El tac (en gascó: lo tac) és un geni de la mitologia gascona típic de la regió de les Landes. És una mena d'ésser entremaliat que enganya els humans i se'n riu de la seva credulitat, com fan també el drac pirinenc, el leberon del Perigord i la ganipota de la Guiena entre d'altres.
Representació L'origen del mot és incert. S'ha suggerit que pot estar relacionat amb el drac pirinenc, que es troba per tota Occitània, ja que, com aquell, pot adoptar formes diverses: el tac es pot manifestar, entre d'altres, en forma de cistella, xai, o cabrit. De vegades també pot prendre forma de cavall, provocant així, en llançar-se a un riu, l'ofegament dels desafortunats que el munten (exactament el mateix que fa el drac). L'única forma que li està prohibit d'adoptar és la de pont, ja que això causaria la mort de massa víctimes.
El tac s'apareix de nit als boscos o prop de les fonts de les Landes. Aleshores, pot xiular quan algú s'acosta, imitant el so de lhapchot (una mena de destral emprada pels recol·lectors de resina de la zona); xiula tres vegades seguides: «Txin, txin, txiiin !», amb un xiulet final més llarg i contundent.
Sempre mira de fer-se portar a l'esquena pel desprevingut passavolant, fins que la víctima s'esgota i de vegades es mor.
Contalles En un llibre de l'abat Vincent Foix, se'l troba a la regió del Marensí en forma de cistella o xai que un vianant es carrega a l'esquena. A mesura que el vianant camina, el pes del tac augmenta... Quan l'home, esgotat, finalment el deixa a terra, el tac fuig tot rient i dient en to burleta: «Qu'as portat lo tac!» ('Has portat el tac!')
Al seus Contes populaires de la Grande-Lande, Fèlix Arnaudin narra aquesta antiga història:
Una vegada, a Escorça, un home tornava al poble al vespre. En acostar-se al rierol, va sentir un cabrit que belava darrere seu. El va agafar i se'l va carregar a l'esquena. Però com més caminava l'home, més pesat es tornava l'animal... L'home, esgotat, aviat va haver de cedir.
«Vés-te'n a l'infern, cabrit», va dir finalment, i el va llençar a terra.
Immediatament, el cabrit va fugir, saltironant i cridant:
— «Hi! ha ha! Hi! ha ha! me sui bien hèyt portar!» ('M'he ben fet portar')
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Criatures de la mitologia gascona Categoria:Genis i esperits mitològics Categoria:Landes i Labrit