fou governant del principat de Valàquia entre 1352 i novembre de 1364, després d'haver estat governant associat amb el seu pare Basarab I.
El 1359, va fundar la seu metropolitana ortodoxa de Valàquia.
Després d'oposar-se inicialment a les pressions de convertir-se en vassall del regne d'Hongria, es va rendir davant el rei Lluís I el 1354, i va reconèixer el dret de l'Església catòlica d'establir missions al seu principat, així com el privilegi dels comerciants saxons de Braşov de transitar per Valàquia sense pagar impostos. El 1355 Nicolu Aleixandre i el rei d'Hongria van arribar a un acord a canvi de Severin.
La seva filla, Anna de Valàquia, es va casar amb el sarau Ivan Sracimir de Bulgària i es va convertir en la mare del tzar Constantí II de Bulgària i de la reina Dorotea de Bòsnia.
Bibliografia Constantin C. Giurescu, Istoria Românilor, vol. I, Ed. ALL Educa Rústega, Bucure Rt, 2003. Daniel Barbu, Sur le double nom du prince de Valachie Nicolas-Alexandre, Revue Roumaine d'Histoire XXV, no. 4, 1986.
Categoria:Voivodes de Valàquia Categoria:Nascuts al segle XIV Categoria:Polítics romanesos Categoria:Nascuts al segle XIII