o el banc està guanyant pel mateix actiu que presenta com a bona garantia. Per tant, l'interès més alt que es podria cobrar a un banc per la seva bona garantia sense causar-li pèrdues seria el mateix tipus d'interès prevalent per a dit instrument o préstec. A la Gran Bretanya de 1870, el tipus d'interès pagat pel govern britànic per les seves rendes era del 3,00%, per tant, una taxa del 3,50% hauria causat una pèrdua de capital per a un banc que pignorés aquest instrument com a garantia. També hem de considerar que un banc té actius superiors al seu capital, de manera que qualsevol pèrdua causaria una pèrdua de fons propis més elevada per al banc, i no és d'interès del banc central causar grans pèrdues de capital a les empreses que formen el seu sistema bancari. Per exemple, el tipus d'interès del Banc d'Anglaterra era del 0,10% i el Gilt a 10 anys del Regne Unit estava al 0,65% el 14 de juliol de 2021.
En paraules del mateix Bagehot (Lombard Street, Capítol 7, paràgrafs 57–58), els préstecs del banc central per aturar un pànic bancari haurien de seguir dues regles:
Primera. Que aquests préstecs només s'haurien de fer a un tipus d'interès molt elevat. Això funcionarà com una multa feixuga sobre la timidesa irracional i evitarà el gran nombre de sol·licituds de persones que no ho requereixen. El tipus s'ha d'apujar d'hora en el pànic, perquè la multa es pagui aviat; perquè ningú demani prestats per precaució ociosa sense pagar bé per això; perquè la reserva bancària estigui protegida tant com sigui possible. Segona. Que a aquest tipus d'interès, aquestes bestretes s'han de fer sobre tots els valors bancaris bons, i tan àmpliament com el públic les demani. La raó és clara. L'objectiu és aturar l'alarma i, per tant, no s'ha de fer res que causi alarma. Però la manera de causar alarma és rebutjar algú que té una bona garantia per oferir... De fet, no cal fer cap bestreta per la qual el Banc acabi perdent. La quantitat de mals negocis en els països comercials és una fracció infinitament petita de tot el negoci... La gran majoria, la majoria que cal protegir, són la gent 'solvent', la gent que té una bona garantia per oferir. Si se sap que el Banc d'Anglaterra està avançant lliurement sobre el que en temps ordinaris es considera una bona garantia —sobre el que llavors es pignora habitualment i és fàcilment convertible—, l'alarma dels comerciants i banquers solvents s'aturarà. Però si el Banc rebutja valors realment bons i normalment convertibles, l'alarma no remetrà, els altres préstecs fets no aconseguiran el seu fi i el pànic es farà cada cop pitjor.
Vegeu també Mercat monetari Pànic bancari Prestador en darrera instància
Referències
Bibliografia Leloup, Sandrine; Trautwein, Hans-Michael (2024). "Walter Bagehot and Lombard Street (1873): introduction to a 150-year retrospective". The European Journal of the History of Economic Thought
Enllaços externs Lombard Street: A Description of the Money Market de Project Gutenberg Lombard Street: A Description of the Money Market d'Internet Archive
Categoria:Obres de la dècada del 1870 Categoria:Llibres d'economia