Suma de Geographia és un llibre sobre cosmografia, geografia i navegació escrit per Martín Fernández de Enciso i publicat el 1519 a Sevilla. Se'l considera el primer derroter que descriu exhaustivament el Nou Món tal com el coneixien llavors els espanyols i els portuguesos. A més, conté la primera aparició impresa del requeriment espanyol i és una obra fonamental entre els manuals de navegació espanyols de l'època.

Rerefons Martín Fernández d'Enciso va obtenir un privilegi real per imprimir la Suma el 5 de setembre de 1518 a Saragossa. L'obra va ser publicada per primera vegada a Sevilla a mitjans o finals de 1519 per Jacobo Cromberger. Una edició revisada va ser publicada a Sevilla el 1530 per Juan Cromberger, i posteriorment reimpresa (ja pòstumament) el 1546 per Andrés de Burgos també a Sevilla.

Una traducció parcial a l'anglès, A briefe description of the weast India, va ser publicada per primera vegada a Londres el 1578 per Henry Bynneman. Anteriorment havia circulat en manuscrit una traducció completa a l'anglès realitzada per Roger Barlow titulada Brief Somme of Geographia, que incloïa informacions addicionals sobre les illes Britàniques, l'estret de Magallanes i l'itinerari de l'expedició de Sebastià Cabot (en què havia participat Barlow) pel riu de la Plata. Aquesta obra va ser publicada només el 1932.

Contingut La Suma consta de dues parts: una primera cosmogràfica i nàutica i una segona geogràfica. El tractat cosmogràfic exposa la configuració i el funcionament de l'univers ( ptolemaic, geocèntric ) i, a més, proporciona orientació pràctica per a la navegació marítima. La segona part descriu la geografia física i humana del Vell Món i de la part del Nou que es coneixia a Europa aleshores. +Contingut de la suma de la geografia. PartContingutsComençaFiNotesPreliminarsTítol, privilegi reial d'impressió, dedicatòria al rei Carles I1r2v–CosmografiaSobre l'univers ptolemaic, sobre la geometria de Sacrobosco útil per a la cartografia3r9r–CosmografiaTaules de declinació solar, sobre l'ús del quadrant i l'astrolabi per determinar la latitud amb referència tant a l'Estrella Polar com al Sol.9v25R–GeografiaAntic Món – Europa25V39R–GeografiaAntic Món – Nord d'Àsia39R42r–GeografiaAntic Món – Àsia Occidental42r52r–GeografiaAntic Món – Àfrica i el sud d'Àsia fins al riu Indus.52r63V–GeografiaVell Món – Les dues últimes Índies, és a dir, l'Índia i l'ultra-Ganges fins a Cattigara, la fi del món conegut.63V66VInclou mencions de Cathay, l'actual Xina.GeografiaNou Món – descobriments portuguesos al sud de l'equador, és a dir, Brasil, i descobriments d'illes espanyoles al nord de l'equador, és a dir, les Índies Occidentals66V70VInclòs possible al·lusió al Riu de la Plata a 67v, a Florida a 70vGeografiaNou Món – Descobriments al continent espanyol al nord de l'equador, és a dir, la costa des del golf de Paria fins a la badia d'Hondures.70V75RIncl requisit a72vGeografiaNou Món – descobriments al nord de les Açores, és a dir, Labrador, Los Bacalaos (actual Canadà)75R75V–ColofóColofó75V75VIncl fonts a 75v

Mapa La Suma es refereix diverses vegades a un mapa que havia d'acompanyar el text imprès. De fet, Enciso comenta no un sinó dos tipus diferents de mapamundi : els planisferis de tipus nàutic i els hemisferis en projecció polar azimutal amb meridians i paral·lels, i tria el primer tipus per considerar-lo més adequat per als pilots de l'època. Segons el Privilegi reial que va autoritzar la publicació de la Suma, Enciso havia enviat un mapa manuscrit al Consell de Castella que va ser revisat i autoritzat per a la seva publicació. Tot i això, no s'ha trobat cap mapa en cap dels nombrosos exemplars conservats de l'obra.

Alguns historiadors han proposat que l'absència de mapes es va deure a la censura, però no existeix cap prova documental que les autoritats censuressin el mapa d'Encís o que ordenessin eliminar-lo una vegada publicat. Una explicació alternativa és que el mapa preparat per Enciso era massa gran i detallat pel que eren capaços de produir les impremtes de l'època, sobretot a la península Ibèrica, per la qual cosa no va ser tècnicament possible imprimir-ho.

Importància La Suma ha estat considerada el primer manual de pilotatge oceànic en castellà, i el primer del seu tipus per al Nou Món. A més, va ser el primer llibre imprès que va incloure el requeriment als indígenes americans. Es creu que va tenir una gran influència sobre obres posteriors de navegació marítima.

S'ha suggerit, d'altra banda, que el mapamundi inèdit va influir en aqell que el mercader anglès Robert Thorne va enviar a Anglaterra el 1527, i que posteriorment va ser publicat per Richard Hakluyt el 1582.

En 1900, durant l' arbitratge de la frontera entre Brasil i la Guaiana francesa, la delegació brasilera va aportar passatges de la Suma de geographia com a arguments.

Notes

Referències

Categoria:Art de navegar Categoria:Biblioteca Nacional d'Espanya