El Projecte Bradfield (en anglès, Bradfield Scheme), és un projecte de transvasament australià. És un projecte d'irrigació interior dissenyat per regar i protegir de la sequera gran part de l'interior occidental de Queensland, així com grans zones del sud d'Austràlia. Va ser ideat pel Dr. John Bradfield (1867–1943), un enginyer civil nascut a Queensland, que també va dissenyar el pont del port de Sydney i el pont Story de Brisbane.

El projecte que Bradfield va proposar el 1938 requeria grans canonades, túnels, bombes i preses. Implicava desviar l'aigua dels trams superiors dels rius Tully, Herbert i Burdekin. Aquests rius de Queensland s'alimenten del monsó i flueixen cap a l'est fins al mar del Corall. Es va proposar que l'aigua entrés al riu Thomson pel costat occidental de la Gran Serralada Divisòria i finalment fluís cap al sud-oest fins al llac Eyre.

G. W. Leeper, de l'escola de ciències agrícoles de la Universitat de Melbourne, va considerar que el pla no tenia justificació científica.

El 1981, un subcomitè de la NPA de Queensland va proposar una variació del projecte.

Beneficis proposats S'esperava que l'aigua proporcionés reg per a més de 7.800 km2 de terres agrícoles a Queensland. El projecte tenia la capacitat de generar 370 megawatts (500.000 CV) d'energia i el potencial de duplicar aquesta quantitat.

Es va dir que l'excés d'aigua i vegetació a l'interior pot produir canvis en el clima d'Austràlia, però diversos estudis han conclòs que això és improbable. Això podia augmentar les precipitacions a les zones del sud de Queensland i del nord de Nova Gal·les del Sud. Les precipitacions addicionals podien protegir l'est de Queensland de la sequera i, per tant, millorar els fluxos dels rius al sistema fluvial Murray-Darling. Es va dir que un llac Eyre ple moderaria la temperatura de l'aire a la regió mitjançant l'absorció de la llum solar per part de l'aigua en lloc de la radiació de calor de la terra ferma a l'aire.

Objeccions El projecte de Bradfield i altres han estat criticats per l'afirmació que no són pràctics.

Aquest projecte ha estat criticat a causa dels elevats costos de capital i de funcionament continus, que els seus oponents creuen que farien que el projecte no fos econòmic. L'exministre d'Agricultura i Sequera, David Littleproud, es va oposar al projecte dient que estava obsolet i desacreditat. Les mesures d'elevació es van prendre amb un baròmetre, cosa que va provocar inexactituds en les altures del terreny i errors en la proposta. En la majoria dels casos, Bradfield no disposava de cap registre de cabal dels rius. Va utilitzar una fórmula empírica que assumia que el 33% del cabal d'aigua es perdria per evaporació i filtració. L'aigua estimada disponible per al projecte era de 114 m3/s .

El 1947, W.H.R. Nimmo va dur a terme una revisió crítica del projecte. Va demostrar que les estimacions de Bradfield sobre la quantitat d'aigua disponible dels rius que flueixen cap a l'est eren aproximadament dues vegades i mitja més grans del que realment eren. L'error es va atribuir a la metodologia utilitzada per calcular les estimacions de cabal, que es basava en rius alemanys, on la temperatura mitjana era molt més baixa que al nord d'Austràlia.

Una investigació de la CSIRO (Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation) del 2022 va trobar que el projecte era inviable a causa de la manca d'aigua fiable.

Suport El projecte Bradfield no ha rebut un ampli suport polític de cap dels principals partits polítics australians en els darrers temps, però ha estat impulsat per polítics individuals com Bob Katter, que va defensar el pla mentre era membre dels Nacionals per l'escó estatal de Flinders durant la dècada del 1980, i continua donant-li suport com a independent, representant l'escó federal de la Divisió de Kennedy. El febrer de 2007, l'aleshores primer ministre de Queensland, Peter Beattie, va instar el govern federal a estudiar una versió moderna, dient que és millor trobar més aigua que reduir els subministraments actuals. Tanmateix, Beattie preferia la dessalinització.

El maig de 2019, l'exlíder dels Nacionals, Barnaby Joyce, i el partit One Nation de Pauline Hanson van expressar el seu suport al projecte.

El novembre de 2019, el Partit Liberal Nacional de Queensland, a través de la líder de l'oposició, Deb Frecklington, va donar suport al projecte com a inversió a llarg termini.

Referències

Bibliografia

Vegeu també

Atlantropa Mar del Sàhara Pla Reber Projecte de la depressió del Qattara

Categoria:Austràlia Categoria:Enginyeria hidràulica Categoria:Projectes