"Les Aventures de Télémaque" és també el títol d'una història de set capítols de Louis Aragon de 1922.
Les Aventures de Télémaque, fils d'Ulysse ( ) és una novel·la didàctica de François Fénelon, arquebisbe de Cambrai, que el 1689 es va convertir en tutor del duc de Borgonya (nét de Lluís XIV i segon en la línia de successió al tron francès) quan tenia set anys. Va ser publicat anònimament el 1699 i reeditat el 1717 per la seva família deprés de la seva mort. La lleugera trama intenta omplir un buit a l'Odissea d'Homer, relatant els viatges educatius de Telèmac, fill d' Ulisses, acompanyat pel seu tutor, Mentor, que al principi de la història es revela com a Minerva, deessa de la saviesa, disfressada.
Temes miniatura| La primera pàgina del primer llibre de Les Aventures de Télémaque El veritable protagonista del llibre és possiblement el tutor Mentor, a qui li dedica molt d'espai als seus discursos i consells sobre com governar. Un i altre cop, Mentor denuncia la guerra, el luxe i l'egoisme i proclama la germanor dels homes i la necessitat de l'altruisme (en el benentès que aquest terme només seria encunyat al segle XIX per Auguste Comte). Recomana una revisió completa del govern i l'abolició del sistema mercantil i dels impostos a la pagesia, i suggereix un sistema de govern parlamentari i una Federació de Nacions per resoldre pacíficament les disputes entre els països. En contraposició al luxe i l'imperialisme (representats per l'antiga Roma), Fénelon defensa l'ideal de la simplicitat i la igualtat relativa de l'antiga Grècia, un ideal que seria reprès a l'època romàntica del segle XIX. La forma de govern que contempla és una república aristocràtica en forma de monarquia constitucional en què el príncep-governant és assessorat per un consell de patricis.
Recepció Recepció primerenca Tot i que ambientada en un lloc llunyà i en una època antiga, Télémaque va ser immediatament reconeguda pels contemporanis com una dura reprimenda al regnat autocràtic de Lluís XIV de França, les guerres i els impostos del qual a la pagesia havien dut el país a la fam. Lluís XIV, que prèviament havia desterrat Fénelon de Versalles i l'havia confinat a la seva diòcesi a causa d'una controvèrsia religiosa, es va enfurir tant amb el llibre que va mantenir aquestes restriccions sobre els moviments de Fénelon fins i tot quan es va resoldre la disputa religiosa.
Tot i això, uns anys més tard, els panegiristes reials aclamaven el jove rei Lluís XV com un nou Telèmac i afalagaven els seus tutors com a nous "Mentors". Més tard, aquell mateix segle, els tutors reials van donar el llibre als seus pupils, i el rei Lluís XVI (1754–93) en va quedar molt marcat.David Avrom Bell, The First Total War: Napoleon's Europe and the Birth of Warfare As We Know It (Nova York: Houghton Mifflin Harcourt, 2007), p. 62. El llibre també es va convertir en el llibre infantil més popular, donat als nois, a l'Anglaterra del segle XVIII. Veure: Ruth B. Bottigheimer, "Fairy Tales, Telemachus, and Young Misses Magazine: Moderns, Ancients, Gender, and Eighteenth-Century Children's Book Publishing", Children's Literature Association Quarterly:28: 3 (2003): 171–175.
L'historiador literari francès Jean-Claude Bonnet anomena Télémaque "la veritable clau del museu de la imaginació del segle XVIII".La Naissance du Pantheon: Essai sur le culte des grands hommes (Paris: Fayard, 1998).
Va ser una de les obres més populars del segle, i un èxit de vendes immediat tant a França com a l'estranger. Va tenir moltes edicions i va ser traduïda a moltes de les llengües europees i fins i tot a versos llatins (primer a Berlín el 1743, després a París per Étienne Viel [1737–87]). Va inspirar nombroses imitacions, com ara la novel·la Vida de Sethos (1731) de l'abat Jean Terrasson;ella mateixa la inspiració de La flauta màgica de Mozart. també va proporcionar l'argument de l'òpera Idomeneo (1781) de Mozart.Starobinski, Jean, i Richard Pevear. “The Promise of ‘Idomeneo.’” The Hudson Review 55, no. 1 (2002): 15–30. https://doi.org/10.2307/3852841.
Amb el seu missatge de pau mundial, simplicitat i germanor humana, Télémaque va ser una de les obres preferides de Montesquieu i de Jean-Jacques Rousseau, i a través d'ells, dels revolucionaris francesos i dels romàntics alemanys com Johann Gottfried Herder (1744–1803), que cita amb aprovació la frase de Fénelon: «Estimo la meva família més que a mi mateix; més que la meva família, la meva pàtria; més que la meva pàtria, la humanitat».Herder, Stanford Encyclopedia of Philosophy.
També era una de les preferides de Thomas Jefferson, que la rellegia sovint.veure, Kevin J. Hayes, The Road to Monticello: The Life and Mind of Thomas Jefferson (Oxford University Press, 2008), p. 227. També va ser molt llegit a l'Imperi Otomà i a l'Iran.veure Keddie, Nikki, "Is there a Middle East?", International Journal of Middle East Studies 4:3, 1973
Un crític explica la popularitat de Télémaque d'aquesta manera:La història de Fénelon va ser una poderosa reprimenda a la cultura cortesana aristocràtica que dominava les societats europees, amb la seva artificialitat, hipocresia i egoisme monumental percebuts. El llibre no es va limitar a expressar aquests sentiments; va ajudar a donar-los forma i popularitzar-los. Des de la seva font de sentimentalisme, un riu de llàgrimes vessades amb tendresa fluiria directament a través del segle XVIII, alimentat per Richardson, Greuze i Rousseau, entre d'altres, per finalment desembocar a l'ample mar del Romanticisme.David Avrom Bell, 2007, p. 63.
Influència en Rousseau Al tractat sobre educació Émile (1762) de Rousseau, l'alumne epònim només rep dues novel·les (tot i que de jove també llegeix poesia i altres obres literàries):«Aquest és el moment de llegir, de llegir llibres agradables... [per cultivar] una certa simplicitat de gust que només es troba en els escrits dels antics. En l'eloqüència, en la poesia, en tota mena de literatura». També, «Imagineu-vos el meu Emile, d'una banda, i un jove brivall universitari, de l'altra, llegint el quart llibre de l'Eneida, o Tibul, o el Banquet de Plató. Quina diferència! Quant s'agita el cor de l'un per allò que ni tan sols afecta l'altre». Tot i que Emile llegeix poesia, Rousseau assenyala que la seva educació no depèn de si «té èxit» amb «totes aquestes petiteses» – Emile, edició d'Alan Bloom, pgs. 342 i 344 de petit li donen Robinson Crusoe de Daniel Defoe per inculcar-li l'enginy i l'autosuficiència; i quan es fa jove, el tractat polític Télémaque, que li posa a les mans la seva pretesa, Sophie, que l'ha llegit i s'ha enamorat de l'heroi fictici.L'educació d'Émile es completa amb un viatge durant el qual s'estudien les institucions de diverses nacions. El seu tutor li inculca principis que resumeixen l'essencial del Contracte Social. Però és amb un Telèmac a la mà que mestre i alumne estableixen una "escala de mesura" per jutjar les diverses societats existents. La història de Fénelon presenta models i contramodels de monarques. Els prínceps i governs del món real seran comparats amb ells.Jean Starobinki i Richard Peverar, "The Promise of Idomeneo", The Hudson Review, 55: 1:(primavera 2002):16.A la novel·la de Rousseau, Émile i el seu tutor viatgen al Salento (que abans incloïa gran part del que ara és Calàbria i la Pulla, Itàlia) per buscar el "bon Idomeneu", a qui la novel·la de Fénelon havia traslladat del seu antic regne de Creta al regnat d'un govern nou i reformat.Contràriament a Lluís XIV, a qui s'assembla en molts trets de caràcter, Idomeneu renuncia a la conquesta i aconsegueix fer les paus amb els seus veïns. Els camps pròspers i el capital laboriós són escoles de virtut, on la llei mana sobre el mateix monarca. Aquí tot es redueix a una "noble i frugal simplicitat" i, en l'harmonia d'una societat estrictament jeràrquica, tot es combina en una utilitat comuna.Starobinki i Peverar, 2002.
Traduccions La primera traducció alemanya es va publicar gairebé immediatament l'any 1700 amb el llarg títol de Staats-Roman, welcher unter der denckwürdigen Lebens-Beschreibung Telemachi Königl. Printzens aus Ithaca, und Sohns des Ulyssis vorstellet, wie die Königl. und Fürsttelligen Weiß. Staats-Kunst und Sitten-Lehre anzuführen durch Franciscum de Salinac de la Mothe-Fenelon Ertz-Bischoffen zu Cambray (“Una novel·la política que, sota la memorable biografia de Telèmac, presenta el Príncep Reial d'Ítaca, fill d'Ulisses, així com la Reial i Principesca Estadística Blanca i la Doctrina Moral, que serà presentada per Francis de Salinac de la Mothe-Fenelon, arquebisbe de Cambrai.”) Una altra traducció alemanya es va publicar el 1733 amb el títol Die seltsamen Begebenheiten des Telemach (“Els estranys esdeveniments de Telèmac”) i va ser molt popular en els cercles de la cort alemanya de l'època. Va inspirar a Guillemina de Prússia, marcgravina de Brandenburg-Bayreuth, a dissenyar el seu jardí paisatgístic anglès, el Sanspareil.
L'obra és més coneguda a Rússia per una traducció en vers de Vasili Trediakovsky publicada l'any 1766 i titulada Tilemakhida, o l'errància de Telèmac, fill d'Odisseu (Тилемахида, или Странствование Транствование Тисале махиле махиле масысналев). La traducció destaca per la seva dicció arcaica i l'ús d' hexàmetres.V. L. Korovin, "Trediakovskii" , in Bol'shaia rossiiskaia entsiklopediia. Accessed October 12, 2020. L'obra va ser ridiculitzada per Caterina la Gran, però defensada per Alexandre Radishchev i altres.
Télémaque va ser traduït al turc otomà el 1859 per Yusuf Kamil Pasha (1806–1876), un estadista que més tard es convertiria en gran vezir (primer ministre) de l'Imperi Otomà. Es considera la primera traducció d'una novel·la europea al turc.
Recepció posterior Tennyson, al seu poema "Ulisses" (1842), pot estar referint-se implícitament a la concepció de Fénelon de la missió civilitzadora de Telèmac.This is my son, mine own Telemachus, To whom I leave the scepter and the isle Well-loved of me, discerning to fulfill This labor, by slow prudence to make mild A rugged people, and through soft degrees Subdue them to the useful and the good. Most blameless is he, centered in the sphere Of common duties, decent not to fail In offices of tenderness, and pay Meet adoration to my household gods, When I am gone. He works his work, I mine. (Aquest és el meu fill, el meu Telèmac, A qui deixo el ceptre i l'illa Ben estimat per mi, discernidor per complir Aquesta tasca, amb lenta prudència per fer suau Un poble robust, i a través de graus suaus Sotmetre'ls a l'útil i al bo. Ell és el més irreprotxable, centrat en l'esfera Dels deures comuns, decent per no fallar En oficis de tendresa, i pagar Adoració als meus déus domèstics, Quan jo no hi sigui. Ell fa la seva feina, jo la meva.)
Referències
Bibliografia Fénelon, François de. Riley, Patrick, editor. Fénelon: Telèmac (Textos de Cambridge sobre la història del pensament polític) . Cambridge, Regne Unit i Nova York: Cambridge University Press, 1994. Com assenyala Riley (p. xxxii), aquesta no és una traducció nova sinó una versió lleugerament revisada de la traducció de Tobias Smollett de 1776. ------. Les aventures de Telèmac, fill d'Ulisses . Editat per Leslie A. Chilton i OM Brack, Jr. Atenes: University of Georgia Press, 1997. Una edició crítica de la traducció de Smollett amb un útil aparell editorial. Hont, Istvan. "El debat de la Il·lustració primerenca sobre el comerç i el luxe". Pàg. 379–418, a Mark Goldie, Robert Wokle, eds. La història de Cambridge del pensament polític del segle XVIII. La història del pensament polític de Cambridge . Cambridge University Press, 2006. Kantzios, Hipòcrates. "Educant Telèmac: Lliçons del submón de Fénelon". Universitat del Sud de Florida
Enllaços externs Les aventures de Télémaque al Projecte Gutenberg Aventures de Telèmac a l'Internet Archive
Categoria:Novel·les en francès