Ranunculus alpestris, el ranuncle alpestre, és una espècie de planta amb flors del gènere Ranunculus, que pertany a la família de les ranunculàcies. Viu a l'alta muntanya, en indrets pedregosos i ombrívols on sovint s'hi acumula la neu fins tard.
Descripció És una planta herbàcia perenne, petita, amb prou feines supera el mig pam d'alçada, tota ella glabra. Les fulles basals són peciolades, arrodonides, d'uns 2-2,5 cm de diàmetre, palmades, partides en 3-5 segments dentats, obovats i cuneats a llur base. Les fulles caulinars són molt més petites, sèssils, enteres o trisectes. Les flors són de color blanc, d'uns 2 cm de diàmetre, amb pètals obovats i sovint escotats a l'àpex. Com en tots els ranuncles tenen estams i pistils monocarpel·lars nombrosos. Els aquenis són ovoides, no comprimits, ateuats en un bec curt recte o lleugerament corbat.
Hàbitat i distribució el ranuncle alpestre és una espècie d'oròfit, propi del centre i el sud d'Europa, amb una àrea de distribució que comprèn els Alps, els Balcans, els Pirineus centrals i la serralada Cantàbrica (Somiedo i Picos de Europa.
Als Països Catalans es troba únicament als Pirineus centrals, entre la Vall d'Aran i Andorra, en prats alpins pedregosos i més o menys humits, em repeus de roques i congesteres on s'hi acumula la neu fins tard. Malgrat ser un a espècie amb uns requeriments força exigents no és difícil de trobar en aquests ambients d'alta muntanya, entre 1800 i 3000 m d'altitud.
Taxonomia Ranunculus alpestris L. va ser descrita per Carl von Linné, l'any 1753, a la seva obra principal, Species Plantarum.
Les poblacions de la part cantàbrica sembla que anirien dintre del tàxon Ranunculus alpestris subsp. leroyi M.Laínz. Pels Alps s'ha descrit Ranunculus alpestris subsp. traunfellneri (Hoppe). Totes les poblacions dels Països catalans cauen bé dins de la subespècie típica: Ranunculus alpestris subsp. alpestris que va descriure Linné.
Referències