La plaça de Tirso de Molina (abans anomenada plaça del Progreso) és un espai públic al centre de Madrid amb planta triangular, que es prolonga cap a la calle de la Magdalena i la veïna plaza de Antón Martín. Es denomina així en honor a Tirso de Molina, un dramaturg espanyol del segle XVII que hi té dedicada una estàtua. El conjunt urbanístic forma el límit nord del barri de Lavapiés.
Història miniatura|Monument a Mendizábal, per Gragera, segons gravat de Rico i Pellicer aparegut a La Ilustración Española y Americana, el 24 de febrer de 1873 La placeta té la seva existència des de l'any 1840, ocupant el solar que deixaria després de l'enderrocament del convent de Nuestra Señora de la Merced denominat també convent de la Merced, quan era alcalde Salustiano de Olózaga Almandoz es va encarregar de netejar el terreny, plantar uns arbres i posar el nom inicial de la plaça del Progreso mitjançant la col·locació d'una làpida amb el nom.Ángel Fernández de los Ríos, (1897), Olózaga: 1808-1863, Madrid La mesura sobtada de Olózaga va irritar al Ministeri de la Governació (liderat per Saturnino Calderón Collantes) per haver disposat sense consultar d'un terreny de l'Estat, al que va respondre Olozága que va realitzar la neteja del solar atenent mesures d'higiene pública. La ubicació d'una estàtua de Juan Álvarez Mendizábal, obra de José Gragera, va fer que popularment se la denominés durant un temps com a plaça de Mendizábal. Obre al públic el 26 de desembre de 1921 amb el nom de Progeso l'estació del Metro de Madrid (Tirso de Molina) de la primera línia de metro. Un dels laterals de la plaça ofereix accés al Teatro Nuevo Apolo.
miniatura|esquerra|Vista nocturna per Nadal, 2007 La plaça és recordada per Joaquín Calvo Sotelo en una obra de teatre titulada Milagro en la Plaza del Progreso (estrenada al Teatro Infanta Isabel, de Madrid el 18 de novembre de 1953). En aquesta plaça va tenir el seu primer estudi de pintura el valencià Joaquim Sorolla en 1889.Edmund Peel, Francisco Pons Sorolla, (1989), The painter Joaquín Sorolla y Bastida També hi van tenir casa els germans Bécquer (Gustavo i Valeriano) a les cases adjacents a la plaça, en l'espai que els deixés en el seu estudi el pintor José Casado del Alisal.Jesús Rubio Jiménez (2009), La Fama Póstuma de Gustavo Adolfo y Valeriano Bécquer, Prensas Universitarias de Zaragoza, pág. L'any 2008 la plaça fou objecte d’una forta renovació, projecte dels arquitectes Enrique Barrera i César de la Cueva, ampliant la seva zona per als vianants, s'han instal·lat quioscos formant un mercat de flors, s'han plantat uns plàtans d'ombra, i s'ha renovat el mobiliari urbà. Es col·loquen tres fonts independents en tres zones diferents de la plaça. A la plaça té la seva seu la central sindical CNT, i també aquí va tenir la seva residència el pintor Timoteo Pérez Rubio.https://elmadriddefranco.wordpress.com/2014/04/22/la-vivienda-de-timoteo-perez-rubio-1939/
Referències
Bibliografia
Tirso de Molina