Els mursis són un grup ètnic del sud-oest d'Etiòpia establert principalment a la baixa vall de l'Omo, entre els rius Omo i Mago. Parlen la llengua mursi, una llengua de la branca surmica de la família nilo-sahariana, i la seva economia es basa tradicionalment en la ramaderia i l'agricultura.
Els mursis són un dels pobles més estudiats de la vall de l'Omo i també un dels més coneguts internacionalment, en part per l'ús tradicional dels plats labials per part d'algunes dones. Tanmateix, la seva societat es caracteritza per una complexa organització social, una estreta relació amb el bestiar i una rica tradició cultural que ha estat documentada durant dècades per antropòlegs especialitzats, especialment per David Turton, que va iniciar el seu treball de camp entre els mursis l'any 1968.
Territori 300px|miniatura|Paisatge del territori tradicional dels mursis.
Els mursis habiten principalment el territori situat entre els rius Omo i Mago, a la baixa vall de l'Omo, al sud-oest d'Etiòpia. La major part de la població es concentra al woreda de Sala Mago, una regió de sabanes, boscos oberts i planes al·luvials que depèn del règim estacional de pluges i de les crescudes del riu Omo.
Aquest entorn condiciona la forma de vida dels mursis. Durant l'estació de les pluges conreen les terres al·luvials properes al riu, mentre que a l'estació seca desplacen els ramats cap a zones amb més disponibilitat de pastures i aigua. La combinació d'agricultura i ramaderia ha permès tradicionalment adaptar-se a les variacions climàtiques característiques de la vall de l'Omo.
Història Els mursis actuals són el resultat d'una sèrie de moviments migratoris que es van produir durant els darrers 150 o 200 anys a la baixa vall de l'Omo. Segons David Turton, aquestes migracions van estar motivades per la recerca d'un «lloc fresc» (bha lalini), amb boscos de ribera aptes per al conreu i pastures ben proveïdes d'aigua per al bestiar.
La tradició oral mursi identifica tres grans moviments migratoris. El primer, a mitjan segle XIX, va comportar el pas del riu Omo des de l'oest cap al territori que actualment ocupen els mursis. Els següents, durant les dècades de 1920 i 1930 i, posteriorment, a partir de 1979, van estendre progressivament els assentaments cap al nord i la vall superior del riu Mago.
Els mursis i els pobles veïns van quedar incorporats a l'Estat etíop a finals del segle XIX, durant l'expansió de l'emperador Menelik II cap a les terres baixes del sud-oest. Tanmateix, segons David Turton, no va ser fins després de la Segona Guerra Mundial que el govern central va començar a exercir un control polític efectiu sobre aquesta regió.
Organització social 300px|miniatura|Homes mursi prop d'un poblat.
La societat mursi s'organitza mitjançant un sistema de grups i graus d'edat que estructura la vida social dels homes adults. En incorporar-se a un grup d'edat, un home adquireix la plena condició social d'adult i, al llarg de la seva vida, progressa per diferents graus associats a responsabilitats creixents dins la comunitat. Les dones casades comparteixen el grau d'edat dels seus marits.
Els ancians que pertanyen al grau bara tenen un paper destacat en els afers públics i dirigeixen els debats i les reunions comunitàries. Tot i això, les decisions no corresponen a una única persona, sinó que s'adopten col·lectivament. L'únic càrrec formal és el komoru, una figura sacerdotal que representa el benestar de la comunitat i actua com a intermediari entre aquesta i Déu (*tumwi*), especialment en períodes de sequera, malalties o altres situacions que afecten el conjunt de la població.
Economia 300px|miniatura|Habitatge tradicional i tancat per al bestiar en un poblat mursi.
Els mursis practiquen una economia agro-ramadera basada en el conreu amb aixada i la ramaderia bovina. L'agricultura proporciona més de la meitat de l'alimentació, mentre que el bestiar constitueix un recurs essencial, especialment durant els períodes de males collites, quan els animals poden intercanviar-se per gra.
Els principals conreus són el sorgo, el blat de moro, les mongetes i els cigrons. Els mursis combinen dos sistemes agrícoles: el conreu de recessió aprofitant els sediments dipositats per les crescudes anuals dels rius Omo i Mago, i l'agricultura itinerant de secà en clarianes obertes al bosc durant l'estació de les pluges.
El bestiar proporciona principalment llet, sang i carn, però també té una gran importància social i cultural. Els ramats constitueixen la forma principal de riquesa i tenen un paper fonamental en els matrimonis, mitjançant el pagament de la riquesa matrimonial (*bridewealth*), així com en la redistribució dels recursos entre les famílies i els diferents clans.
Cultura Plats labials 300px|miniatura|Dona mursi amb un plat labial tradicional.
Els plats labials són un dels trets culturals més coneguts de les dones mursis. Tradicionalment es fabriquen amb argila o fusta i s'insereixen en una obertura practicada al llavi inferior. El procediment acostuma a començar cap als quinze o setze anys, quan la mare de la noia o una altra dona del poblat li talla el llavi i hi col·loca un petit tap de fusta fins que la ferida cicatritza. Posteriorment, la jove pot ampliar gradualment l'obertura mitjançant taps i plats de dimensions creixents.
La decisió de perforar-se el llavi i la mida que arriba a tenir el plat depenen de cada dona, i no totes les joves mursis adopten aquesta pràctica. El plat labial s'associa a l'entrada a l'edat adulta femenina i al matrimoni. Les investigacions de David Turton també indiquen que no hi ha proves que la mida del plat determini la riquesa matrimonial, ni que aquest costum s'originés per evitar el tràfic d'esclaus, dues explicacions sovint repetides però sense base documental.
Decoració corporal 300px|miniatura|Jove mursi amb ornaments tradicionals.
Els mursis practiquen diferents formes de decoració i modificació corporal. Tant els homes com les dones poden fer-se petites incisions a la pell que, en cicatritzar, formen dibuixos decoratius coneguts com a kitchoga. Aquestes escarificacions se situen principalment al pit i a la part superior dels braços, mentre que tradicionalment les dones també se'n feien al ventre i, antigament, a l'esquena.
La pintura corporal combina finalitats estètiques i pràctiques. Els mursis utilitzen argiles de diferents colors, cendra i altres materials naturals per crear dissenys sobre el cos, però també com a protecció contra el sol, la vegetació espinosa i, en alguns casos, amb finalitats medicinals o rituals.
Lluita cerimonial La lluita amb bastons, coneguda com a donga pel nom del bastó utilitzat o com a sagine, és una de les pràctiques tradicionals més característiques dels mursis. Els combats enfronten homes de diferents grups territorials armats amb bastons de fusta d'uns dos metres de longitud. Els participants porten proteccions als braços, les cames, el tronc i el cap, i els enfrontaments són supervisats per àrbitres que vetllen pel compliment de les normes.
Més enllà del seu vessant competitiu, el donga constitueix una activitat social i cerimonial que reforça la cohesió entre les comunitats i forma part de la identitat cultural dels mursis.
Llengua Els mursis parlen la llengua mursi (tugo en la mateixa llengua), que pertany al grup de les llengües súrmiques de la branca sudanesa oriental de la família nilo-sahariana.
Forma part d'un conjunt de llengües estretament relacionades parlades al sud-oest d'Etiòpia i al Sudan del Sud. Comparteix una relació especialment estreta amb les varietats parlades pels pobles chai i tirma, amb els quals els mursis comparteixen una mateixa llengua diferenciada principalment per variants dialectals.
Fins a època recent el mursi era una llengua exclusivament oral. Actualment existeixen dues ortografies, una basada en l'alfabet amhàric i una altra en l'alfabet llatí, aquesta darrera desenvolupada per David Turton i Moges Yigezu en el marc dels treballs de documentació lingüística de la llengua.
Vegeu també Jinka Dorze
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Mursi Online
Categoria:Grups humans d'Etiòpia