El predomini lingüístic d'un municipi, comarca, regió o país és l'idioma històric dels seus habitants. El terme s'aplica generalment a zones plurilingües o en estats on existeixen diversos idiomes oficials i és necessari determinar en quines zones predomina un idioma o un altre. Per exemple, el Canadà té dues llengües oficials, però es pot dir que el Quebec, la Acàdia de Nova Brunswick i també la regió oriental d'Ontario són de predomini lingüístic francès i la resta del territori (aproximadament) de predomini lingüístic anglès.
El terme és més aviat un concepte jurídic que lingüístic i s'utilitza sovint per a classificar les zones d'un territori en què un idioma és oficial, o l'altre, o on s'ha de fer (o es pot fer) l'ensenyament en un idioma o l'altre. Per tant, això no indica necessàriament que un territori que, per llei, és designat de predomini lingüístic d'un idioma tinga més parlants d'eix idioma que dels altres. Moltes vegades, s'atenen a criteris històrics i polítics i no sols als exclusivament lingüístics.
El predomini lingüístic als territoris de parla catalana miniatura|Zones de predomini lingüístic castellà (roig) i valencià (groc) al País Valencià A Catalunya no s'usa el terme jurídic de predomini lingüístic, però l'Estatut reconeix que la llengua pròpia de l'Aran és l'occità i que el de la resta de Catalunya és el català. Les Illes Balears són de predomini lingüístic català. Al País Valencià, com que existixen zones tradicionalment de parla aragonesa i castellana, hi ha municipis i comarques de predomini lingüístic valencià i municipis i comarques de predomini lingüístic castellà. En aquest cas, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià és la norma que regula quins municipis es determinen (per raons històriques i d'ús de la llengua) com d'un predomini lingüístic o d'altre (al seu títol V hi ha una llista dels municipis). L'acadèmic Manuel Sanchis Guarner va publicar en La llengua dels valencians (1960) una enumeració de localitats i pedanies que posteriorment coincidiria idènticament amb la llista recollida en l'esmentada llei.Sanchis Guarner, M. La llengua dels valencians. Edició pròpia. València, 1960. Dipòsit legal: V.997-1960. Pàgines 52-54. Comarques íntegrament de predomini català: Alacantí, Alcalatén, Alcoià, Comtat, Alt Maestrat, Baix Maestrat, Baix Vinalopó, Camp de Morvedre, Marina Alta, Marina Baixa, Plana Alta, Plana Baixa, Ribera Baixa, Safor, València, Costera, Horta Sud, Horta Nord, i Vall d'Albaida. Comarques de predomini català: Alt Vinalopó (excepte els municipis de Saix, Salines i Villena), Camp de Túria (excepte els municipis de Gàtova, Loriguilla i Sant Antoni de Benaixeve), Ports (excepte el municipi d'Olocau del Rei), Ribera Alta (excepte el municipi de Tous), Vinalopó Mitjà (excepte els municipis d'Asp, Elda i Montfort) Municipis de predomini català en comarques de predomini castellà: Guardamar del Segura (Baix Segura), Navarrés (Canal de Navarrés), Macastre (Foia de Bunyol), Pedralba (Serrania) Comarques íntegrament de predomini castellà: Alt Millars, Alt Palància, Plana d'Utiel, Racó d'Ademús i Vall de Cofrents. A Andorra, encara que una part important de la població coneix el castellà i/o el francès, l'única llengua oficial és el català i, per tant, el terme predomini lingüístic no és aplicable jurídicament. A la Catalunya del Nord, la Carta a favor del català va reconèixer el català com a llengua oficial de tot el departament dels Pirineus Orientals sense delimitar-ne l'abast territorial ni excloure'n la comarca occitanòfona de la Fenolleda. A la Franja de Ponent, la Llei de llengües d'Aragó no delimita el territori de parla catalana, malgrat que als avantprojectes de la llei sí que s'havia previst de fer-ho.
Hi ha altres territoris de predomini lingüístic català, com el Carxe o l'Alguer, però no tenen reconeixement oficial.
El predomini lingüístic a Navarra El terme predomini lingüístic legalment s'usa únicament al País Valencià. No obstant això, el mateix concepte pot ser aplicable a altres territoris en què existeix una llengua pròpia, oficial, a més del castellà, però en la qual tal llengua no és parlada en tot el territori i tal absència té efectes legals.
D'acord amb la definició, només Navarra aplicaria un concepte similar al de predomini lingüístic respecte del basc i el castellà. D'acord amb la Llei foral 18/1986, de 15 de desembre, del basc, el territori navarrès queda dividit en tres sectors:
miniatura|Distribució municipal de les zones bascòfona, mixta i no bascòfona a la Comunitat Foral de Navarra
Zona bascòfona: composta pel terç septentrional de Navarra. Comprèn tota la zona pirinenca excepte les valls més orientals, amb 61 municipis i un 11% de la població de Navarra. Aquesta zona és de predomini lingüístic basc: són parlants nadius de basc el 47,1% de la població per un 43,6% de parlants nadius de castellà.Servicio de Educación, Política Lingüística y Cultura del Gobierno Vasco, V Encuesta lingüística, p.145.
.
Zona mixta: composta per una franja intermèdia que comprèn un sisè de la superfície de Navarra, incloent-hi Pamplona i les valls pirinenques més orientals (vall de Roncal i de Salazar), amb 48 municipis. Aquesta zona és de predomini lingüístic castellà: són parlants nadius de castellà el 94,1% de la població, per un 2,3% de parlants nadius de basc.
.
Zona no bascòfona: composta per la meitat meridional de Navarra, incloent tota la ribera de l'Ebre des de Viana fins a Tudela, amb 163 municipis. Suposa gairebé un 50% del territori d'aquesta comunitat. A la zona no bascòfona no es parla basc, i no és possible estudiar en col·legis públics en basc. La integren la resta dels municipis navarresos.
Predomini lingüístic a Finlàndia A Finlàndia, tant el finès com el sami septentrional i el suec són llengües oficials a nivell estatal, si bé aquest darrer només és llengua materna del 6% de la població. A nivell local, cada municipi és classificat com a monolingüe finès (399 municipis), bilingüe amb majoria finesa (17), bilingüe amb majoria sueca (22) o monolingüe suec (26 en total, dels quals 16 a les Åland). Un municipi és declarat bilingüe quan té més del 8% de la població o més de 3.000 habitants parlant l'altra llengua. Altrament és monolingüe. Aquesta classificació lingüística dels municipis és revisada cada 10 anys.
Bibliografia Holmes, P.; Price, G. (2000) Encyclopedia of the languages of Europe pàgs 466-467. Oxford. Blackwell Publishers.
Referències
Categoria:Bilingüisme