Cristóbal Gómez de Sandoval-Rojas y de la Cerda, I duc d'Uceda, I marquès de Cea, V marquès de Dénia, cavaller de la orde de Santiago (Dénia, 1581-Alcalá de Henares, 31 de maig de 1624), polític espanyol. Va succeir al seu pare, el duc de Lerma com privat de Felip III.

Biografia Primers anys Va ser el quart fill —el primer home— de Francisco Gómez de Sandoval y Rojas, I duc de Lerma, i successor d'aquest com valgut de Felip III, i de Catalina de la Cerda, Cambrera major de la reina Margarida d'Àustria. La seva data de naixement no és del tot clara, fixant-la els historiadors entre 1577 i 1581; tampoc hi ha unanimitat sobre el lloc del seu naixement. Va ser el seu institutor i mestre Juan Bautista Acevedo, que posteriorment seria bisbe de Valladolid i president del Consell Reial.Fernando de Acevedo: Los Acebedos, biografía de los hermanos Acevedo (Parte I, parte II, parte III, parte IV).

Es va casar el 1597 amb Mariana de Padilla Manrique, filla de Martín de Padilla Manrique, I comte de Santa Gadea i Adelantado Mayor de Castella i Luisa de Padilla Manrique de Lara, VIII comtessa de Buendía. El matrimoni va tenir set fills, tres dels quals van arribar a l'edat adulta: Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y Padilla, successor del títol, es va casar amb Felicce Enríquez de Cabrera y Colonna, filla dels almiralls de Castella i ducs de Medina de Rioseco.A la seva mort en 1635 va deixar com a hereves a tres filles, per la qual cosa es van suscitar importants problemes successoris, encara que finalment els seus títols es van repartir entre la seva primogènita Mariana Sandoval y Rojas, qui va heretar el títol ducal de Lerma, casada amb Lluís Ramon Folch de Cardó i Aragó, VI duc de Sogorb, i la seva filla Feliche de Sandoval Ursino, qui va heretar el títol ducal d'Uceda, casada amb Gáspar Téllez-Girón, V duc d'Osuna. Bernardo de Sandoval (1607-1615), marquès de Belmonte i comanador de Monrreal a l'orde de Sant Jaume. Felipe de Sandoval (1608-1615), cavaller de l'orde de Calatrava i comanador de Bolaños. Francisca Lucia (-a. De 1612), que va morir jove, havent estat capitulada amb Juan Alonso Enríquez de Cabrera, almirall de Castella i duc de Medina de Rioseco. Catalina Bernarda (-1602) enterrada al convent de San Pablo en 1606. Luisa Gómez de Sandoval-Rojas y Padilla es casa amb Juan Alonso Enríquez de Cabrera, almirall de Castella i duc de Medina de Rioseco que havia estat capitulat amb la seva germana Francisca Lucía. Isabel Gómez de Sandoval-Rojas y Padilla es casa amb Juan Téllez Girón, IV duc d'Osuna, marquès de Peñafiel i comte d'Ureña.

En 1609 va comprar Uceda i les seves alqueries i el 16 d'abril de 1610 rebria el títol de duc d'Uceda de mans del rei. Per a llavors ja era duc de Cea i marquès de Belmonte, entre altres títols. Hauria heretat el majoratge de Lerma si no hagués mort abans que el seu pare. Privadesa miniatura|Església de l'antic convent del Santísimo Sacramento fundat pel duc d'Uceda el 1615 a Madrid. Actualment és l'església arquebisbal castrense. La família tenia una llarga tradició d'associació a la Casa Reial, però el gran ascens social i polític es va donar gràcies a la privadesa del pare d'Uceda, el duc de Lerma. Els primers oficis cortesans els va exercir el fill a l'abric del pare. Va ser menino del príncep Felip. Després —almenys des de 1612— va ser gentilhome de cambra i majordom major de la princesa Isabel i dels infants Carles, Ferran i Maria (des de 1615). A la casa del rei va exercir dos cobejats oficis: sommelier de Corps i cavallerís major.

Quant als càrrecs, en 1603 va començar la seva carrera en la cort en ser nomenat capità general de la cavalleria, la qual cosa comportava la seva incorporació al Consell de Guerra. A poc a poc es va fer un lloc en la cort on va aconseguir la confiança de rei, amb l'objectiu de suplantar en la privadesa al seu propi pare. Els motius poden rastrejar-se en la influència del seu cosí Pedro Fernández de Castro y Andrade, comte de Lemos, sobre el seu pare, o el distanciament amb el seu pare després de la mort de la seva mare, Catalina de la Cerda. Per a això es va unir a l'enemic del seu pare, el confessor del rei, pare Luis de Aliaga.

La carrera de Lerma decau en 1618 per la seva gran impopularitat, pressionat per diversos problemes relacionats amb la corrupció i les disputes familiars per a accedir al poder, per a evitar problemes judicials va obtenir del papa Pau V el 26 de març el capel cardenalici com a cardenal de San Sixto, la qual cosa suposava ser apartat d'oficis de palau a més que obligava el rei a rendir homenatge a un alt càrrec de l'Església. Finalment la seva caiguda es va produir el 4 d'octubre amb l'exigència del rei de la seva retirada forçosa a Lerma.

El duc d'Uceda va suplir en el càrrec al seu pare, encara que va tenir un paper menys determinant que el seu antecessor. Es va assegurar com ell els influents càrrecs cortesans de Sommelier de Corps i Cavallerís major, que li garantien l'accés permanent a la persona del monarca tant dins de palau com fora d'ell, encara que les seves responsabilitats en el govern van ser molt més restringides que les que havia ostentat el seu pare, segons va quedar constància en la cèdula dirigida al Consell d'Estat el 17 de novembre de 1618. De fet, va retallar la funció de coordinació dels Consells que realitzava el privat, al mateix temps que alliberava els Consells de l'obligació d'informar el privat i, per tant, del seu sotmetiment.

En política interior, el seu govern va tendir a beneficiar a la noblesa terratinent, especialment perpetuar el seu clan familiar en el poder. No va solucionar els problemes econòmics del país, heretats del mandat del seu pare i conseqüència del seu afany per satisfer a una camarilla àvida de privilegis.

En política exterior, va ordenar l'actuació dels terços per a sufocar la rebel·lió de Bohèmia, provocada per la intolerància catòlica dels Habsburg i va acostar la postura del rei a una annexió de Portugal.

El 31 de març de 1621 moria Felip III, el seu fill, ja rei, Felip IV va disposar que Uceda no li assistís a vestir-se, la qual cosa requeria com a sommelier de Corps. Quan el nou rei es va avenir a rebre'l, li va ordenar deixar els despatxos i la claus del seu càrrec. Més tard va disposar que Baltasar de Zúñiga y Velasco rebés els despatxos.

La caiguda d'Uceda va ser seguida de la privació del principat de Bisignano, el desterrament de la cort i la retirada a Uceda en 23 d'abril, i finalment al maig, el seu arrest al castell de Torrejón de Velasco i se li va imposar una onerosa multa de vint mil ducats per les apropiacions indegudes. Se li van embargar alguns béns i rendes en ser acusat de corrupció. Posteriorment va obtenir l'indult real, intentant rescabalar-lo amb el nomenament de virrei de Catalunya. No obstant això, un nou procés li va portar a ser empresonat a la presó d'Alcalá de Henares, on va morir el 31 de maig de 1624.

El palau d'Uceda miniatura|Palau d'Uceda o dels Consejos, situat al carrer Mayor de Madrid. Una de les obres més destacades del seu govern va ser la construcció del Palacio de los Consejos o del duc d'Uceda, dissenyat per Francisco de Mora, encara que les obres les dirigís Juan Gómez de Mora i Alonso Turrillo, de 1608 a 1613.

Situat en ple Madrid dels Àustries al carrer Mayor cantonada amb el carrer Bailèn, és un edifici representatiu de l'arquitectura palatina del segle XVII Va ser el palau Ducal d'Uceda, però a la seva caiguda, va ser adquirit a cens reservatiu per la corona i hi va viure i va morir la reina mare Mariana d'Àustria, el retrat de la qual, amb toques de vídua, es conserva en una de les seves sales.

En 1701, a l'arribada de Felip V a Madrid, decideix treure totes les oficines de l'Alcàsser i portar-les al Palau d'Uceda, anomenat des de llavors de los Consejos. El 1834 es van suprimir tots els Consells menys el d'Estat i est s'instal·la al palau, juntament amb el Tribunal Suprem.

Actualment, és la seu del Consell d'Estat.

Títols, ordres i ocupacions Títols I Duc d'Uceda. I Marquès de Cea.

Ordes Orde de Sant Jaume 50x50px Comanador d'Hornachos. 50x50px Comanador de Caravaca. 50x50px Comanador de Monreal 50x50px Comanador de Bolaños. 50x50px Cavaller.

Càrrecs Sommelier de Corps del Rei Cavallerís major del Rei. Sommelier de Corps del Príncep. Majordom major del Príncep. Cavallerís major del Príncep. Gentilhome de Cambra del Rei. Alcaide de l'Alhambra de Granada.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Biografías y Vidas: Duque de Uceda

Categoria:Polítics espanyols Cristóbal Gómez Categoria:Cavallers de l'Orde de Sant Jaume Categoria:Cavallerissos majors del rei Categoria:Morts a Alcalá de Henares Categoria:Polítics deniers Categoria:Nascuts el 1581 Categoria:Valencians morts al segle XVII Categoria:Deniers històrics Categoria:Polítics valencians històrics Categoria:Valencians nascuts al segle XVI