Paro Taktsang (en dzongkha: སྤ་གྲོ་སྟག་ཚང་, també conegut com el "Niu del Tigre" o Paro Taktsang Palphug) és un monestir budista del segle XVI ubicat en un penya-segat de més de 3000 m d'altitud, a 900 m del terra de la vall de Paro, al Bhutan, que forma part del territori de l'Himàlaia (Tibet). En concret, se situa en una de les tretze coves de la zona en les que Guru Padmasambhava va meditar als volts del segle VIII.
La seva singularitat no resideix només en la seva situació geogràfica, sinó en la fusió entre el paisatge natural, la memòria historicoreligiosa de l'edifici i la seva arquitectura.
Origen religiós miniatura|Guru Padmasambhava|266x266px Els seus orígens es remunten a la figura del Guru Padmasambhava, també conegut com a Guru Rinpoche ("Mestre Preciós"). Va estar actiu durant el segle VIII, moment en què va difondre el budisme vajarayana al Tibet durant el regnat del rei Trisong Detsen. Les fonts tibetanes primerenques, com ara el Testament de Ba ens confirmen la seva presència al Tibet i la seva participació en la construcció del monestir de Samye, el primer del país.
Segons la llegenda, el mestre va arribar al lloc al llom d'una tigressa, que en realitat era la seva consort, Yeshe Tsogyal, transformada en animal per a servir de vehicle al mestre. Allà va meditar, en la forma de la deïtat iracunda Dorje Drolo, una de les seves vuit manifestacions, durant tres anys, tres mesos, tres dies i tres hores per tal de consagrar el lloc. Va ser el mestre budista més important del moment.
Fundació del monestir Molt abans que s'aixequés el monestir modern a finals del segle XVII, el lloc ja era un espai de retir i meditació: les cròniques bhutaneses documenten una presència continuada de mestres budistes a les coves de Taktsang des del segle VIII, amb l'arribada de Padmasambhava.
El monestir Paro Taktsang fou construït l'any 1692, sota el regnat de Gyalse Tenzin Rabgye, el quart Druk Desi (governant secular) de Bhutan, que va exercir el poder entre 1680 i 1694. Aquest va visitar la cova sagrada de Taktsang Pelphug durant la temporada del Tshechu de 1692, mentre dirigia el festival de danses religioses. En aquell moment, amb les vistes de la vall de Paro, va manar erigir un temple dedicat al mestre Padmasambhava, conegut amb el nom del "Temple del Guru amb Vuit Noms". Es va construir al voltant de la cova de meditació preexistent, no en substitució d'ella. De fet, la cova constitueix és el nucli espiritual del complex i els edificis es van disposar al voltant d'aquesta, preservant l'espai original de sacralització. L'obra es va encarregar a l'arquitecte i artista Lopon Dragpa Gyatsho i es va finalitzar i consagrar l'any 1694.
Cal assenyalar que, en el moment de la seva fundació, ja existien en zones més elevades del mateix penya-segat dues estructures prèvies, tals com el Zangdo Pelri i el Ugyen Tsemo, fet que confirma que la zona havia sigut utilitzada com a objecte d'ús i construcció religiosa abans de 1692.
Arquitectura miniatura|216x216px|Detall de l'arquitectura del monestir La seva localització extrema va condicionar significativament l'organització del complex: era impossible fer una planta regular i una disposició simètrica de l'edifici. Tots els elements arquitectònics s'han d'adaptar a les irregularitats del terreny i la presència de coves naturals.
El conjunt arquitectònic està format per quatre temples i diversos edificis destinats a l'allotjament monàstic, connectats entre si mitjançant escales tallades a la roca viva, passarel·les estretes i algun pont de fusta. Els temples més rellevants són el Guru Lhakhang, dedicat a les vuit manifestacions de Padmasambhava i construït al voltant de la cova original; el Tshepamed Lhakhang, dedicat a Amitabha, el Buda de la Llarga Vida i, finalment, el d'Ugyen Tsemo, situat a la part més alta del conjunt, data de l'any 1408.
El monestir incorpora els elements distintius de l'arquitectura clàssica bhutanesa: els murs són de gran gruix, pintats de blanc i amb una lleugera inclinació cap a l'interior, fet que proporciona major estabilitat a l'estructura i un aspecte característic de solidesa. Pel que fa a les cobertes, estan inclinades i decorades amb fusta policromada, els colors de la qual són habitualment verd, vermell, daurat, etc., seguint el cànon de les teulades dels temples xinesos i tibetans, adaptats als gustos locals. Les finestres i elements de fusteria estan elaborats amb fusta tallada amb motius geomètrics i florals.
La distribució interior segueix l'habitual dels espais de culte general budista, amb una sala d'oració principal (dukhang) decorada amb imatges de Padmasambhava, Buda i altres figures protectores, pintures thangkas amb imatges de deïtats i mandales, i altres elements com làmpades i rodes d'oració. A més, les parets estan ornamentades amb frescos representant episodis de la vida del Guru Padmasambhava i altres mestres del budisme Nyingma.
Incendi i restauració del complex El 19 d'abril de l'any 1998 el monestir va patir un greu incendi accidental, originat en l'edifici principal del complex. La majoria dels edificis van quedar destrossats i severament danyats. Amb aquest, es van perdre moltes pintures, escultures i altres objectes de gran valor històric i devocional, a més de la vida d'un monjo.
El procés de restauració va ser iniciat i supervisat pel quart rei de Bhutan de la dinastia Wangchuck, Jigme Singye Wangchuck, i es va finalitzar set anys més tard, l'any 2005. El treball de restauració va tenir un cost descomunal, tot i que va respectar l'estètica del conjunt del segle XVII, és a dir, es va realitzar una representació fidel al monestir original.
Referències
Categoria:Budisme tibetà Categoria:Monestirs budistes Categoria:Bhutan