En la mitologia dels Pirineus, el drac (en occità: lo drac) és un ésser malèfic que pot adoptar la forma de diversos animals o, fins i tot, objectes. No és, doncs, el típic drac en forma de serp o monstre volador característic de les llegendes medievals (com ara el drac de Banyoles, el de Sant Llorenç, etc.), sinó una altra mena de criatura fantàstica, relacionada amb el diable.

L'ase o cavall vermell Als Pirineus, especialment a la zona de la Gascunya, el drac es pot materialitzar en un gran ase vermell que s'apareix de nit, sovint a prop d'un pont, i es pot inflar enormement i espantar els vianants per a submergir-los al riu i ofegar-los. Altres vegades, l'ase vermell pren la forma d'un animal pacífic; els nens l'hi pugen al llom i el cos se li va allargant per a poder encabir-n'hi un gran nombre (normalment, set). Aleshores se submergeix a l'aigua d'un estany o riu, arrossegant-los a tots cap a la mort.

Aquestes llegendes van circular des de Catalunya fins a Bigorra i més enllà, per tota la regió de parla occitana. Prop de Narbona, un cavall s'empassava els incauts al Trou de Viviès. En un conte del Labrit recollit per l'abat Léopold Dardy, un cavall vermell llença nou nens a un pantà. A Aigüesmortes, un cavall anomenat drapet (potser de 'draguet'?) s'enduu els nens a una destinació desconeguda. Al País Basc, l'euga d'Obantzun, negra i malèfica, segresta una criada que la munta i se l'enduu a un avenc.

Altres formes Finalment, el drac pot aparèixer sota la forma d'altres animals: per exemple, un xai o una ovella, que el vianant carrega a les espatlles. L'animal comença llavors a fer-se cada cop més pesat. El final pot ser dramàtic, però més sovint l'animal desapareix amb un esclat de riallades, dient que ha fet una bona passejada, i la víctima desprevinguda se'n surt amb un ensurt retrospectiu. Aquest capteniment l'acosta a un altre personatge mitològic, el tac de les Landes de Gascunya.

En aquest tipus d'anècdotes, que són molt comunes, el drac no sempre s'esmenta pel seu nom. Més rarament, es transforma en objectes: una noia jove troba un bonic cabdell de fil al seu camí, que fa servir per cosir-se el vestit de núvia. Arribats al dia del casament, enmig de la cerimònia, el vestit es fa miques, deixant-la mig nua. Era un drac que s'havia convertit en fil. Tanmateix, Antonin Perbòsc assenyala que el drac no sap com convertir-se en agulla, perquè no sap com perforar-hi l'ull.

Referències

Vegeu també Cavall (mitologia basca) Astoilunnus

Categoria:Criatures de la mitologia gascona Categoria:Animals en la mitologia occitana Categoria:Genis i esperits mitològics Categoria:Dimonis Categoria:Ases Categoria:Cavalls mitològics