El cinema de dones a la presó (de l'anglès women-in-prison film o cinema WiP) és un subgènere del cinema d'explotació que va començar a principis del segle XX i continua fins als nostres dies. miniatura|Portada del llibre The Lowest Sins de Joan Henry publicat el 1953 als Estats Units. Les seves històries presenten dones empresonades que són sotmeses a abús sexual i físic, normalment per part de guàrdies de presons, guàrdies i altres recluses sàdiques. El gènere també inclou moltes pel·lícules en què dones empresonades tenen sexe lèsbic.
Tal com es construeixen tradicionalment, les pel·lícules WiP són obres de ficció pensades com a pornografia. Les pel·lícules d'aquest gènere inclouen una barreja d'aventures eròtiques de dones a la presó. El format flexible i la relaxació de les lleis de censura cinematogràfica a la dècada de 1960 van permetre als cineastes representar fetitxismes més extrems, com ara el voyeurisme (escorcoll nu, escenes de dutxes en grup, baralla de gates), fantasies sexuals, fetitxisme (bondage, fuetades, degradació) i sadisme (pallisses, tortura, crueltat).
Abans d'aquestes pel·lícules, una altra expressió pornogràfica de dones a la presó es trobava a les revistes masculines d'"aventures reals" com ara Argosy als anys cinquanta i seixanta, tot i que és possible que la novel·la de Denis Diderot La monja anticipés el gènere. Els nazis turmentant donzelles en perill eren particularment comuns en aquestes revistes.
Elements argumentals recurrents miniatura|Portada d'Engabiada (1950) La majoria de les pel·lícules de dones a la presó utilitzen els mateixos personatges habituals i situacions formulistes. Els personatges que són companyes de presó poden incloure una prostituta sarcàstica, una delatant manipuladora o una lesbiana agressiva. Les delinqüents solen estar hipersexualitzades i fetitxitzen les relacions homosexuals. La figura d'autoritat de la presó sol ser una dona cruel que ella mateixa és una variació de la lesbiana de presó tradicional. Les escenes comunes a les pel·lícules de dones a la presó poden incloure: Una noia innocent (o grup) enviada a un centre penitenciari o reformatori dirigit per un guardià masculí o lesbiana (que també pot dirigir una xarxa de prostitució per a recluses, com a Chained Heat) Un ritual de "benvinguda" que pot incloure escorcolls en grup, renunciar a qualsevol pertinença personal o dutxar-se (tot mentre són observades per recluses amb privacions sexuals) Escenes de sexe lèsbic entre presoneres i guàrdies, o les presoneres violades (o obligades a prostituir-se) per guàrdies masculins Presoneres condemnades a treballs forçats (com ara fregar terres, tallar cocos o cavar forats de terra, de vegades nues). Tenir un codi de vestimenta restrictiu/incòmode, com ara estar obligades a anar descalces i/o portar uniformes de presó escassos i reveladors. Baralles entre les preses (de vegades a la dutxa o al fang, moltes vegades nues). Pallisses per part dels guàrdies. Suïcidi o mort d'un personatge secundari. Presoneres ruixades amb una mànega d'incendis com a càstig.
La narrativa arriba al seu punt àlgid amb algun tipus de rebel·lió, que pot incloure una baralla, un intent de fugida o un desastre natural com ara un incendi a la presó o un terratrèmol. La història segueix amb una seqüència de revolta o fugida en què els dolents són assassinats i la presonera és alliberada. De vegades, un nou pres és un reporter encobert que investiga la corrupció com a A Prisão o un agent del govern enviat a rescatar un pres polític (Caged Heat 2: Stripped of Freedom, Love Camp 7). El més habitual és que la presonera es retrobi amb un home (un amant, pare o sacerdot) que la guia cap a la bondat perquè pugui restablir la seva vida amb relacions familiars i heterosexuals.
Història del gènere A l'era del cinema mut, només unes poques pel·lícules presentaven dones com a personatges principals en drames criminals. Una estrella del cinema mut que va perfeccionar aquests papers va ser Priscilla Dean, a les pel·lícules The Wicked Darling (1919) i Outside the Law (1920). Però no va ser fins a la dècada de 1930 que Hollywood va començar a fer pel·lícules parcialment ambientades en presons de dones, com ara Up the River (1930), amb Claire Luce, Ladies They Talk About (1933), amb Barbara Stanwyck, Hold Your Man (1933), amb Jean Harlow, i Girls on Probation (1938), amb Jane Bryan, però en general, només una petita part de l'acció tenia lloc dins de la institució. Les pel·lícules de dones a la presó es van desenvolupar a la dècada de 1930 com a melodrames en què es mostrava a les joves heroïnes el camí cap a una vida justa a través de la presó. Sota la influència de les revistes Pulp i els llibres de butxaca, es van convertir en pel·lícules de sèrie B populars durant aquest període. No va ser fins a la dècada del 1950, començant amb l'estrena d' Engabiada (1950), protagonitzada per Eleanor Parker i Agnes Moorehead, So Young, So Bad (també de 1950), amb Anne Francis i Rita Moreno, Women's Prison (1955) amb Ida Lupino i Cleo Moore i, a la Gran Bretanya, The Weak and the Wicked (1954), amb Glynis Johns i Diana Dors, que es va ambientar una pel·lícula sencera dins d'un centre penitenciari per a dones.
Es van fer diverses pel·lícules sobre dones presoneres internades pels alemanys i japonesos durant la Segona Guerra Mundial, com ara Two Thousand Women i Three Came Home.
La pel·lícula que va iniciar el gènere en una nova direcció va ser Der heiße Tod de Jesús Franco, que va ser un gran èxit de taquilla als Estats Units el 1969. Aquell any, Love Camp 7 també va ser una de les primeres pel·lícules d'explotació pura que van influir en els gèneres de dones a la presó i explotació nazi.
De 1979 a 1986, el reeixit drama d'empresonament de dones de la Televisió Australiana, Prisoner: Cell Block H, va tenir 692 episodis.
El 1999, la popular sèrie de televisió Bad Girls es va estrenar a la cadena de televisió britànica ITV. "Bad Girls" va fer un gir enrere del drama carcerari habitual vist abans per mostrar una perspectiva diferent de la vida i la sexualitat de les dones a la presó. La sociòloga Didi Herman afirma: "A diferència d'altres productes televisius convencionals que poden tenir personatges lesbianes o gais dins d'un context prevalent d'heteronormativitat, [Bad Girls] representa la sexualitat lesbiana com a normal, desitjable i possible".
Diverses de les pel·lícules de la sèrie "WiP" continuen prohibides per la BBFC al Regne Unit. Entre elles hi ha Love Camp 7 (rebutjada el 2022) i Women in Cellblock 9 (rebutjada el 2004), amb l'argument que contenen escenes substancials de violència sexual i, en el cas d'aquesta última, una actriu que als 16 anys era menor d'edat en el moment de la producció, cosa que la considera pornografia infantil segons la legislació del Regne Unit.
Pel·lícules estatunidenques Exemples de pel·lícules tradicionals Les pel·lícules en curs ambientades als Estats Units inclouen: The Concrete Jungle (1982) i Chained Heat (1983) amb Linda Blair, Tamara Dobson i Sybil Danning, Cell Block Sisters (1995), Caged Hearts (1995), Bad Girls Dormitory (1985), Under Lock & Key, Caged Fear (1991), Engabiada (1950), Tensió a l'autovia (1996) amb Reese Witherspoon i Brittany Murphy, i Stranger Inside (2001). Turistes americans són empresonats a l'estranger a Chained Heat 2 (1993) amb Brigitte Nielsen i Red Heat (1985) amb Linda Blair. Ambdues pel·lícules tracten sobre dones innocents que són llançades a presons estrangeres i obligades a enfrontar-se a guàrdies sàdics i violacions brutals. Les pel·lícules de presons convencionals, sense explotació, que tracten aquest tema inclouen Bangkok Hilton (1989) protagonitzada per Nicole Kidman i Brokedown Palace (1999) amb Claire Danes, ambdues ambientades a Tailàndia i centrades en dones empresonades per contraban de drogues. També Prison Heat (pel·lícula de 1993), ambientada a Turquia, tracta sobre quatre dones americanes innocents que són llançades per error a la presó per possessió de cocaïna.
Caged Heat (1974) de Jonathan Demme és una de les pel·lícules de la sèrie "WiP" més conegudes i té un seguiment de culte a causa del seu enfocament irònic i l'elecció de la icona del terror Barbara Steele com a directora. Demme també va coescriure The Hot Box el 1972, que tracta sobre presoneres que s'alliberen i inicien una rebel·lió contra els seus captors.
En els darrers anys, han sorgit pel·lícules que parodien o reten homenatge a les pel·lícules clàssiques de la sèrie "WiP" dels anys 70, com ara "Sugar Boxx" (2009) de Cody Jarrett i "Stuck!" (2010) de Steve Balderson. Ambdues pel·lícules imiten les pel·lícules clàssiques de la sèrie "WiP" incloent-hi personatges típics de les pel·lícules "WiP", escenes previsibles i trames similars en general.
Pel·lícules italianes Els directors italians d'explotació han produït desenes de pel·lícules "WiP" amb molt més sexe gràfic i violència que les produïdes als Estats Units.
Bruno Mattei va dirigir "Blade Violent - I violenti" (1985), "Violenza in un carcere femminile" (1982) i "Jail — A Women's Hell" (2006).
El subgènere nazisplotation se centra en el mateix tema de les dones captives que pateixen abusos en camps de presoners en temps de guerra. Moltes d'aquestes pel·lícules es van desenvolupar a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta a mesura que la indústria continuava creixent. Pel·lícules com ara ' Lager SSadis Kastrat Kommandantur, SS Lager 5: L'inferno delle donne, Perverse oltre le sbarre i Detenute violente dirigides per Sergio Garrone el 1983, L'ultima orgia del III Reich (1977) dirigida per Cesare Canevari, Helga, la louve de Stilberg (1978) i Elsa Fräulein SS (1977) dirigides per Patrice Rhomm, La bestia in calore (1977) dirigida per Luigi Batzella, Diario segreto da un carcere femminile (1973) dirigida per Rino Di Silvestro i La svastica nel ventre (1977) dirigida per Mario Caiano es van inspirar en part en la sèrie estatunidenca/canadenca Ilsa.
Pel·lícules asiàtiques L'abús de dones xineses en camps de detenció o de presoners de guerra japonesos durant la Segona Guerra Mundial es representa en una sèrie de pel·lícules de Hong Kong, com ara Bamboo House of Dolls (1973) amb Birte Tove, i Great Escape from a Women's Prison. Comfort Women (1992), que es basa en fets reals, representava prostitutes xineses segrestades per soldats japonesos i utilitzades per a experiments científics brutals al famós camp mèdic Unitat 731.Moon ching sap dai huk ying (1994) i la seva seqüela es basen en registres històrics de la dinastia Qing de la Xina. El tema del sexe solia ser considerat tabú a la societat tradicional xinesa, cosa que fa que la indústria cinematogràfica sigui escandalosa i mal vista per molts.
Un dels primers exemples del gènere al Japó és "Death Row Woman", un drama negre realitzat pel mestre del J-Horror Nobuo Nakagawa el 1960, tot i que la trama no té lloc completament dins d'una presó. Les pel·lícules posteriors de WiP van ser sovint adaptacions del popular manga, "Prisoner Maria" i la sèrie de pel·lícules Joshū 701-gō: Sasori protagonitzades per Meiko Kaji. Moltes pel·lícules japoneses inclouen temes de venjança i retribució amb una heroïna que es venja dels sindicats de drogues o prostitució responsables del seu empresonament.
Subgèneres