El cap polític superior va ser el nom que es va donar, conforme a la Constitució de Cadis de 1812, al més alt funcionari polític i administratiu de cadascuna de les províncies en què la constitució va dividir el territori espanyol. Va tenir vigència efectiva durant el bienni constitucional (1812-1814) i durant el Trienni Liberal (1820-1823). Reemplaçada la constitució per la de 1837, el cap polític superior va ser restablert a Espanya i a les poques possessions ultramarines que quedaven sota la seva sobirania, com Cuba, Filipines i Puerto Rico. Va adoptar el nou nom de governador civil.
El cap polític superior segons la Constitució L'article 324 de la Constitució establia que «el govern polític de les províncies residirà en el cap superior, nomenat pel rei en cadascuna d'elles». En l'article següent es deia que presidiria la Diputació provincial, la finalitat de la qual era «promoure la prosperitat» de la província.
El cap polític superior a Nova Espanya De conformitat amb el sistema constitucional, el Virregnat de Nova Espanya va quedar dividit en una sèrie de províncies jurídicament iguals, governades per un cap polític superior nomenat pel rei i una diputació provincial de set membres, escollits mitjançant un sistema de sufragi indirecte.
El territori de l'extint Virregnat de Nova Espanya va quedar dividit en províncies, independents entre si i subordinades directament a Madrid: la Província de Nova Espanya (Mèxic, Michoacán, Oaxaca, Veracruz, Pobla, Tlaxcala i Querétaro), la capital de la qual era la ciutat de Mèxic; San Luis Potosí (San Lui Potosí i Guanajuato), Nova Galícia (Jalisco, Colima, Nayarit i Zacatecas), Yucatán (Yucatán, Campeche i Tabasco), Províncies Internes d'Orient (Nuevo León, Coahuila, Nuevo Santander i Texas), Províncies Internes d'Occident (Chihuahua, Sinaloa, Sonora, Nou Mèxic i las Californias), la Província de Guatemala (Chiapas, El Salvador, Guatemala i Hondures) i la Província de Nicaragua i Costa Rica.
El primer cap polític superior de Nova Espanya va ser Francisco Javier Venegas de Saavedra, al qual va succeir en 1813 Félix María Calleja del Rey, que amb el restabliment de l'absolutisme per Ferran VII en 1814 va passar a la condició de virrei de la Nova Espanya. Al març de 1820, en restablir-se el règim constitucional, el virrei Juan Ruiz de Apodaca, primer Comte de Venadito, va passar a la condició de cap polític superior i va perdre l'autoritat política i administrativa sobre els territoris de l'antic virregnat que no pertanyien a la ressuscitada Província de Nova Espanya. Al juliol de 1821 va ser deposat i Francisco Novella Azabal Pérez y Sicardo, va ocupar el govern de facto de la Província de Nova Espanya fins a l'arribo del reemplaçament de Ruiz de Apodaca, Juan O'Donojú, poc temps després.
O'Donojú va ser el cap polític superior de Nova Espanya, que va subscriure amb el cabdill independentista Agustín de Iturbide el Tractat de Còrdova per a la independència de Mèxic. L'acord va ser rebutjat pel govern espanyol i es va designar a Juan Moscoso per reemplaçar a O'Donoju, però va declinar el càrrec, i es va nomenar seguidament a Francisco Lemaur per a succeir-lo com a Capità General i Cap Polític Superior interí de Nova Espanya, qui va dirigir l'última defensa en la fortalesa de San Juan de Ulúa.
El cap polític superior a Quito Durant el bienni constitucional, Toribio Montes exercia la presidència de la Reial Audiència de Quito. Encara que la Constitució no li va donar autonomia a Quito inicialment, el Reial decret del 23 de maig de 1812 va confirmar la representació independent de Quito. Per això, Montes va passar a ser Cap polític superior de Quito i va establir la Junta preparatòria, ordenant l'elaboració del cens electoral i la preparació de les eleccions. Montes va exercir la direcció durant tot el període.
Restablerta la constitució en 1820, el president encarregat Melchor de Aymerich va haver d'enfrontar-se a la insurrecció guayaquilenya i cuencana, però no va descurar l'aplicació de la Constitució, establint la Junta preparatòria, ordenant l'elaboració del cens electoral, i convocant a les eleccions. A fins de 1821 arribava a territoris de Quito el cap polític superior Juan de la Cruz Mourgeon, qui va continuar en el comandament fins a la seva sobtada mort. Melchor de Aymerich assumiria novament la direcció interinament, i seria qui capitulés després de la Batalla de Pichincha com a màxima autoritat dels antics territoris del Virregnat de la Nova Granada.
Referències
Enllaços externs Text de la Constitució de Cadis de 1812.
Categoria:Història d'Espanya