miniatura
Durant l'edat mitjana, l'adscripció era la vinculació d'una família i tots llurs descendents a la terra que conreaven. Perdien la llibertat d'anar-se'n. Era una conseqüència del procés feudalitzador de la societat rural, que es veia obligada a acceptar per la força dels guerrers feudals aquest lligam a la parcel·la de terreny del senyor feudal. Els pagesos només podien alliberar-se'n si pagaven una cara redempció anomenada remença. D'aquí venia el nom que es donava també als pagesos adscrits a la terra: pagesos de remença.Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ; p. 10
L'origen d'aquesta pràctica jurídica prové del règim de colonat de la tradició romana, que ja implicava l'adscripció del colon a la terra que treballava pel senyor. Roth Clausing, The Roman colonate: the theories of its origin
L'adscripció a la terra es va generalitzar durant el i durant el les Corts codificaren la remença a les lleis. No provocava cap queixa per part de la noblesa, ja que l'abundància demogràfica d'aquells temps els permetia deixar que algunes famílies s'alliberessin i cobrar-ne el pagament perquè continuaven tenint pagesos de sobres a les terres. Però a partir del la gran mortalitat per la pesta negra va deixar el món rural senyorial molt delmat i, per tant, les rendes que en percebia la noblesa també baixaren. A partir de llavors l'adscripció a la terra i la remença passaren a ser el centre del debat de les greus tensions socials entre una noblesa que s'aferrava a aquests privilegis i una pagesia explotada que vivia marginada de les llibertats urbanes. Aquesta situació va desembocar en un seguit de revoltes i guerres per part dels pagesos de remença contra llurs senyors feudals que condicionaren tot el . El conflicte no va trobar una solució a Castella fins a la promulgació de la Sentència arbitral de Guadalupe el 1486, que va posar fi als mals usos (entre els quals la remença). La sentència posava un preu relativament assumible a l'alliberació personal dels remences i llurs famílies i regulava en general les relacions jurídiques del camp català. La majoria dels pagesos de remença que es van alliberar durant l'edat Moderna contragueren pactes d'emfiteusi amb els seus exsenyors feudals per continuar conreant les terres que durant generacions havien conreat els seus avantpassats.
Referències
Vegeu també Serf
Categoria:Edat mitjana Categoria:Història del dret