miniatura|325x325px|No ser escoltades és una experiència habitual de les dones en el sector sanitari. El diagnòstic mèdic amb biaix de gènere fa referència a la influència que el gènere de la persona pacient pot exercir en els processos de diagnòstic mèdic i psicològic. Diversos estudis han trobat evidències de diagnòstic diferencial per a pacients amb malalties similars però de sexes diferents. Les pacients femenines pateixen discriminació per denegació de tractament o classificació errònia del diagnòstic a conseqüència de no ser preses seriosament a causa d'estereotips i biaixos de gènere. Segons els estudis mèdics tradicionals, la majoria d'aquests estudis mèdics es van fer en homes, passant per alt, per tant, molts temes relacionats amb la salut de les dones.
Biaix mèdic La possibilitat de diferències de gènere en les experiències del dolor ha provocat una discrepància en el tractament del dolor de les pacients femenines respecte al dels masculins.
El biaix de gènere en el diagnòstic pot afectar la identificació i el tractament de les malalties físiques. Diversos estudis indiquen que les dones tenen una probabilitat més elevada de rebre diagnòstics de caràcter psicosomàtic que els homes davant de símptomes similars.Aquesta situació és especialment rellevant en el cas de malalties amb manifestacions complexes o de difícil explicació mèdica. La recerca també assenyala que les dones poden trobar més obstacles per obtenir un diagnòstic precís i una atenció adequada, ja que els seus símptomes són atribuïts amb més freqüència a factors psicològics o interpretats en relació amb els canvis hormonals i el cicle menstrual, en lloc de considerar altres possibles causes físiques.
Els biaixos de gènere presents en el coneixement mèdic i en les pràctiques assistencials poden influir en els processos de diagnòstic i atenció sanitària. En aquest context, és important distingir entre sexe i gènere. El sexe fa referència a les característiques biològiques associades a femelles i mascles, mentre que el gènere engloba els rols, les expectatives i les normes socials vinculades a la feminitat i la masculinitat. Tant els factors biològics com els socials poden afectar la salut i la manera com s'interpreten els símptomes, ja que aspectes com l'estil de vida, les condicions de vida o la posició social de les persones sovint es tenen en compte en els processos diagnòstics. Un exemple d'una afecció específica en la qual es pot observar un biaix de gènere extrem i una atenció i tractament mèdics diferencials és la malaltia cardiovascular. D'aquesta afecció, la cardiopatia coronària és la més prevalent; i les dones són les que es registren com a mortals amb més freqüència que els homes. Per exemple, les dones que pateixen un atac de cor tenen set vegades més probabilitats de ser diagnosticades erròniament i ser donades d'alta de l'hospital durant l'atac. Aquesta diferència sovint es deu al fet que les dones generalment experimenten símptomes d'infart de miocardi diferents, com ara símptomes gripals, que els homes. A causa de les prerrogatives mèdiques basades en el sexe, les dones tendeixen a estar més preocupades per les seves característiques de salut sexual primàries i secundàries; és a dir, la salut ginecològica i la salut mamària, especialment pel que fa al càncer; a diferència de la salut cardíaca. Els criteris diagnòstics específics per avaluar la salut cardiovascular de les dones inclouen: avaluar els nivells alts de triglicèrids/nivells baixos de colesterol HDL (després de la menopausa), la diabetis, el tabaquisme, la síndrome metabòlica, la diabetis gestacional i la preeclàmpsia.
Diferències sexuals i assajos clínics Els homes i les dones són biològicament diferents i difereixen en el funcionament mecànic dels seus cors i en les seves capacitats pulmonars, les diferències també es veuen a nivell cel·lular. Per exemple, les maneres en què les cèl·lules immunitàries transmeten els senyals de dolor són diferents en homes i dones. Com a resultat d'aquestes diferències biològiques, els homes i les dones reaccionen de manera diferent a certs fàrmacs i tractaments mèdics. Un exemple són els opioides. Quan s'utilitzen opioides per alleujar el dolor, les dones i els homes tenen reaccions diferents.
Tot i que hi ha proves que apunten a la diferència biològica entre homes i dones, històricament les dones han estat excloses dels assajos clínics i els homes s'han utilitzat com a estàndard. Aquest estàndard masculí té les seves arrels a l'antiga Grècia, on el cos femení es considerava una versió mutilada del cos masculí. Tanmateix, el biaix masculí es va aprofundir als Estats Units durant les dècades del 1950 i del 1960 després que l'Administració d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA) publiqués directrius que excloïen les dones en edat fèrtil dels assajos per evitar qualsevol risc per a un possible fetus. A més, la tragèdia de la talidomida va portar la FDA a emetre regulacions el 1977 que recomanaven que les dones fossin excloses de participar en estudis de fase I i fase II. Els estudis també van excloure les dones per altres motius, com ara la consideració que incloure-les com a participants encaria els assajos a causa de les fluctuacions hormonals. A més, l’exclusió es justificava amb la suposició que les dones respondrien als tractaments de la mateixa manera que els homes.
No obstant això, estudis més recents han demostrat que les dones responen de manera diferent a una varietat de fàrmacs comuns que els homes, com ara les pastilles per dormir, els antihistamínics, l'aspirina i l'anestèsia. Com a resultat, molts medicaments poden suposar riscos per a la salut de les dones. Per exemple, un estudi del 2001 realitzat per l'Oficina de Responsabilitat Governamental sobre els medicaments retirats del mercat entre el 1997 i el 2000 va mostrar que «vuit dels 10 medicaments amb recepta, presentaven més riscos per a la salut de les dones que dels homes».
Biaix del dolor En les darreres dècades, s'ha prestat cada cop més atenció a la disparitat entre el tractament del dolor en dones en comparació amb homes. El dolor crònic és més prevalent en les dones que en els homes, i les dones informen de casos de dolor més greus, freqüents i prolongats; tanmateix, tenen menys probabilitats de rebre un tractament mèdic adequat. Més del 90% de les dones amb dolor crònic creuen que els professionals sanitaris les tracten de manera diferent a causa del seu gènere.Els proveïdors també són més propensos a subestimar el dolor de les pacients dones en comparació amb el dolor dels homes. Els estudis mostren que els metges sovint perceben les queixes de les dones com a respostes emocionals en lloc de dolor fisiològic. Sovint es deriva les dones a psiquiatria per rebre tractament i se'ls recepten sedants o medicaments de psicoteràpia. Els proveïdors també són més propensos a subestimar el dolor de les pacients en comparació amb el dolor dels homes. Els estudis mostren que els metges sovint perceben les queixes de les dones com a respostes emocionals en lloc de dolor fisiològic. Sovint es deriva les dones a psiquiatria per rebre tractament i se'ls recepten sedants o medicaments de psicoteràpia. A més, segons diversos estudis realitzats a la dècada del 1980, és menys probable que les dones rebin analgèsics després de les cirurgies. Per exemple, després de sotmetre's a una cirurgia de bypass de l'artèria coronària, les dones van rebre més sedants que tractament per al dolor. Estudis de la dècada del 2000 van mostrar que els metges van descartar el dolor de les dones com a inexplicable perquè es negaven a creure les queixes; alguns metges fins i tot van culpar les pacients femenines pel seu dolor.
Encara hi ha actituds de gènere a l'hora de notificar el dolor no controlat a un professional de la salut. Un estudi exploratori del 2020 va descobrir que les dones són més propenses a defensar-se a si mateixes i a utilitzar estratègies d'autodefensa més variades. Tanmateix, aquesta troballa és contradictòria, ja que les dones en realitat reben menys tractament per al dolor i experimenten pitjors resultats de salut que els homes.
Reconeixement cultural occidental del biaix del dolor A mesura que el tema del biaix del dolor esdevé més popular, la cobertura mediàtica del tema també ha augmentat. El 2014, el National Pain Report va dur a terme una enquesta nacional en línia a gairebé 2.600 dones amb diverses afeccions de dolor crònic. El 65% considerava que el seu dolor no rebia prou atenció pel fet de ser dones, i el 91% creia que el sistema sanitari discriminava les dones. A gairebé la meitat de les dones se'ls va dir que el seu dolor era psicològic, i al 75% se'ls va dir que havien d'aprendre a afrontar el dolor. El 2015, The Atlantic va publicar un article sobre l'experiència d'una dona amb dolor abdominal agut. Va haver d'esperar gairebé dues hores a urgències abans de rebre tractament, però va suportar el dolor més temps del necessari a causa d'un diagnòstic erroni. Als Estats Units, les dones esperen una mitjana de 65 minuts abans de rebre un analgèsic per al dolor abdominal agut, mentre que els homes només esperen 49 minuts. Un article del 2019 publicat per The Washington Post fa referència a un estudi del 2008 que dona suport a les afirmacions fetes a l'article de The Atlantic del 2015.
Conseqüències del biaix Un estudi dels Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units (NHI) sobre l'aversió a l'atenció mèdica mostra que el 33,3% dels participants van rebre "avaluacions desfavorables», derivades en gran part de l'escepticisme en l'atenció mèdica. Les experiències de desatenció, com també els diagnòstics i les interpretacions errònies que històricament han afectat determinats col·lectius en l'àmbit sanitari, poden generar desconfiança envers el sistema de salut i provocar que algunes persones ajornin o evitin buscar atenció mèdica durant períodes prolongats. Aquesta situació pot comportar un retard en el diagnòstic i el tractament de diverses afeccions, afavorint-ne l'agreujament i, en alguns casos, un augment del risc de mortalitat. Aquesta desconfiança també es pot manifestar en forma d'iatrofòbia, és a dir, una por intensa a l'atenció mèdica. Tot i que es considera principalment un trastorn d'ansietat, sovint està relacionada amb el temor a la negligència sanitària, als errors diagnòstics o a les conseqüències que aquests poden tenir sobre la salut. S'estima que afecta aproximadament el 12% de la població adulta i el 19% de la població infantil.
Fins i tot quan se'ls anima a buscar atenció mèdica, les dones sovint no reben l'atenció adequada per als seus problemes mèdics. 1 de cada 10 dones ha de visitar el seu metge de capçalera deu o més vegades abans de poder rebre tractament, especialment per problemes relacionats amb la menopausa. No obstant això, algunes dones no poden trobar ajuda mèdica malgrat la repetició de visites; un estudi publicat al British Medical Journal va trobar que més de la meitat de les dones amb dolor crònic van informar que no van rebre una atenció eficaç, fins i tot després de visitar més de 6 centres mèdics diferents.
La negligència dels símptomes que les dones sovint pateixen per part dels seus proveïdors també pot ser perillosa, ja que els símptomes indicatius d'una afecció greu s'ignoren o s'atribueixen erròniament a alguna cosa menys greu. A més, un estudi realitzat per Harvard Health va descobrir que les dones tenen significativament menys probabilitats de ser enviades a un especialista cardíac quan presenten símptomes de malaltia cardíaca que els homes, cosa que demostra una manca de competència pel que fa a la salut de les dones o un biaix deliberat que impedeix que les dones rebin atenció mèdica adequada.
Diagnòstic psicològic