Maruja Pelegrín Lorente (Llorca, Múrcia, 1943), és cofundadora del primer Centre de Planificació Familiar del Prat i de l’estat espanyol, juntament amb Carmina Balaguer, l'any 1977 i una activista pels drets de la salut reproductiva
Biografia És nascuda a Llorca, Múrcia. Quan tenia vuit anys i mig es traslladà al Prat de Llobregat. Als tretze anys començà a treballar a l'empresa Coire, dedicada a la fabricació de peces de ràdio. Durant aquesta etapa ja reivindicà la igualtat salarial i els seus drets laborals davant l'empresari Martín Vilanova, que reconegué la legitimitat de les seves demandes.
Rebé una forta influència ideològica de l'entorn familiar. El seu pare era militant comunista, tot i que exercia una marcada autoritat dins la família, fet que la portà a enfrontar-se en diverses ocasions al seu autoritarisme. La seva mare, que tenia cura d'una família nombrosa, complementava els ingressos familiars cosint a casa. Des de ben jove encoratjà la seva mare a rebel·lar-se contra les situacions de desigualtat i defensà una actitud crítica i reivindicativa per part de les dones.
Des dels nou anys escoltava l’emisora Radio España Independiente, coneguda popularment com "La Pirenaica", emissora a través de la qual rebé la influència de Dolores Ibárruri.
Es defineix com a pacifista, feminista i comunista, i defensa la política com una eina de transformació social. És militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) des de l'any 1968. No ha volgut participar en la política institucional, ja que ha prioritzat el treball de base i l'activisme social. Al llarg de la seva trajectòria ha participat en nombroses manifestacions, conferències i ha impulsat la participació d'altres dones en els moviments socials.
Fundació del Centre de Planificació Familiar del Prat Entre 1972 i 1973, Maruja Pelegrín i Carmina Balaguer formaren part del grup impulsor de l'entitat veïnal de Llevant. Juntament amb Palmira Domènech, promogueren la Vocalia de Sanitat i de Dones, un espai des del qual s'organitzaven xerrades sobre sexualitat adreçades a les dones del barri i es fomentava la reflexió crítica sobre l'actualitat mitjançant la lectura i el debat d'articles de premsa.
Pelegrín i Balaguer, que es definien com a «agents de salut» o «consultores», impulsaren cursos, reunions en domicilis particulars i altres activitats formatives dedicades a l'anatomia, el coneixement del propi cos, l'embaràs i la salut sexual i reproductiva. Amb aquesta finalitat constituïren un equip de treball multidisciplinari i establiren contacte amb un grup de metges i professionals sanitaris de l'Hospital Clínic de Barcelona.
Allà van conèixer al doctor Guillem Hernández, ginecòleg compromès amb la mateixa causa, que les va ajudar a muntar el Centre de Planificació Familiar entre 1975 i 1977. Era un local molt petit a la carretera de la Marina, on treballaven de manera clandestí.
El maig del 1976, Pelegrín i Balaguer participen en les Primeres Jornades Catalanes de les Dones que es van celebrar al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Aquestes jornades van esdevenir un esclat de força del moviment feminista, a través de les associacions de veïns i veïnes dels barris i de grups de dones que es van crear en els darrers anys de la dictadura franquista.
El 11 de març de 1977 s'obre el Centre de Planificació Familiar del Prat, amb la intenció de posar de manifest que hi havia una necessitat que l'administració havia de cobrir. Al començament només s'obria un dia a la setmana, i en funció de la demanda havien incrementant les obres. Durant tres anys ningú no va cobrar cap mena de remuneració. Les dones pagaven estrictament el que costava el material
Al cap d'un any de funcionament, es van traslladar a un local amb millors condicions a la carretera de la Bunyola, on el servei s'oferia cada dia de la setmana.
Un cop es van constituir els primers Ajuntaments democràtics, Pelegrín i Beleguer van assessorar i col·laborar amb altres municipis per la implementació de Centres de Planificació Familiar arreu del país. Així li van seguir d’altres impulsats i autogestionats per dones el mateix any 1977 i 1978 en altres barris de Barcelona: Sarrià, Sagrada Família i El Clot, El Carmel, Sant Gervasi entre d’altres.
El 1980, el Centre de Planificació Familiar va passar a ser de gestió de l'Ajuntament del Prat de Llobregat. La primera subvenció que van rebre va ser d'un milió de pessetes (6.000€) pagades per la Diputació i gestionades per l'Ajuntament. Més tard, el Centre es va ubicar al Centre d'Atenció Primària (CAP) Disset de setembre tal com demanen els professionals i les usuàries de Planificació Familiar.
El 1989, Maruja Pelegrín amb Carmina Balaguer i junt amb l’equip de professionals sanitaris i administratius, van crear un centre dedicat a l’atenció sexual dels joves, el Servei d’Informació sobre Sexualitat i Anticoncepció (SISA). El centre es va orientar cap a la prevenció de les malalties de transmissió sexual en joves. I el 1990-1992 van crear uns grups per treballar específicament sobre la menopausa.
Maruja Pelegrín va haver de deixar la professió per problemes de salut oculars a l’any 1999, però ha continuat col·laborant amb entrevistes i participacions en llibres i mitjans.
Actualment el Centre de Planificació Familiar està ubicat al (CAP) Ramona Via i forma part del programa d'atenció a la dona (ASSIR - Atenció Salut Sexual i Reproductiva) de Catsalut.
Reconeixements Premis Ciutat del Prat 2009: Carmina Balaguer i Maruja Pelegrín, per la seva contribució a fomentar els valors de la llibertat i la igualtat de les dones, en ser les promotores i fundadores del primer centre de Planificació Familiar del Prat i d'Espanya, el 1977. Premis APFCiB (Associació de Planificació Familiar de Balears i Catalunya ) i CJAR (Centre Jove d'Anticoncepció i Sexualitat) 2017.
Referències
Categoria:Feministes catalans del sud contemporanis Categoria:Comunistes catalans del sud Categoria:Feministes del segle XXI Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Llorquins Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud del segle XXI Categoria:Polítics de la Regió de Múrcia