va ser un pintor anglès de l'època victoriana conegut sobretot per les seves escenes nocturnes de paisatges urbans. Va ser qualificat de "pintor remarcable i imaginatiu" pel crític i historiador Christopher Wood a Victorian Painting (1999).Christopher Wood, Victorian Painting, Boston, Little, Brown & Co., 1999; p. 173

Tot i que va ser completament autodidacta, se sap que va utilitzar obertament una càmera obscura o lents per projectar escenes sobre tela, cosa que compensava les seves deficiències com a dibuixant i el seu coneixement imperfecte de la perspectiva. Aquesta tècnica, que se sospitava que Caravaggio i Vermeer també utilitzaven en secret, va ser condemnada per diversos dels seus contemporanis que creien que demostrava menys habilitat que pintar a ull nu, i alguns van dir que les seves pintures semblaven "no mostrar marques de manipulació o pinzellada", mentre que d'altres "dubtaven que es poguessin acceptar com a pintures". No obstant això, molts van reconèixer el seu domini del color, la il·luminació i l'ombra, així com la seva capacitat única per provocar fortes respostes emocionals en l'espectador. James McNeill Whistler, amb qui Grimshaw va treballar als seus estudis de Chelsea, va declarar: "Em considerava l'inventor dels nocturns fins que vaig veure els quadres il·luminats per la lluna de Grimmy".

Les seves primeres pintures estaven signades com a "JAG", "JA Grimshaw" o "John Atkinson Grimshaw", tot i que finalment es va decidir per "Atkinson Grimshaw".

Biografia miniatura|La casa d'Atkinson Grimshaw els anys 1866 – 70. miniatura|Placa blava del Leeds Civic Trust. miniatura|Placa a la paret de l'antiga cripta del camp de St. George que fa referència a l'enterrament proper d'Atkinson Grimshaw. miniatura|Una de les seves pintures de Knostrop Old Hall. Grimshaw va néixer el 6 de setembre de 1836 en una casa adossada a Park Street, Leeds, fill de Mary i David Grimshaw. El 1856 es va casar amb la seva cosina Frances Theodosia (Fanny) Hubbard (1835–1917). El 1861, als 24 anys, per a la consternació dels seus pares, va deixar la seva feina d'empleat del Great Northern Railway per convertir-se en pintor. Va exposar per primera vegada el 1862, principalment pintures d'ocells, fruites i flors, sota el patrocini de la Leeds Philosophical and Literary Society.Isabella Steer, The History of British Art, Bath: Parragon, 2002; p. 154. Ell i la seva dona es van traslladar el 1866 a una vil·la adossada, que ara té el número 56 de Cliff Road a Headingley i té una placa blava del Leeds Civic Trust, i el 1870 a Knostrop Old Hall. Referència de la quadrícula : SE 32125 32100. Va tenir èxit a la dècada de 1870 i va llogar una segona residència, Castle-by-the-Sea a Scarborough . Scarborough es va convertir en un tema predilecte.Robertson, p. 35, 62, 67, 70.

No se sap si Grimshaw va fer servir una càmera ell mateix;Robertson, p. 116. tanmateix, ell i el seu fill Arthur van ser elegits membres de la Societat Fotogràfica de Leeds a la reunió del 14 de desembre de 1890.Leeds Photographic Society Minute book 1889-1899 / WYL2064/2/2 / West Yorkshire Archives.

Grimshaw va morir de càncer el 31 d'octubre de 1893 a Knostrop Old Hall . El contingut de la seva casa i estudi es va vendre per recaptar diners per a la seva família.Robertson, p. 103. Està enterrat al cementiri de Woodhouse, ara anomenat St George's Field, a Leeds i que forma part del campus de la Universitat de Leeds. La causa de la mort s'indica com a «abscés».

Quatre dels fills de Grimshaw, Arthur E. Grimshaw (1864–1913), Louis H. Grimshaw (1870–1944), Wilfred Grimshaw (1871–1937) i Elaine Grimshaw (1877–1970) també es van convertir en pintors.

Obra artística miniatura|Glasgow, Saturday Night La principal influència de Grimshaw van ser els prerafaelites . Fidel a l'estil prerafaelita, va crear paisatges de color i il·luminació precisos, detalls vius i realisme, sovint tipificant estacions o un tipus de clima. Les vistes il·luminades per la lluna dels carrers de la ciutat i els suburbis i dels molls de Londres, Hull, Liverpool i Glasgow també van figurar en gran manera en la seva obra. La seva pintura acurada i la seva habilitat en els efectes d'il·luminació van fer que captés tant l'aspecte com l'estat d'ànim d'una escena amb tot detall. Les seves "pintures de carrers humits il·luminats per gas i passejos ennuvolats transmetien una calidesa inquietant, així com alienació a l'escena urbana".

Dulce Domum (1885), al revers de la qual Grimshaw va escriure "pintat majoritàriament sota grans dificultats", captura la música retratada en el pianista, atrau la mirada a passejar per l'habitació ricament decorada i a considerar la jove quieta i silenciosa que escolta. Grimshaw va pintar més escenes d'interiors, sobretot a la dècada de 1870, quan va treballar sota la influència de James Tissot i el moviment estètic.Wood, p. 264–65.

"A Hampstead Hill" es considera una de les millors obres de Grimshaw i un exemple perfecte de la seva habilitat per treballar amb diverses fonts de llum. L'autor aconsegueix capturar magistralment l'atmosfera del pas del crepuscle a la nit. En la seva etapa madura, les escenes urbanes banyades per la penombra o per la càlida llum groguenca de l'enllumenat públic van gaudir d'una gran popularitat entre els seus mecenes de la classe mitjana.Steer, p. 154.

L'obra posterior de Grimshaw va incloure escenes imaginades dels imperis grec i romà, i va pintar temes literaris de Longfellow i Tennyson — com ara Elaine i The Lady of Shalott. Grimshaw va posar als seus fills noms de personatges dels poemes de Tennyson.Wood, p. 172.

A la dècada de 1880, Grimshaw va mantenir un estudi londinenc a Chelsea, no gaire lluny de l'estudi de James Abbott McNeill Whistler . Després de visitar Grimshaw, Whistler va comentar que "em considerava l'inventor dels Nocturns fins que vaig veure els quadres il·luminats per la lluna de Grimmy".Lionel Lambourne, Victorian Painting, London, Phaidon Press, 1999; p. 112. A diferència de les escenes nocturnes impressionistes de Whistler, Grimshaw treballava en una línia realista: "nítidament enfocades, gairebé fotogràfiques", les seves imatges van innovar aplicant la tradició de les imatges rurals de llum de lluna a la ciutat victoriana, registrant "la pluja i la boira, els tolls i la boira fumejant de l'Anglaterra industrial victoriana tardana amb gran poesia".Lambourne, p. 112–13.

Les pintures de Grimshaw retrataven el món contemporani, però defugien els aspectes més sòrdids i depriments de les ciutats industrials. Shipping on the Clyde, una representació dels molls victorians de Glasgow, és una evocació lírica i d'una gran bellesa de l'era industrial. Grimshaw va saber plasmar la boira i la calitja amb una precisió tal que aconsegueix transmetre la fredor de l'aire humit i la sensació de xafogor que calava la roba feixuga de les poques figures que recorren la boirina matinal. miniatura|The Ironbound Shore

Reputació i llegat Grimshaw no va deixar cartes, diaris ni documents. La seva reputació es basava en els seus paisatges urbans, i el seu llegat es basa en ells. Hi va haver un renaixement de l'interès per l'obra de Grimshaw a la segona meitat del segle XX, amb diverses exposicions importants dedicades a ella. Una exposició retrospectiva "Atkinson Grimshaw - Pintor de la llum de la lluna" es va dur a terme del 16 d'abril – 4 de setembre de 2011 a la Mercer Art Gallery de Harrogate i posteriorment a la Guildhall Art Gallery de Londres.

Galeria

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Atkinson Grimshaw Online - Artcyclopedia.com

Categoria:Pintors anglesos Categoria:Persones de Leeds Categoria:Artistes de Yorkshire Categoria:Morts a Leeds Categoria:Pintors britànics morts al segle XIX Categoria:Pintors britànics nascuts al segle XIX