Bhitargarh (en bengalí: ভিতরগড়) és un jaciment arqueològic que conté les restes d'una antiga ciutat construïda en el s. V. Està situat en el zila (districte) de Panchagarh, en la divisió de Rangpur, a la part nord de Bangladesh i és prou gran com per a poder veure'l des de l'espai. La importància arqueològica del jaciment rau en la posició estratègica com a cruïlla de les rutes comercials entre el Tibet, Nepal, Bhutan i la Vall del Ganges (Plana indogangètica) mitjana i baixa.
Història miniatura|Maharajà Dighi, on el rei Prithu es va suïcidar segons la llegenda Bhitargarh era una ciutat estat emmurallada, la més gran d'Àsia del Sud septentrional, i solia ser la seu del rei Prithu, conegut com a Maharajà. Fou una ciutat estat independent amb un govern sobirà fins al s. XIII. Se sap molt poc sobre el seu darrer sobirà, Prithu Tall, de qui es creia que s'havia suïcidat a causa de la seua religió. Hi ha una llegenda que explica que Prithu Tall es va suïcidar juntament amb el seu exèrcit a Maharajà Dighi per a protegir la seua puresa de ser tacada per una força invasora de la impura tribu Kichok, que havia atacat la ciutat. Es creu que la tribu és la de l'actual districte de Cutx Behar a l'Índia, situat al nord de la ciutat.
En el període antic, Bhitargarh va servir de focus d'importants rutes comercials, inclosa la de la seda, que unia els antics regnes del Tibet i Yunnan amb Bengala i l'Índia oriental. La seua ubicació a la riba del Karatoya va facilitar l'accés al Tibet per la ciutat. La seua influència per a connectar les antigues rutes comercials de l'àrea s'estén des de Magadha fins al sud-oest de la Xina a través de la vall del Brahmaputra, així com la riba occidental i sud-est del Mekong.
La ciutat podria haver vist l'arribada de la dinastia bengalí de Kamboja Pala a la primera meitat del segle X, que governaven la resta de Bengala llavors. Va passar a formar part del Sultanat de Bengala el 1498 durant el regnat d'Alauddin Husain Xa. Més tard va caure sota el domini de la dinastia Khen, i després de la dinastia Koch, i va continuar servint com a centre comercial fins al segle XVII, quan va ser conquistat pels mogols bengalís durant el regnat de Mir Jumla.
Geografia Bhitargarh cobreix una àrea de 25 km², situada en la Unió Amarkhana de la upazila de Panchagarh Sadar, en el districte de Panchagarh. El jaciment està cobert d'arena i grava que fluïa de les estribacions de l'Himàlaia en forma d'aigües glacials i pluges monsòniques. Topogràficament, la terra és part de les antigues planes del peu de l'Himàlaia, mentre que els llits de grava pertanyen a l'era del Plistocé superior, semblant a la resta del districte de Panchagarh. La capa del Plistocé superior està colgada a més amb dipòsits de l'Holocé, palesos en l'arena, el llim i l'argila d'al·luvió. La composició dels minerals en els llits de grava de l'Holocé és indistingible de la de l'Himàlaia.
El jaciment està molt a prop de dos afluents del riu Karatoya, Talma i Kudum. També hi ha el riu Tista, que flueix a uns a l'est del jaciment, així com el riu Salmara, que flueix just al costat de la muralla occidental de la ciutat.
Excavacions arqueològiques Las excavacions a Bhitargarh van començar el 2008 per un equip de la Universitat de les Arts Liberals de Bangladesh, quan es trobà el jaciment en ruïnes. La recerca arqueològica demostra que el límit territorial de la ciutat incloïa quatre "quadrangles concèntrics", separats per muralles de terra i rajola. Les muralles es reforçaren amb baluards i contraforts a intervals regulars. El disseny estructural fortificat de Bhitargarh s'ajusta a les recomanacions de construcció definides en Arthashastra.
En les excavacions s'han descobert alguns fonaments de monuments religiosos i d'un altre tipus del període medieval antic (edat mitjana antiga). Una d'aquestes estructures és un conjunt residencial, i la resta són temples. Un dels temples té forma cruciforme i una stupa propera envoltada per dues terrasses, totes situades en el primer quadrilàter. En el segon quadrilàter n'hi ha dues portes anomenades Yama Duar o 'Porta de la mort', en la muralla occidental, i Kala Duar o 'Porta del temps etern', en la muralla sud. Els artefactes que es van descobrir són objectes de ceràmica, argila, ferro i llautó; braçalets de coure i or; grans de terracota i pedra, i algunes escultures de pedra que es creu que daten d'un període comprés entre els segles VII i XII. Alguns objectes de basalt negre, incloses peces d'ídols de Manasà, Rama i Hanuman també van ser descoberts pels vilatans. N'hi ha deu estanys ("dighi") en l'àrea, dels quals Maharajar Dighi, de 53 acres, és històricament significatiu.
Les recerques arqueològiques també van trobar ruïnes de rescloses en l'antiga ciutat, la qual cosa apunta a l'avançat sistema de reg i conreu. Aquestes rescloses de pedra es van construir per a desviar l'aigua de Shalmara cap a la ciutat durant les estacions seques per a ser usades en activitats agrícoles i domèstiques. Una d'aquestes preses estava situada en un lloc anomenat Domoni en la muralla sud del tercer quadrilàter, emprada per a controlar l'aigua. Hi havia dues estructures més de pedres de granit, una a Pathar-ghata i una altra a Kamarbhita, que es van construir per a dividir el curs del Shalmara en tres. Aquestes estructures també s'usaren com a terraplens per a controlar el nivell d'aigua per a emmagatzemar. El riu Shalmara després s'uneix al Talma a Birbandh a la part nord-est del tercer quadrilàter, que es creu que és un desviament artificial realitzat pels habitants de la ciutat.
Amenaces i esforços de preservació Tot i el seu considerable potencial en els estudis històrics, Bhitargarh continua amenaçada per una invasió. El Departament d'Arqueologia de Bangladesh no posseeix cap terra en l'àrea i tampoc no en té cap projecte de preservació. El 2019, unes 40.000 persones vivien al jaciment arqueològic i participaven en activitats agrícoles. La gent és immigrant dels zilas de Comilla, Rangpur, Tangail, Mymensingh, i immigrants recents del districte de Jalpaiguri de l'Índia. Els arqueòlegs creuen que com els immigrants manquen d'una connexió estreta amb el patrimoni de la zona, n'estan menys interessats en la preservació i, com a tal, el seu continu hàbitat i activitats agrícoles hi han estat causant danys significatius.
Els arqueòlegs han organitzat alguns programes de participació comunitària en l'àrea per a generar consciència massiva sobre la preservació del patrimoni i protegir-lo de danys majors. En el Panchargarh Government Women's College es va establir un museu de roques, el primer del seu tipus a Bangladeshs, que mostra artefactes descoberts a Bhitargarh. El 2016, es va organitzar un seminari en el Museu nacional de Bangladesh de Dacca sobre els esforços de preservació del jaciment arqueològic de Bhitargarh, al qual va assistir el llavors ministre de Finances de Bangladesh com a convidat principal. Es va exigir una assignació de 20 milions de taka i es va recomanar establir una oficina de custòdia permanent al jaciment per a preservar-lo.
Referències
Categoria:Bangladesh Categoria:Jaciments arqueològics