The Well of Loneliness és una novel·la de temàtica lèsbica de l'escriptora britànica Radclyffe Hall, publicada per primera vegada el 1928 per Jonathan Cape. Segueix la vida de Stephen Gordon, una dona anglesa de família de classe alta la «inversió sexual» (homosexualitat) de la qual es manifesta des de ben petita. Troba l'amor en Mary Llewellyn, a qui coneix mentre treballa com a conductora d'ambulància durant la Primera Guerra Mundial, però la seva felicitat queda marcada per l'aïllament i el rebuig socials, que Hall presenta com els patiments habituals de les persones «invertides», amb efectes previsiblement debilitants. La novel·la presenta la «inversió» com una condició natural i concedida per Déu i formula una súplica explícita: «Doneu-nos també el dret a existir».
Poc després de publicar-se, el llibre es va convertir en l'objectiu d'una campanya de James Douglas, editor del Sunday Express. Douglas va escriure que «preferiria donar a un noi sa o a una noia sana un flascó d'àcid cianhídric abans que aquesta novel·la». Un tribunal britànic la va considerar obscena perquè defensava «pràctiques antinaturals entre dones»;Citació de . Per a relats sobre el judici britànic i els esdeveniments que el van precedir, vegeu i . Per a una anàlisi detallada de les controvèrsies entorn de The Well of Loneliness durant la dècada de 1920, vegeu el capítol 1 de , Fashioning Sapphism. La introducció de , Palatable Poison, n'ofereix una panoràmica i també reprodueix íntegrament diverses ressenyes i reaccions contemporànies, entre les quals l'editorial del Sunday Express i la sentència del magistrat en cap Sir Chartres Biron. no es va tornar a publicar a Anglaterra fins al 1949. afirma que «el 1928, el bildungsroman lèsbic de Radclyffe Hall The Well of Loneliness va ser prohibit a Anglaterra i no s'hi va tornar a publicar fins al 1959», però aquesta darrera data és incorrecta. Als Estats Units, el llibre va superar les impugnacions judicials a l'estat de Nova York i al Tribunal de Duanes dels Estats Units.Es pot trobar una anàlisi detallada dels judicis estatunidencs a , «I Made Up My Mind».
La publicitat generada pels processos judicials de The Well of Loneliness va augmentar la visibilitat de les lesbianes en les cultures britànica i estatunidenca.Vegeu , Fashioning Sapphism, capítol 5. Durant dècades va ser la novel·la lèsbica en anglès més coneguda i sovint la primera font d'informació sobre lesbianisme a què podien accedir els joves. Alguns lectors l'han valorada positivament, mentre que d'altres han criticat les expressions d'autoodi de Stephen i han considerat que fomentava la vergonya.Reflections on the Well of Loneliness, d'O'Rourke (), conté una enquesta sobre les reaccions dels lectors. Vegeu també , «Hard Times and Heartaches». La novel·la va rebre moltes crítiques en el seu moment —algunes de les quals poden haver estat motivades pels prejudicis—, però ha acabat sent reconeguda com un clàssic de la literatura queer.Per a una panoràmica de les respostes crítiques i les controvèrsies, vegeu la introducció de , Palatable Poison.
El llibre va entrar al domini públic als Estats Units el 2024.
Context El 1926, Radclyffe Hall es trobava al punt culminant de la seva carrera. La seva novel·la Adam's Breed, sobre el despertar espiritual d'un cap de cambrers italià, s'havia convertit en un èxit de vendes i aviat obtindria el Prix Femina i el Premi Memorial James Tait Black. Feia temps que pensava a escriure una novel·la sobre la inversió sexual i considerava que la seva reputació literària permetria que una obra d'aquesta mena fos escoltada. Com que sabia que s'arriscava a provocar un escàndol i «el naufragi de tota la seva carrera», va demanar i obtenir l'aprovació de la seva parella, Una Troubridge, abans de començar-la., Our Three Selves. Els seus objectius eren socials i polítics: volia posar fi al silenci públic sobre l'homosexualitat, afavorir «una comprensió més tolerant» i «estimular totes les classes de persones invertides a demostrar la seva vàlua mitjançant el treball dur [...] i una vida sòbria i útil».
L'abril de 1928 va dir al seu editor que el nou llibre exigiria un compromís total de l'editorial i que no permetria que se'n modifiqués ni una sola paraula. «He posat la meva ploma al servei d'algunes de les persones més perseguides i incompreses del món [...] Pel que jo sé, mai abans no s'ha intentat res semblant en la ficció».Citat a . Una de les raons que Hall va donar per escriure el llibre era que volia ser la primera persona a «trencar la conspiració de silenci» sobre la inversió sexual.
Context social i cultural Subcultura lèsbica i gai parisenca En l'època de Hall, París era coneguda per tenir una comunitat gai i lèsbica relativament nombrosa i visible, en part perquè França, a diferència d'Anglaterra, no tenia lleis contra l'homosexualitat masculina. Les novel·les de Marcel Proust, que representaven la subcultura gai i lèsbica, continuaven exercint una gran influència sobre la societat parisenca dels anys vint.
Quan Stephen viatja per primera vegada a París, a instàncies del seu amic Jonathan Brockett —que podria estar basat en Noël Coward—, encara no ha parlat de la seva inversió amb ningú. Brockett, fent de guia, insinua l'existència d'una història secreta de la inversió a la ciutat quan es refereix a la suposada relació de Maria Antonieta amb la princesa de Lamballe.
miniatura|upright|El Temple de l'Amistat a la residència de Natalie Barney, al número 20 de la Rue Jacob.
Brockett presenta Stephen a Valérie Seymour, que, com el personatge real en qui es basa, Natalie Clifford Barney, és l'amfitriona d'un saló literari molts dels convidats del qual són lesbianes i homes gais. Immediatament després d'aquesta trobada, Stephen anuncia que ha decidit instal·lar-se a París, al número 35 de la Rue Jacob, una propietat adquirida per recomanació de Seymour i que té un temple en un racó d'un jardí cobert de vegetació. Barney vivia i celebrava el seu saló al número 20 de la mateixa via.
Stephen desconfia de Valérie i no visita el seu saló fins després de la guerra, quan Brockett la convenç que Mary s'està aïllant massa. Descobreix que Valérie és una «criatura indestructible» capaç de proporcionar als altres, almenys temporalment, una certa autoestima: «tothom se sentia molt normal i valent quan es reunia a casa de Valérie Seymour».Citació de ; interpretació de . Amb els recels de Stephen «anestesiats», ella i Mary s'endinsen cada vegada més en el «país desolat» de la vida gai parisenca. A l'Alec's Bar, el pitjor d'una sèrie de locals nocturns depriments, troben «les restes malmeses d'uns homes que [...] menyspreats pel món, havien de menysprear-se ells mateixos més enllà de qualsevol esperança, semblava, de salvació».
Moltes de les persones familiaritzades amb la subcultura descrita per Hall, inclosos alguns dels seus amics, discrepaven de la seva representació. Romaine Brooks la va qualificar d'«excavadora de cucs amb pretensions d'arqueòloga distingida». La correspondència de Hall mostra que la visió negativa de locals com l'Alec's que expressa a la novel·la era sincera, però també sabia que aquells bars no representaven totes les comunitats homosexuals de París.
És habitual que els crítics assenyalin que la seva pròpia experiència de la vida lèsbica no era tan miserable com la d'Stephen.Els comentaris de Diana Souhami sobre aquesta qüestió són especialment contundents. Afirma que Hall «podria haver reconegut els privilegis, les seduccions, la llibertat i la diversió que embellien la seva vida quotidiana» () i, en resposta a l'afirmació de Hall que escrivia en nom d'algunes de les persones més perseguides i incompreses del món, assenyala: «És dubtós que Radclyffe Hall i Una, Natalie Barney [...] i la resta, amb les seves grans cases, amants elegants, rendes heretades, carreres brillants i vil·les al sol, es trobessin entre les persones més perseguides i incompreses del món» (). En centrar-se en el patiment i descriure'n la causa com una «persecució incessant» exercida per «els anomenats justos i rectes», Hall intensificava la urgència de la seva reivindicació de canvi.Citació de . Interpretació de .
Primera Guerra Mundial Tot i que a la nota de l'autora Hall nega que la unitat d'ambulàncies a què s'incorpora Stephen tingui una base real, es va inspirar àmpliament en les experiències de guerra de la seva amiga Toupie Lowther, cocomandant de l'única unitat femenina que va servir al front a França. Lowther, com Stephen, provenia d'una família aristocràtica, vestia amb un estil masculí i era una esgrimista, tennista i conductora consumada, a més d'aficionada al jujutsu. Anys més tard va afirmar que el personatge de Stephen estava basat en ella, cosa que potser era parcialment certa.
A The Well of Loneliness, el treball de guerra proporciona un paper socialment acceptable a les dones «invertides». La veu narrativa demana que no se n'oblidin les contribucions i prediu que no tornaran a amagar-se: «durant aquells anys terribles es va formar un batalló que mai més no seria completament dissolt». La metàfora militar continua més endavant, quan les persones invertides del París de postguerra són anomenades repetidament «un exèrcit miserable».
Hall recorre a la imatge del soldat que pateix neurosi de guerra per representar les persones invertides com a psicològicament perjudicades per la seva condició d'excloses: «perquè no són les bombes les que alteren els nervis de la persona invertida, sinó aquell terrible bombardeig silenciós procedent de les bateries de la bona gent de Déu».Citació de . Interpretació de i .
Cristianisme i espiritisme Hall, que s'havia convertit a l'Església Catòlica el 1912, era profundament religiosa. També creia en la comunicació amb els morts i en un moment determinat havia volgut convertir-se en mèdium, fet que la va enfrontar amb l'Església, que condemnava l'espiritisme. Totes dues creences van quedar reflectides a The Well of Loneliness.
Stephen, nascuda la vigília de Nadal i anomenada així pel primer màrtir del cristianisme, somia de petita que «d'alguna manera estranya [és] Jesús». assenyala la significació del nom de Stephen. Quan descobreix que Collins, la criada de qui està enamorada durant la infantesa, pateix una bursitis prepatel·lar, prega perquè la malaltia li sigui transferida: «Voldria rentar Collins amb la meva sang, Senyor Jesús; m'agradaria molt ser una salvadora per a Collins; l'estimo i vull que em facin mal com te'n van fer a Tu». Aquest desig infantil de martiri anticipa l'autosacrifici final de Stephen en favor de Mary.
Després d'enganyar Mary perquè l'abandoni —executant un pla que fa exclamar a Valérie «vas néixer per ser màrtir!»—, Stephen, sola a casa seva, veu l'habitació plena de persones invertides, vives, mortes i encara no nascudes. Li demanen que intercedeixi per elles davant Déu i finalment la posseeixen. És amb la seva veu col·lectiva que Stephen exigeix a Déu: «Doneu-nos també el dret a existir». analitza aquesta escena en relació amb l'interès de Hall per l'espiritisme.
Després de llegir Krafft-Ebing a la biblioteca del pare, Stephen obre la Bíblia a l'atzar buscant un senyal i llegeix Gènesi 4:15: «I el Senyor va posar un senyal a Caín...». Hall utilitza la marca de Caín, símbol de vergonya i exili, al llarg de la novel·la com a metàfora de la situació de les persones invertides.
La seva defensa de la inversió adopta la forma d'un argument religiós: Déu havia creat les persones invertides i, per tant, la humanitat les havia d'acceptar. L'ús d'imatges religioses a la novel·la va indignar-ne els adversaris,En la sentència de condemna, Sir Chartres Biron va qualificar les referències a Déu de «singularment inadequades i repugnants». . però la concepció de Hall de la inversió com una condició concedida per Déu va ser una contribució influent al llenguatge dels drets LGBT.
Argument