Andrea K. Turkalo és una biòloga conservacionista nord-americana coneguda pels seus estudis sobre l'elefant africà de bosc a Dzanga Bai, una clariana forestal de la Reserva Especial de Dzanga-Sangha, a la República Centreafricana. Entre 1990 i 2017 va dirigir-hi un estudi basat en la identificació individual dels elefants, que es va convertir en l'estudi continuat més llarg d'aquesta espècie.

Les dades recopilades durant 27 anys han contribuït al coneixement de la demografia, el comportament social, la reproducció i l'ús de les clarianes forestals pels elefants de bosc. Turkalo i els seus col·laboradors van identificar milers d'individus i van obtenir una de les col·leccions de dades de camp més extenses disponibles sobre l'espècie.

Biografia Turkalo va arribar per primera vegada a la República Centreafricana l'any 1980 com a voluntària del Cos de Pau. Hi va treballar com a professora de biologia i posteriorment va participar en activitats relacionades amb la conservació de la fauna.

Després de tornar als Estats Units, va treballar com a professora de ciències. Més endavant va tornar a l'Àfrica central i es va incorporar a projectes de conservació desenvolupats a la regió de Dzanga-Sangha.

L'any 1990 va iniciar a Dzanga Bai un programa sistemàtic d'observació dels elefants africans de bosc. L'estudi es va mantenir durant 27 anys, fins a la seva retirada el 2017.

Recerca a Dzanga Bai miniatura|300px|Plataforma d'observació de Dzanga Bai, utilitzada per al seguiment dels elefants africans de bosc.

Dzanga Bai és una clariana forestal d'aproximadament deu hectàrees situada al sud-oest de la República Centreafricana. La presència regular d'elefants a l'espai obert permet observar directament una espècie que habitualment viu dins de boscos tropicals densos i és difícil d'estudiar.

Turkalo va desenvolupar un sistema d'identificació individual basat en característiques físiques distintives, com la forma i les marques de les orelles, els ullals i altres trets corporals. Això va permetre reconèixer els mateixos individus al llarg dels anys i reconstruir-ne les històries vitals.

L'estudi publicat el 2013 analitzava els primers vint anys de seguiment, entre 1990 i 2010, i incloïa 3.128 elefants identificats individualment. Les observacions van permetre estudiar la freqüència amb què els animals utilitzaven la clariana, la composició dels grups, l'estructura d'edats i sexes i altres aspectes del comportament social.

Quan Turkalo es va retirar el 2017 havia acumulat 27 anys de dades de comportament i demografia, així com enregistraments de vídeo i so. El projecte va continuar posteriorment amb altres investigadors.

Contribucions científiques Les dades de Dzanga Bai han permès obtenir informació detallada sobre la demografia de l'elefant africà de bosc, una espècie de la qual fins aleshores es disposava de menys informació que de l'elefant africà de sabana.

L'estudi demogràfic publicat el 2018 va mostrar que els elefants de bosc presenten una maduresa reproductiva més tardana i intervals entre cries més llargs que els elefants de sabana. L'edat mitjana de primera reproducció de les femelles estudiades era d'uns 23 anys, i el temps generacional estimat era d'uns 31 anys.

Aquest ritme reproductiu lent limita la capacitat de recuperació de les poblacions després de episodis de mortalitat elevada. Les dades de Dzanga Bai també van mostrar diferències de supervivència entre mascles i femelles, que els autors relacionaren amb la pressió de la caça il·legal per l'ivori.

L'observació continuada de la clariana també ha proporcionat informació sobre les relacions socials dels elefants. El treball de Turkalo ha estat una de les principals fonts de coneixement sobre les interaccions entre individus i famílies d'elefants de bosc.

Guerra i conservació miniatura|300px|Elefants africans de bosc a Dzanga Bai.

La inestabilitat política de la República Centreafricana va afectar directament el projecte de recerca. L'abril de 2013, davant l'avanç de la rebel·lió de la Séléka, Turkalo va haver d'abandonar Dzanga Bai.

Durant la seva absència es van produir episodis de caça furtiva d'elefants dins de la zona protegida. Turkalo va tornar a Dzanga l'octubre de 2014 i va reprendre les observacions per determinar quins dels individus coneguts havien sobreviscut.

Les dades recopilades pel projecte han estat utilitzades per estudiar els efectes de la caça furtiva i per establir valors de referència sobre la demografia i les tendències de la població d'elefants de bosc.

Després de la retirada de Turkalo el 2017, el projecte de seguiment de Dzanga Bai ha continuat amb nous equips d'investigació i conservació, basant-se en la sèrie de dades iniciada per ella el 1990.

Publicacions seleccionades

Referències

Enllaços externs Andrea Turkalo a la Wildlife Conservation Society Andrea Turkalo al K. Lisa Yang Center for Conservation Bioacoustics de la Universitat Cornell

Categoria:Persones vives Categoria:Zoòlegs estatunidencs