La teràpia manual és un conjunt d'intervencions aplicades principalment amb les mans sobre les articulacions, els músculs, altres teixits tous i, en alguns enfocaments, el teixit neural. Inclou tècniques com la mobilització articular, la manipulació articular, el massatge i diverses formes de mobilització dels teixits tous. S'utilitza sobretot en l'atenció de trastorns musculoesquelètics, amb l'objectiu de modular el dolor, facilitar temporalment el moviment o complementar la recuperació funcional.International Federation of Orthopaedic Manipulative Physical Therapists (IFOMPT). «OMPT Definition». Consulta: 30 juliol 2026.
El terme no designa una tècnica única ni una professió concreta. La teràpia manual és emprada, amb formacions i àmbits competencials que varien segons el país, per professionals com els fisioterapeutes, els quiropràctics i els osteòpates. En fisioteràpia, la teràpia manual ortopèdica es defineix com una àrea especialitzada basada en el raonament clínic que combina tècniques manuals amb exercici terapèutic, d'acord amb l'evidència disponible i amb un marc biopsicosocial.
Els efectes clínics depenen de la patologia, la tècnica, la dosi, el comparador i la combinació amb altres intervencions. En diversos problemes musculoesquelètics pot produir millores petites o moderades, sobretot a curt termini, però la certesa de l'evidència és sovint baixa i no s'ha demostrat que una escola o tècnica patentada sigui universalment superior. Les guies contemporànies tendeixen a situar-la com un component opcional d'un programa més ampli, habitualment juntament amb educació, exercici i autocura, i no com una intervenció passiva autosuficient.World Health Organization. WHO guideline for non-surgical management of chronic primary low back pain in adults in primary and community care settings. Ginebra: World Health Organization, 2023. ISBN 978-92-4-008178-9.National Institute for Health and Care Excellence. «Low back pain and sciatica in over 16s: assessment and management». NICE guideline NG59, 2016, actualitzada el 2020. Consulta: 30 juliol 2026.
Terminologia i abast En l'ús clínic i científic, teràpia manual és un terme paraigua. Les definicions no són completament uniformes: algunes se centren en les tècniques passives aplicades pel professional, mentre que d'altres hi inclouen procediments en què el pacient participa activament, com determinades mobilitzacions amb moviment. També varia la inclusió de tècniques adreçades als nervis perifèrics o de procediments assistits per instruments.
La teràpia manual ortopèdica o fisioteràpia manual ortopèdica és una especialització dins la fisioteràpia musculoesquelètica. La definició de l'IFOMPT posa l'accent en el raonament clínic, la integració de tècniques manuals i exercici terapèutic, l'evidència científica i clínica, i les característiques biopsicosocials de cada persona. Aquesta concepció és més àmplia que la simple aplicació d'una maniobra i inclou la selecció de la intervenció, la valoració de riscos i beneficis, la comunicació i la reavaluació.
La mobilització i la manipulació no són sinònims estrictes. La mobilització acostuma a consistir en moviments passius repetits o sostinguts, de velocitat baixa o moderada, dins d'un rang graduable. La manipulació vertebral o perifèrica sol descriure una empenta de velocitat alta i amplitud baixa aplicada de manera controlada. En la literatura sobre la columna, l'expressió teràpia manipulativa vertebral pot englobar tant mobilitzacions com manipulacions, fet que dificulta comparar estudis i generalitzar-ne els resultats.de Zoete A, Innocenti T, Petrozzi MJ, van Middelkoop M, Assendelft WJJ, de Boer MR, van Tulder MW, Rubinstein SM. «Spinal manipulative therapy for adults with chronic low back pain». Cochrane Database of Systematic Reviews. 2026; (1): CD008112. DOI: 10.1002/14651858.CD008112.pub3. PMID: 41494147.
Història miniatura|Representació històrica d'un tractament manipulatiu per dolor a l'espatlla, procedent de la Wellcome Collection.
Les pràctiques de massatge, pressió, tracció i mobilització corporal tenen antecedents en diverses tradicions mèdiques antigues. Escrits atribuïts a Hipòcrates descriuen procediments manuals i traccions per a deformitats i trastorns de la columna. Tanmateix, la continuïtat entre aquestes pràctiques i les professions modernes no és lineal, i les interpretacions històriques sovint han estat utilitzades retrospectivament per legitimar escoles contemporànies.Pettman E. «A history of manipulative therapy». Journal of Manual & Manipulative Therapy. 2007; 15(3): 165–174. DOI: 10.1179/106698107790819873. PMID: 19066664. PMCID: PMC2565620.
Durant els segles XVIII i XIX, la manipulació i el tractament manual van ser practicats tant per metges com per curadors no mèdics coneguts en l'àmbit anglosaxó com a bonesetters. A la fi del segle XIX es van institucionalitzar sistemes com l'osteopatia i la quiropràctica, que van desenvolupar teories pròpies sobre la funció de la columna i la salut. Part d'aquestes teories històriques, especialment les que atribuïen una gran varietat de malalties a desalineacions vertebrals específiques, no disposen de suport científic contemporani.
Al segle XX, la fisioteràpia va incorporar i sistematitzar procediments de mobilització, manipulació i tractament de teixits tous. Diversos models docents, associats entre altres a James Cyriax, Freddy Kaltenborn, Geoffrey Maitland, Brian Mulligan i altres clínics, van influir en la terminologia, l'exploració i la gradació de les tècniques. Aquests sistemes van contribuir a l'ensenyament i a l'estandardització, però les seves explicacions biomecàniques originals no sempre han estat confirmades i no constitueixen, per si soles, una prova d'eficàcia clínica.Kerry R, Young KJ, Evans DW, Lee E, Georgopoulos V, Meakins A, McCarthy C, Cook C, Ridehalgh C, Vogel S, Banton A, Bergström C, Mazzieri AM, Mourad F, Hutting N. «A modern way to teach and practice manual therapy». Chiropractic & Manual Therapies. 2024; 32: 17. DOI: 10.1186/s12998-024-00537-0. PMID: 38773515. PMCID: PMC11110311.
Des de finals del segle XX, la investigació ha desplaçat progressivament l'èmfasi des de models que atribuïen els efectes a la correcció precisa d'una lesió posicional cap a explicacions multifactorials. Els marcs moderns consideren conjuntament els estímuls mecànics, les respostes neurofisiològiques, les expectatives, el context terapèutic, la relació clínica i la possibilitat que una reducció temporal dels símptomes faciliti l'activitat.Bialosky JE, Beneciuk JM, Bishop MD, Coronado RA, Penza CW, Simon CB, George SZ. «Unraveling the mechanisms of manual therapy: modeling an approach». Journal of Orthopaedic & Sports Physical Therapy. 2018; 48(1): 8–18. DOI: 10.2519/jospt.2018.7476. PMID: 29034802.
Principals modalitats Mobilització articular miniatura|Comparació esquemàtica dels sistemes de gradació de la mobilització articular de Maitland i Kaltenborn.
La mobilització articular comprèn moviments passius oscil·latoris o sostinguts aplicats a una articulació vertebral o perifèrica. La direcció, l'amplitud, la velocitat i el temps d'aplicació es modifiquen segons l'objectiu clínic i la resposta de la persona. Pot incloure moviments fisiològics, similars als moviments voluntaris de l'articulació, o moviments accessoris, com lliscaments i traccions.
Els sistemes clàssics de Maitland i Kaltenborn utilitzen escales de gradació diferents. En el model de Maitland, els graus baixos descriuen oscil·lacions petites o grans dins de la part inicial o mitjana del rang, i els graus alts s'apliquen cap al límit disponible. En el sistema de Kaltenborn, els graus descriuen principalment la quantitat de tracció o de lliscament, des de la reducció de forces compressives fins a l'estirament dels teixits periarticulars. Aquestes gradacions serveixen per comunicar la dosi mecànica, però no demostren que cada grau tingui un efecte biològic exclusiu ni que permeti reposicionar selectivament una articulació.
Algunes tècniques combinen una mobilització sostinguda aplicada pel professional amb un moviment actiu del pacient. Altres utilitzen cinturons, falques o la posició corporal per estabilitzar un segment. Malgrat la varietat de noms i escoles, els estudis sovint no descriuen amb prou detall la dosi o agrupen procediments diferents sota una mateixa categoria, cosa que contribueix a l'heterogeneïtat de l'evidència.
Manipulació articular La manipulació és una maniobra passiva, ràpida i de poca amplitud, habitualment aplicada prop del final del rang disponible d'una articulació. Pot produir un so audible, relacionat generalment amb un fenomen de cavitació dins l'articulació, però el so no és necessari perquè hi hagi una resposta clínica i no prova que una vèrtebra o una altra estructura hagi estat «recol·locada».
Les manipulacions poden dirigir-se a la columna o a articulacions perifèriques. La selecció del segment i de la direcció s'ha basat tradicionalment en la palpació i en proves de mobilitat. Tanmateix, la capacitat d'identificar de manera fiable una disfunció articular molt específica mitjançant palpació és limitada, especialment quan s'intenta determinar rigidesa o posició segmentària.Nolet PS, Yu H, Côté P, Meyer AL, Kristman VL, Sutton D, Murnaghan K, Lemeunier N. «Reliability and validity of manual palpation for the assessment of patients with low back pain: a systematic and critical review». Chiropractic & Manual Therapies. 2021; 29: 33. DOI: 10.1186/s12998-021-00384-3. PMID: 34446040. PMCID: PMC8390263. Per aquest motiu, els enfocaments contemporanis tendeixen a combinar els resultats de l'exploració amb els símptomes, les preferències, la resposta al moviment i el perfil de risc, en lloc de fonamentar la decisió en una única troballa palpadora.
Mobilització de teixits tous i massatge La mobilització de teixits tous inclou diferents formes de pressió, fricció, lliscament, amassament o estirament aplicades a la pell, el teixit subcutani, els músculs i altres estructures. El massatge n'és una modalitat habitual. Altres denominacions, com «alliberament miofascial», «massatge transversal profund» o «tractament de punts gallet», poden descriure procediments parcialment superposats i no sempre s'utilitzen de manera consistent en la recerca.
Els efectes immediats poden incloure canvis en la percepció de dolor, la sensació de rigidesa o el rang de moviment. No obstant això, les afirmacions segons les quals una tècnica desfà de manera permanent adherències, remodela selectivament la fàscia o elimina toxines requereixen proves específiques i no es poden inferir simplement d'una millora simptomàtica. La pressió i el contacte també generen estímuls sensorials i respostes contextuals que poden contribuir al resultat.
Mobilització de teixits tous assistida per instruments miniatura|Conjunt d'instruments metàl·lics utilitzats en una modalitat comercial de mobilització de teixits tous assistida per instruments. La imatge il·lustra el tipus d'eina, no la superioritat d'una marca.
La mobilització de teixits tous assistida per instruments, coneguda sovint per la sigla anglesa IASTM, utilitza peces rígides de metall, plàstic o altres materials per aplicar pressió i lliscament sobre els teixits. Els instruments modifiquen la manera d'aplicar pressió i lliscament, però els mecanismes proposats i la rellevància clínica de les diferències respecte del massatge manual continuen en estudi.