El port de Rat —també anomenat Port del Rat en algunes fonts— és un coll de muntanya dels Pirineus, situat a uns 2.539–2.540 metres d'altitud, a la frontera entre la parròquia d'Ordino, a Andorra, i el municipi d'Auzat, al departament de l'Arieja, a Occitània (França). Constitueix un pas natural entre la Coma del Forat, al vessant andorrà, i la vall de Vicdessos, a través de la vall de Soulcem, al vessant francès.

És un dels passos tradicionals de comunicació entre la vall d'Ordino i l'Arieja i, durant el segle XX, fou objecte d'un projecte de connexió viària transfronterera que incloïa la construcció d'un túnel sota la carena. El projecte no es va completar i el túnel andorrà resta inacabat.

Toponímia El mot port té en la toponímia pirinenca el sentit de coll de muntanya o pas d'alta muntanya. Deriva del llatí portus, que originàriament designava un pas o una entrada.

L'origen del determinant Rat és controvertit. Josep Anglada en proposà una procedència preromana de caràcter bascoide, relacionada amb l'arrel arrate, amb el significat de «coll». D'acord amb aquesta interpretació, Port de Rat seria un topònim tautològic, ja que tots dos elements farien referència a un pas de muntanya.

Joan Coromines, en canvi, proposà una etimologia llatina a partir de ratis («tronc», «pal»), particularment del genitiu plural ratium, que hauria pogut fer referència a troncs disposats en filera. Segons aquesta interpretació, el topònim equivaldria aproximadament a «port dels troncs».

A la cartografia de Cassini apareix en aquest sector un pic du Port d'Aurat, mentre que a finals del segle XIX el coll ja apareix als mapes d'estat major francesos amb una forma pròxima a la denominació actual.

Geografia El Port de Rat s'obre a la carena fronterera del nord-oest d'Andorra, entre el pic de Cataperdís i el sector del pic de Creussans. La seva altitud és d'uns 2.539–2.540 metres.

El vessant oriental o andorrà davalla cap a la Coma del Forat i el domini d'Ordino-Arcalís. A sota del coll hi ha les basses del Port de Rat, un conjunt de petits estanys d'alta muntanya.

Pel vessant occidental, el coll domina una vall ampla que descendeix cap a l'estany de Soulcem i la vall de Vicdessos, dins el municipi d'Auzat. El Port de Rat ofereix àmplies vistes tant sobre l'alta muntanya andorrana com sobre la carena de l'Arieja que s'estén en direcció al pica d'Estats.

El coll forma part de la línia divisòria d'aigües dels Pirineus: les aigües del vessant andorrà acaben integrant-se a la conca de l'Ebre a través de la Valira, mentre que les del vessant francès pertanyen a la conca atlàntica de l'Arieja i la Garona.

Comunicacions històriques El Port de Rat ha estat tradicionalment un dels passos de comunicació entre la vall d'Ordino i el vessant nord dels Pirineus. Els antics camins ramaders i de comunicació d'Ordino permetien arribar-hi des del Serrat, passant per les pastures de Tristaina i la Coma del Forat.

El pas era utilitzat també per pastors i traginers que comunicaven les pastures d'Ordino amb la vall de Soulcem i l'Arieja.

Projecte de carretera i túnel Durant la segona meitat del segle XX es va plantejar la construcció d'una connexió viària directa entre Andorra i França a través del Port de Rat. Inicialment es considerà la possibilitat de construir una carretera que travessés el mateix coll.

Posteriorment el projecte evolucionà cap a la construcció d'un túnel transfronterer sota la carena. La galeria prevista havia de tenir aproximadament 1.200 metres de longitud, dels quals uns 300 m correspondrien al vessant andorrà i uns 900 m al francès.

Les negociacions entre les autoritats dels dos estats es van intensificar durant la dècada de 1970. L'Arxiu Nacional d'Andorra conserva documentació fotogràfica de reunions celebrades els anys 1975 i 1977 entre autoritats franceses i andorranes per tractar la construcció de la carretera del Port de Rat.

Al vessant andorrà es va construir la carretera d'accés i es va iniciar la perforació del túnel, que quedà inacabada. La major part de la carretera va acabar integrada en la CG-3, que dona accés a l'estació d'esquí d'Ordino Arcalís. L'Arxiu Nacional conserva fotografies de les obres d'asfaltatge efectuades el setembre de 1977.

Al vessant francès també es van efectuar durant la dècada de 1980 treballs de moviment de terres per preparar la carretera d'accés. El traçat no es va completar i actualment correspon en bona part a un camí pastoral, d'una amplada inusualment gran com a conseqüència del projecte viari.

A partir de 1994 l'empresa francesa Fondasol realitzà estudis geològics i geotècnics sobre el traçat del túnel, complementats amb l'assessorament del Centre d'Études des Tunnels de Grenoble. Els estudis posaren de manifest la complexitat geoestructural del sector, caracteritzat per esquists alterats, fracturació i processos metamòrfics.

El projecte continuà figurant durant anys entre les propostes de connexions transpirinenques. La Comunitat de Treball dels Pirineus encara el recollia en documentació de 2006, però la connexió no arribà a obtenir el finançament necessari.

El 2016, el tram andorrà de carretera que condueix cap a l'entrada del túnel fou reclassificat dins la xarxa general de carreteres.

Excursionisme Actualment el Port de Rat és una destinació habitual d'excursionisme tant des d'Andorra com des de França.

Vessant andorrà Des de la Coma del Forat, l'accés és relativament curt. L'itinerari ascendeix primer per una pista en direcció a la boca andorrana del túnel inacabat i, posteriorment, continua per un sender que remunta en ziga-zaga fins al coll.

Visit Ordino proposa aquest itinerari com una ruta de dificultat mitjana.

El port és també punt de pas d'itineraris que recorren la carena fronterera en direcció al pic de Cataperdís, al pic d'Arcalís i al port de Creussans.

Vessant francès Des de França, l'accés habitual parteix de la vall de Soulcem, al municipi d'Auzat. Des de l'aparcament de l'Orri del Carla se segueix la vall passant per l'estany de Soulcem.

Superada la cascada de Lasbinas, el recorregut continua pel sender transfronterer GRT63, passa per la cabana d'Estrets i pels orris de Rat abans d'arribar al coll.

Els orris de Rat són un conjunt d'estructures pastorals que han estat objecte d'investigació arqueològica. L'any 2017 s'hi efectuaren sondatges dins els treballs d'arqueologia de muntanya desenvolupats a la vall de Soulcem.

Des del Port de Rat també es poden efectuar travesses transfrontereres. Un dels itineraris baixa per Ordino Arcalís i permet enllaçar posteriorment amb el port de l'Albeille i el refugi de l'Estany Fourcat, al vessant francès.

Relacions transfrontereres El Port de Rat conserva un valor simbòlic com a lloc de trobada entre les comunitats d'ambdós vessants dels Pirineus. S'hi han celebrat trobades occitanoandorranes amb participants d'Ordino, d'Auzat i del Parc Natural Regional dels Pirineus Ariejans.

Cultura El Port de Rat apareix també en la producció cultural andorrana. L'any 2000 Sergi Mas va il·lustrar l'obra Nadal 2000: llegenda del Port de Rat, d'Hippolyte Marcailhou d'Aymeric, publicada a Andorra per Casimir Arajol.

Vegeu també Coma del Forat Pic de Cataperdís Pic d'Arcalís Ordino-Arcalís

Referències

Categoria:Geografia d'Ordino Categoria:Colls d'Andorra Categoria:Frontera entre Andorra i França Rat