1776 és un musical amb música i lletra de Sherman Edwards i un llibret de Peter Stone. L'espectacle es basa en els esdeveniments previs a la signatura de la Declaració d'Independència, i explica la història dels esforços de John Adams per persuadir els seus col·legues perquè votessin per la independència americana i signessin el document. L'espectacle es va estrenar a Broadway el 1969, on va rebre elogis i va guanyar tres premis Tony, inclòs el de Millor Musical. La producció original estava protagonitzada per William Daniels com a Adams, Ken Howard com a Thomas Jefferson i Howard Da Silva com a Benjamin Franklin.
El 1972, es va fer una adaptació cinematogràfica, amb vuit dels actors originals de Broadway repetint els seus papers. Ha rebut tres reposicions a Nova York: a Broadway el 1997, un concert d'Encores! el 2016 i una producció de Broadway el 2022 en què el repartiment racialment divers estava format completament per persones que s'identifiquen com a dones, trans o no binàries.
Història El 1925, Rodgers i Hart van escriure un musical de Broadway sobre la Revolució Americana anomenat Dearest Enemy.Green, Stanley. "Encyclopedia of the Musical Theatre , p. 373–74. Jefferson, N.C.: Da Capo Press, 1980. El 1950, es va presentar a Broadway un altre musical sobre la Revolució, titulat Arms and the Girl, amb música de Morton Gould, lletra de Dorothy Fields i llibret d'Herbert Fields, Dorothy Fields i Rouben Mamoulian, el director de l'espectacle.
Sherman Edwards, un pianista de jazz i compositor de pop del Brill Building que dècades abans havia tingut papers menors en musicals de Broadway, va començar a desenvolupar la lletra i el llibret per a un musical basat en la signatura de la Declaració d'Independència. Edwards va relatar que "volia mostrar [els pares fundadors] als seus límits més extrems. Aquests homes eren la flor i nata de les seves colònies. ... No estaven d'acord i lluitaven entre ells. Però entenien el compromís, i tot i que lluitaven, lluitaven afirmativament".Kantor and Maslon, p. 328-49 Vivia molt a prop de la Biblioteca Pública Conjunta Gratuïta de Morristown, que tenia a la seva col·lecció una publicació de l'època de 1830 de les cartes d'Abigail Adams i accés mitjançant préstec interbibliotecari a altres cartes que Edwards buscava."Sherman Edwards, Composer Of 1776", Daily Record, April 1, 1981. Accessed November 18, 2021, via Newspapers.com. "Parsippany - Sherman Edwards, who conceived, composed, and wrote the lyrics of the Broadway hit 1776, died Monday afternoon of a heart attack in a friend's home In New York City. He was 62, and lived on North Beverwyck Road, Boonton Manor." Les primeres cançons del projecte es van publicar i tenien drets d'autor el 1964. El productor Stuart Ostrow va recomanar que el llibretista Peter Stone col·laborés amb Edwards en el llibret del musical. Stone va recordar,
Adams, el delegat de Massachusetts, que parlava descaradament, va ser escollit com a personatge central, i la seva missió de persuadir les 13 colònies perquè votessin per la independència es va convertir en el conflicte central. Stone va limitar gairebé tota l'acció a l'Independence Hall i al debat entre les delegades, i va presentar dos personatges femenins, Abigail Adams i Martha Jefferson, al musical.Kantor and Maslon, p. 329Bloom and Vlastnik, p. 285 Després de les proves a New Haven, Connecticut, i Washington, DC, l'espectacle es va estrenar a Broadway, al 46th Street Theatre, el 16 de març de 1969, dirigit per Peter Hunt.
Sinopsi NOTA: L'espectacle es pot representar en un o dos actes.
Acte I El 8 de maig de 1776, el Segon Congrés Continental, reunit a Filadèlfia (a l'actual Independence Hall), continua amb els seus assumptes. John Adams, el controvertit delegat de Braintree, Massachusetts, està frustrat perquè el Congrés ni tan sols debatrà les seves propostes sobre la independència. Els altres delegats, preocupats per la creixent calor, li imploren que "seu-te, John". Adams està frustrat perquè el Congrés no fa res més que "jugar, jugar i resoldre" mentre imagina una conversa amb la seva dona Abigail, que roman a la granja Adams a Massachusetts i es comunica per carta. Més tard, Adams coneix el delegat Benjamin Franklin, un ancià lasciu, que suggereix que Adams hauria de deixar que un altre delegat més popular proposi una resolució sobre la independència i convoca el carismàtic Richard Henry Lee de Stratford, Virgínia. Lee accepta amb entusiasme tornar a Virgínia per aconseguir una resolució d'independència de la Cambra de Burgesos de Virgínia utilitzant la reputació i la influència de la seva família ("The Lees of Old Virginia").
Setmanes més tard, arriba el nou delegat, el Dr. Lyman Hall, de Geòrgia, i és presentat a molts membres importants del Congrés, com ara Andrew McNair, el conserge; Stephen Hopkins, de Rhode Island, un borratxo mordaç; Edward Rutledge, de Carolina del Sud, el misteriós delegat més jove que lidera el caucus sud del Congrés; i Caesar Rodney, de Delaware, entre d'altres. Mentre el Congrés es reuneix, el president John Hancock observa que tota la delegació de Nova Jersey ha estat absent durant força temps. Un despatx ombrívol de George Washington, comandant de l'Exèrcit Continental, arriba per missatger i el llegeix en veu alta el secretari Charles Thomson. Poc després, Richard Henry Lee torna amb una resolució per a la independència. Eufòric, Adams secunda la moció per obrir el debat sobre la resolució.
John Dickinson de Pennsilvània, un conservador i apologista reial, immediatament proposa deixar de banda el debat. La votació és ajustada, però el debat finalment s'aprova, cosa que fa que Dickinson denunciï el desig d'independència com una reacció exagerada a les petites disputes amb Gran Bretanya. El debat es torna més acalorat i personal, provocant una baralla física entre Dickinson i Adams i fent que Caesar Rodney intervingui; Rodney s'esfondra a causa d'un càncer. L'escocès independentista Thomas McKean acompanya Rodney de tornada a Delaware, deixant el conservador George Read al control de la delegació de Delaware. Read secunda ràpidament la moció de Rutledge per acabar el debat i votar sobre la independència, sabent que és probable que fracassi. En aquest moment, arriba el reverend John Witherspoon, anunciant que la legislatura de Nova Jersey ha deposat el seu governador reial, el fill lleialista distanciat de Franklin, i ha enviat Witherspoon com a nou delegat amb instruccions explícites per votar per la independència. Adams, que ara veu un camí cap a la victòria, pressiona per procedir amb la votació, ja que els empats es trenquen amb Hancock, un aliat d'Adams que també és de Massachusetts.
Dickinson proposa exigir que el vot per la independència sigui unànime. La votació acaba en empat, però Hancock vota inesperadament a favor de la unanimitat, explicant que si les colònies es divideixen, la corona les enfrontarà entre si.
Sabent que Dickinson anul·larà la resolució si la votació procedeix immediatament, Adams proposa ajornar la votació per guanyar temps i aconseguir el suport necessari; proposa que el Congrés redacti una Declaració d'Independència per generar suport a l'estranger per a la causa. De nou, la votació empata; aquesta vegada, Hancock vota a favor d'ajornar. Abans que s'ajorni la sessió, John Hancock nomena un comitè format per Adams, Franklin, Roger Sherman de Connecticut, Robert Livingston de Nova York i Lee per redactar la declaració. Lee informa al Congrés que ha estat nomenat governador de Virgínia i marxa, per no ser vist mai més; Adams nomena un altre virginià, el meteoròleg resident Thomas Jefferson, que no vol participar en la tasca, ja que torna a casa per veure la seva dona després de sis mesos. Jefferson es veu obligat a acceptar la tasca després que els altres quatre expliquin per què no poden o no haurien de ("But, Mr. Adams").
Adams fa venir a buscar l'estimada esposa de Jefferson, Martha, argumentant que si Thomas no pot tornar amb ella, la poden cridar i possiblement trencar el seu bloqueig d'escriptor. Quan arriba, es nega a parlar amb Adams o Franklin i passa la nit amb el seu marit. Adams, sol, torna a intercanviar cartes amb la seva esposa Abigail ("Yours, Yours, Yours"). L'endemà al matí, Franklin i Adams tornen a intentar conversar amb Martha; ella parla, però breument, i parla del seu festeig amb Thomas ("He Plays the Violin"). Adams està encantat de descobrir que Jefferson ha escrit alguna cosa, però en comptes de treballar en la declaració, és una simple nota demanant que els deixin sols a Martha i a ell.
Al juny, amb el Congrés en el que sembla un estat de letargia total, arriba un altre trist despatx del general Washington, que denuncia els reclutes de l'Exèrcit Continental com a inútils, indisciplinats i superats en l'equip, havent estat víctimes de nombroses prostitutes al campament de New Brunswick, Nova Jersey. Adams, intuint que Washington està exagerant la crisi amb l'esperança d'aconseguir més diners, convenç Samuel Chase de Maryland perquè vagi amb ell a New Brunswick per posar a prova els temors de Chase que la Guerra de la Independència està condemnada a acabar en derrota; Franklin, desitjós de veure les prostitutes ell mateix, els acompanya. Els altres liberals també abandonen la cambra; amb només els conservadors que queden, i un front fred havent baixat la temperatura ambient, John Dickinson lidera els seus aliats del Congrés en una defensa de la seva riquesa, estatus i política ("Cool, Cool Considerate Men"), durant la qual arriba el missatger amb un altre trist despatx de Washington. Els conservadors marxen, deixant McNair, el missatger (un caporal de l'Exèrcit Continental de Watertown, Massachusetts) i un "davantal de cuir" adolescent (obrer) sols a la cambra. Mentre McNair comença una sessió simulada com a president pro tempore, acompanya el missatger fins al seient d'Adams; allà, el missatger i McNair desaconsellen al davantal de cuir que s'uneixi a l'exèrcit mentre el missatger recorda les morts dels seus amics a Lexington ("Momma Look Sharp").
Acte II Mentre el Congrés es reuneix a Filadèlfia, Jefferson és fora de la cambra mentre Thomson llegeix l'esborrany complet de la declaració al Congrés. Adams i Franklin arriben, encantats: tot i que les tropes són realment indisciplinades, van demostrar una habilitat de tir excepcional caçant aus aquàtiques per sopar, i això va convèncer Chase de votar per la independència. Feliciten Jefferson per la seva feina, i Franklin compara la creació d'aquest nou país amb l'eclosió d'un ocell, tot i que no estan d'acord sobre de quin tipus ("The Egg").