La manipulació articular és una intervenció manual aplicada a una articulació, habitualment sinovial, en què una força externa produeix un moviment passiu breu o una separació de les superfícies articulars. En la pràctica clínica, el terme s'utilitza sobretot per a tècniques amb impuls, especialment l'impuls d'alta velocitat i baixa amplitud (HVLA, per les sigles en anglès), tot i que la velocitat, l'amplitud i la presència d'un so audible no són criteris uniformes en totes les definicions.Evans DW, Lucas N. «What is “manipulation”? A reappraisal». Manual Therapy. 2010;15(3):286–291. doi:10.1016/j.math.2009.12.009. PMID 20080431.Evans DW, Lucas N. «What is manipulation? A new definition». BMC Musculoskeletal Disorders. 2023;24:194. doi:10.1186/s12891-023-06298-w. PMID 36918833; PMCID PMC10015914.

La manipulació forma part del conjunt de procediments de teràpia manual i s'ha de distingir de la mobilització articular, que sol emprar moviments passius repetits o sostinguts sense un impuls ràpid. Quan s'aplica a les articulacions de la columna vertebral rep el nom de manipulació vertebral o manipulació espinal. En traumatologia, l'expressió «manipulació» també pot designar les maniobres de reducció tancada d'una fractura o una luxació; aquest ús, destinat a restablir l'alineació d'una articulació lesionada, és diferent de la manipulació terapèutica descrita en aquest article.MSD Manuals. «Overview of Dislocations». Consultat el 30 de juliol de 2026.

La recerca clínica s'ha concentrat principalment en la manipulació espinal per al dolor lumbar i cervical. Les revisions contemporànies indiquen que els efectes mitjans acostumen a ser petits o moderats, depenen del comparador i de la població estudiada, i sovint no superen clarament els d'altres intervencions conservadores. La certesa de l'evidència és baixa o molt baixa en nombroses comparacions. Els mecanismes proposats inclouen respostes biomecàniques, neurofisiològiques i contextuals, però no s'ha establert un únic mecanisme que expliqui els resultats clínics.Keter DL, Bialosky JE, Brochetti K, et al. «The mechanisms of manual therapy: A living review of systematic, narrative, and scoping reviews». PLOS ONE. 2025;20(3):e0319586. doi:10.1371/journal.pone.0319586.de Zoete A, Innocenti T, Petrozzi MJ, et al. «Spinal manipulative therapy for adults with chronic low back pain». Cochrane Database of Systematic Reviews. 2026;1:CD008112. doi:10.1002/14651858.CD008112.pub3. PMID 41494147.

Definició i terminologia No hi ha hagut una definició universalment acceptada de manipulació articular. En molts manuals clínics, la manipulació es caracteritza per un impuls passiu de curta durada, alta velocitat i baixa amplitud, aplicat dins dels límits anatòmics de l'articulació. Altres definicions posen l'accent en la resposta mecànica de l'articulació i no en la velocitat de la maniobra. Una proposta publicada el 2023 la defineix com la separació de superfícies articulars oposades d'una articulació sinovial causada per una força perpendicular, amb cavitació del líquid sinovial. Aquesta proposta pretén incloure tant les manipulacions espinals com les perifèriques, però representa una definició acadèmica concreta i no un consens formal de totes les professions que utilitzen la tècnica.

Els termes relacionats varien segons la tradició professional i el país. En fisioteràpia i medicina manual es parla de «manipulació», «tècnica amb impuls» o «mobilització de grau V» en algunes classificacions. En quiropràctica és freqüent el terme anglès adjustment, traduït sovint com a «ajust». «HVLA» descriu les característiques habituals de molts impulsos, però no és estrictament sinònim de tota manipulació, perquè també es pot produir cavitació amb forces lentes o de magnitud baixa.

La manipulació es diferencia de la mobilització perquè aquesta darrera acostuma a consistir en oscil·lacions, lliscaments o traccions passives graduades i controlades durant un interval més llarg. La frontera terminològica no sempre és nítida: els assaigs clínics i les revisions poden agrupar manipulació, mobilització i altres procediments manuals sota l'etiqueta genèrica de «teràpia manual». Aquesta heterogeneïtat dificulta atribuir els resultats d'una intervenció multimodal a la manipulació per si sola.Chacko N, Gross AR, Miller J, et al. «Manual therapy with exercise for neck pain». Cochrane Database of Systematic Reviews. 2025;12:CD011225. doi:10.1002/14651858.CD011225.pub2. PMID 41363159.

Àmbit d'ús i pràctica professional La manipulació articular s'utilitza principalment en l'atenció de problemes musculoesquelètics, sobretot del raquis, però també de les extremitats. Pot formar part d'un programa que inclogui informació, exercici terapèutic, activitat física graduada i altres intervencions. Les guies modernes tendeixen a presentar-la com una opció possible dins d'una atenció individualitzada i multimodal, no com una intervenció necessàriament superior ni suficient per si sola.Organització Mundial de la Salut. WHO guideline for non-surgical management of chronic primary low back pain in adults in primary and community care settings. Ginebra: WHO; 2023. ISBN 978-92-4-008178-9.

La manipulació és utilitzada en diverses tradicions professionals, entre les quals hi ha la fisioteràpia, la medicina manual, l'osteopatia i la quiropràctica.Pettman E. «A History of Manipulative Therapy». Journal of Manual & Manipulative Therapy. 2007;15(3):165–174. doi:10.1179/106698107790819873. PMID 19066664; PMCID PMC2565620. Les denominacions, els requisits de titulació, la regulació i l'àmbit competencial varien considerablement entre països; per això, les proporcions d'ús observades en una jurisdicció no es poden extrapolar automàticament a una altra.

L'elecció de la tècnica i del segment que es pretén tractar s'ha basat tradicionalment en l'exploració del moviment, el dolor provocat, la palpació i models professionals de «disfunció articular». Tanmateix, la fiabilitat de la identificació manual d'un segment específic és limitada, i una revisió sistemàtica no va trobar que aplicar la manipulació al lloc considerat clínicament rellevant produís resultats superiors a aplicar-la en altres llocs en els assaigs de qualitat baixa o moderada de risc de biaix.Nim CG, Downie A, O'Neill S, Kawchuk GN, Perle SM, Leboeuf-Yde C. «The importance of selecting the correct site to apply spinal manipulation when treating spinal pain: Myth or reality? A systematic review». Scientific Reports. 2021;11:23415. doi:10.1038/s41598-021-02882-z. PMID 34862434; PMCID PMC8642385.

Modalitats tècniques Les manipulacions es poden descriure segons la regió anatòmica, la posició de la persona, el tipus de contacte, la direcció de la força i l'ús o no d'un impuls. A la columna, el moviment aplicat a un segment es transmet inevitablement als segments adjacents i als teixits tous; a les extremitats, les palanques poden aplicar-se directament sobre una articulació o a través d'un segment ossi. També existeixen dispositius mecànics capaços d'aplicar impulsos, però els estudis no sempre els consideren equivalents a les tècniques manuals.

Una mateixa etiqueta tècnica pot incloure dosis mecàniques diferents. La «dosi» no depèn només del nombre de sessions: també inclou la força màxima, la velocitat de càrrega, la durada de l'impuls, el desplaçament, la direcció, el nombre de repeticions i el temps entre aplicacions. La resposta pot variar amb la rigidesa dels teixits, la posició inicial i la capacitat de la persona de relaxar-se. La notificació incompleta d'aquests paràmetres és una de les causes de la heterogeneïtat de la recerca.

La selecció d'una tècnica no implica necessàriament que la manipulació sigui l'única intervenció ni que s'hagi de reproduir un clic. En els estudis pragmàtics, el professional pot modificar la regió, el contacte o el nombre d'impulsos segons la resposta del pacient; en els estudis explicatius, en canvi, s'intenta estandarditzar l'aplicació. Aquestes dues aproximacions responen a preguntes diferents i poden produir estimacions d'efecte difícils de comparar.

Història Les maniobres manuals destinades a modificar el moviment articular tenen una història anterior a les professions sanitàries modernes. Descripcions de procediments de tracció i palanca apareixen en textos atribuïts a la tradició hipocràtica, i en diferents èpoques es van desenvolupar pràctiques empíriques de manipulació fora de la medicina acadèmica. La interpretació d'aquestes pràctiques antigues és limitada perquè les seves indicacions, teories i condicions d'aplicació no equivalen necessàriament a les actuals.

A finals del segle XIX, l'osteopatia i la quiropràctica van convertir la manipulació en un component central de sistemes professionals organitzats a l'Amèrica del Nord. Durant el segle XX també es va integrar en la medicina manual, la fisioteràpia musculoesquelètica i altres corrents de teràpia manual. Aquest desenvolupament va originar terminologies i explicacions teòriques diferents, algunes de les quals atribuïen els símptomes a desalineaments vertebrals o «subluxacions». La recerca contemporània no ha confirmat que un reposicionament vertebral durador sigui el mecanisme general dels possibles efectes clínics.Young KJ, Leboeuf-Yde C, Gorrell L, et al. «Mechanisms of manipulation: a systematic review of the literature on immediate anatomical structural or positional changes in response to manually delivered high-velocity, low-amplitude spinal manipulation». Chiropractic & Manual Therapies. 2024;32:28. doi:10.1186/s12998-024-00549-w. PMID 39261958.

Característiques biomecàniques Aplicació de la força En una manipulació amb impuls, el professional posiciona l'articulació, estableix un contacte manual o instrumental i aplica una força de curta durada. Els registres força-temps de manipulacions espinals solen descriure quatre fases: orientació o posicionament, precàrrega, impuls i resolució. La magnitud, la direcció, la velocitat i la durada de la força varien segons la regió anatòmica, la tècnica, el professional i les característiques de la persona.Evans DW, Breen AC. «A biomechanical model for mechanically efficient cavitation production during spinal manipulation: prethrust position and the neutral zone». Journal of Manipulative and Physiological Therapeutics. 2006;29(1):72–82. doi:10.1016/j.jmpt.2005.11.011. PMID 16396734.

Les fases típiques de la manipulació espinal no són requisits universals de tota manipulació articular. En articulacions perifèriques, la separació articular i la cavitació es poden produir amb una càrrega progressiva i sense un impuls d'alta velocitat. A més, la força aplicada sobre la pell i els teixits tous es distribueix per diverses estructures; per tant, no es pot assumir que tota l'energia arribi exclusivament a una única articulació «diana».

La maniobra es realitza dins dels límits anatòmics de l'articulació. Les expressions tradicionals com «superar la barrera fisiològica» poden induir a pensar que el moviment travessa un límit normal de seguretat; en realitat, la descripció biomecànica depèn del model emprat i no implica que s'hagin de lesionar la càpsula o els lligaments. Els estudis experimentals han mesurat separació de superfícies articulars, canvis transitoris de rigidesa i altres respostes immediates, però la relació entre aquests canvis i la millora clínica continua sent incerta.

Mesura del moviment i de la força