Wipeout 3El títol del joc s'estilitza com a ẉip3o̤ut a Europa i el Japó, i com a ẉipEo̤ut 3 a Amèrica del Nord. és un videojoc de curses del 1999 desenvolupat per Psygnosis i publicat per Sony Computer Entertainment per a PlayStation. És el quart joc i el tercer lliurament principal de la sèrie Wipeout, després de Wipeout 64 (1998), i el tercer publicat per a PlayStation després de Wipeout 2097 (1996). És el primer joc de la sèrie que no es va publicar ni per a una consola de Sega o Nintendo ni per a ordinadors personals. Els jugadors piloten naus antigravitatòries i utilitzen armes per eliminar de la cursa els altres competidors.
Psygnosis va contractar l'estudi de disseny The Designers Republic perquè definís una paleta cromàtica senzilla i dissenyés els menús i els circuits, amb l'objectiu d'aconseguir allò que un membre de Psygnosis va definir com «un futur creïble». El joc és un dels pocs títols de PlayStation que funcionen en format panoràmic 16:9 i en mode d'alta resolució, cosa que permet oferir una imatge més nítida. La banda sonora de Wipeout 3 està formada per peces d'electrònica seleccionades pel DJ Sasha i inclou contribucions d'Orbital i The Chemical Brothers. El joc es va reeditar a Europa com a Wipeout 3: Special Edition l'agost del 2000, amb circuits nous i contingut addicional.
Wipeout 3 va tenir una rebuda positiva: la crítica en va elogiar els gràfics, la música i el disseny minimalista. Les principals objeccions van ser l'elevada dificultat i l'escassetat de contingut, circuits i novetats en el sistema de joc. Va ser l'últim joc de la sèrie publicat per a la PlayStation original; el següent lliurament, Wipeout Fusion, va aparèixer exclusivament per a PlayStation 2 el 2002.
Sistema de joc Wipeout 3 és un videojoc de curses que manté els mateixos elements bàsics dels seus predecessors. Està ambientat en un futur en què els jugadors piloten naus antigravitatòries pertanyents a vuit corporacions diferents i competeixen en vuit circuits. Cada nau disposa d'un escut energètic que absorbeix els danys rebuts durant la cursa; si s'esgota del tot, la nau pot quedar eliminada. Els escuts es regeneren en un carril de boxes separat del circuit principal, però com menys temps s'hi estigui, menys energia es recupera.
A més dels escuts, totes les naus incorporen aerofres per afrontar revolts tancats i una funció d'acceleració anomenada «Hyperthrust». Activar-la permet augmentar la velocitat, però consumeix energia de l'escut i fa que la nau sigui més vulnerable. Al llarg dels circuits hi ha graelles d'armes que proporcionen aleatòriament millores i altres objectes. Wipeout 3 incorpora armes noves a més de cinc de recuperades dels jocs anteriors. El jugador pot utilitzar coets, míssils i mines per neutralitzar els adversaris, o bé protegir-se dels atacs amb objectes defensius.
Wipeout 3 inclou sis modalitats de joc. En la modalitat de cursa individual, els tres primers classificats obtenen medalles. Cada participant ha d'arribar als punts de control dins d'un temps determinat; si no ho aconsegueix, queda eliminat de la cursa. L'obtenció consecutiva de medalles d'or permet desbloquejar circuits i naus noves. Altres modalitats són la contrarellotge i els desafiaments, així com «Eliminator», una modalitat semblant a una partida a mort en què s'obtenen punts destruint adversaris i completant voltes, i «Tournament», en què els jugadors sumen punts segons la posició assolida al llarg de diverses curses. El joc també permet competir entre dos jugadors mitjançant pantalla dividida.
Desenvolupament Psygnosis va començar a desenvolupar el següent lliurament de la sèrie Wipeout el 1999, tres anys després de la publicació de Wipeout 2097. En aquell interval, Sony havia adquirit l'empresa i Psygnosis havia publicat Wipeout 64, un títol exclusiu per a Nintendo 64 que havia demostrat que la franquícia continuava sent popular. Sony va assignar a l'equip un pressupost modest i un calendari molt ajustat —només nou mesos— perquè el joc estigués enllestit abans de l'arribada de PlayStation 2. A causa d'aquestes limitacions, el dissenyador principal Wayne Imlach va recordar que l'equip va ser prudent a l'hora d'introduir noves característiques o de modificar substancialment la fórmula i que es va concentrar, en canvi, a perfeccionar allò que ja s'havia establert a Wipeout 2097. Psygnosis va conservar molts dels desenvolupadors del joc original per preservar la sensació de conducció característica dels lliuraments anteriors. Al mateix temps, volia que Wipeout 3 fos més accessible als jugadors novells: els primers circuits es van fer més assequibles, mentre que la dificultat augmentava progressivament en els posteriors per continuar oferint un repte als jugadors experimentats. Dels vint circuits concebuts inicialment, les proves en van deixar vuit; els desenvolupadors volien oferir una selecció variada, adequada a diferents naus i nivells de dificultat. Wipeout 3 va ser també el primer joc de la sèrie que aprofitava els comandaments de PlayStation amb palanca analògica, fet que permetia controlar les naus amb més suavitat.
Un dels avantatges de desenvolupar el joc per a una plataforma ja madura com la PlayStation era que l'equip coneixia bé la manera d'explotar-ne els límits. Psygnosis va prioritzar l'ús del mode panoràmic d'alta resolució de la consola, una possibilitat que molts altres equips de desenvolupament havien considerat inviable. Les optimitzacions del motor de renderització van permetre augmentar la resolució de 256 × 240 a 512 × 256 píxels, i els enginyers van reescriure el renderitzador de la consola per reduir els problemes de retall i les juntures visibles que afectaven molts jocs de PlayStation. El joc es va desenvolupar inicialment per al format de vídeo PAL i una freqüència de 25 fotogrames per segon, i posteriorment es va convertir a NTSC a 30 fotogrames per segon; com a conseqüència, el rellotge intern i, en general, el ritme del joc funcionaven més de pressa a les consoles NTSC. Un altre repte tècnic va ser incorporar el multijugador local amb pantalla dividida, que augmentava la càrrega de càlcul malgrat mantenir la mateixa resolució de sortida. Per alleugerir la càrrega del sistema, Psygnosis va fer que les naus més allunyades es representessin amb un nivell de detall molt inferior.
Psygnosis va recórrer a l'estudi de disseny gràfic The Designers Republic perquè participés en el disseny visual del joc. Conegut per les seves cobertes d'àlbums de l'escena techno underground, l'estudi va donar una identitat visual pròpia a Wipeout 3 i en va dissenyar les icones, els cartells dels circuits, les paletes cromàtiques i les tipografies. El disseny dels circuits futuristes responia a la voluntat que el món del joc continués resultant creïble. L'artista principal, Nicky Westcott, va explicar que «[Psygnosis] intentava que semblés un futur creïble, en lloc de tenyir el cel d'un taronja tòxic, posar-hi deu llunes volant i fer que el món s'hagués tornat boig». Els artistes també van diferenciar Wipeout 3 dels seus predecessors mitjançant una nova paleta cromàtica que, segons Imlach, donava al joc un estil més refinat i madur.
La música té un paper destacat en la sèrie Wipeout. Seguint la tradició iniciada amb el primer joc, Wipeout 3 incorpora peces llicenciades de diversos artistes d'electrònica, entre els quals The Chemical Brothers, Orbital i Propellerheads. El director de desenvolupament de Psygnosis, Enda Carey, va començar a confeccionar la banda sonora durant les primeres fases del desenvolupament, en lloc de deixar-la per al final com un element secundari. A diferència del que havia fet amb les bandes sonores anteriors, Psygnosis va confiar la direcció musical a una sola persona, el DJ gal·lès Sasha. Sasha va explicar que treballar en videojocs li permetia fer arribar la seva música a un públic de milions de persones, mentre que a Anglaterra només podia vendre desenes de milers de còpies, i que alguns familiars i amics donaven més importància a la seva participació en videojocs que als seus èxits musicals. Va aportar diverses peces compostes específicament per al joc i va seleccionar altres artistes amb l'objectiu de donar coherència al conjunt.
Per promocionar Wipeout 3 i la seva música, Psygnosis va patrocinar una gira de Sasha vinculada a Global Underground. Als locals i les festes de la gira es van instal·lar punts de joc amb Wipeout 3, acompanyats d'una campanya promocional específica. El disc es va publicar en format CD de mode mixt, de manera que la banda sonora de Wipeout 3 també es podia reproduir en un lector de discos compactes convencional.
Psygnosis va anunciar el joc al Tokyo Game Show de 1999 juntament amb Wipeout 64 per a Nintendo 64. Els desenvolupadors el van presentar al públic durant l'Electronic Entertainment Expo del maig de 1999, on IGN el va distingir com el millor videojoc de curses de la fira.
Publicació Wipeout 3 es va publicar a Europa el 10 de setembre de 1999 i a Amèrica del Nord el 24 de setembre del mateix any. Sony Computer Entertainment el va publicar a Europa, mentre que Psygnosis es va encarregar de l'edició nord-americana.
Una edició especial, Wipeout 3: Special Edition, es va publicar exclusivament a Europa el 14 de juliol de 2000. Wipeout 3: Special Edition incorporava diversos ajustos menors al sistema de joc, com ara canvis en la física de les naus, la càrrega automàtica de les partides desades i correccions d'errors de la intel·ligència artificial. A més, incloïa vuit circuits de jocs anteriors de Wipeout —tres de Wipeout i cinc de Wipeout 2097—, a més de dos prototips de circuit ocults que fins aleshores només estaven disponibles a la versió japonesa de Wipeout 3. L'edició especial permetia, a més, partides per a quatre jugadors mitjançant dos televisors i dues consoles PlayStation.
Wipeout 3 va ser l'últim joc de la sèrie desenvolupat per a la PlayStation original. El següent lliurament, Wipeout Fusion, es va publicar el 2002 exclusivament per a PlayStation 2. El joc introduïa circuits, naus i armes noves i una intel·ligència artificial millorada.
Rebuda + Puntuacions Publicació Puntuació Metacritic 89/100 Gamecenter 9/10 Edge 7/10 Electronic Gaming Monthly 7,375/10Dos crítics d'Electronic Gaming Monthly van donar al joc un 8/10 cadascun, un altre un 6/10 i el quart un 7,5/10. Game Informer 7,75/10 GameFan 98% (T. R.)82% GameRevolution B+ GameSpot 8,3/10 IGN 9,1/10 NextGen 3/5 Official U.S. PlayStation Magazine 4/5
Wipeout 3 va tenir una rebuda crítica generalment positiva. El joc va obtenir una mitjana de 87/100 a GameRankings i una puntuació de 89/100 a Metacritic. GamePro va afirmar que era «sens dubte, el millor joc de curses futuristes que ha aparegut mai a PlayStation. La taxa de fotogrames altíssima, els gràfics fluids i una banda sonora brutal el converteixen en imprescindible per a qualsevol aficionat a la diversió ràpida i frenètica». Diversos crítics van assenyalar que Wipeout 3 difícilment faria canviar de parer els qui ja tenien una opinió clara sobre els jocs anteriors. Les ressenyes més favorables el van considerar sovint el millor joc de la sèrie, i van destacar que perfeccionava els elements que havien fet memorables els dos primers lliuraments.