Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica. Fa frontera amb Albània, Macedònia del Nord i Bulgària al nord; i amb Turquia, a l'est. El mar Egeu és a l'est de Grècia; el mar Jònic, a l'oest; i el mar Mediterrani, al sud. Grècia inclou un vast nombre d'illes (aproximadament 6.000, de les quals 227 són habitades), incloent-hi Creta, Dodecanès, les Cíclades i les Illes Jòniques, entre d'altres. El 80% del territori és muntanyenc; el cim més alt n'és l'Olimp, amb 2.917 msnm.
La Grècia moderna té les seves arrels en la civilització de l'antiga Grècia, sovint considerada el bressol de la cultura occidental i, com a tal, el lloc de naixement de la democràcia,Finley, M. I. Democracy Ancient and Modern. 2d ed., 1985. Londres: Hogarth. la filosofia occidental,History of Philosophy. Volume 1 by Frederick Copleston els Jocs Olímpics, la literatura occidental, la historiografia, les ciències polítiques, els principis científics i matemàtics i el teatre.Brockett, Oscar G. History of the Theatre. sixth ed., 1991. Boston; Londres: Allyn and Bacon. La Grècia moderna va establir-se el 1830, després de la revolta independentista victoriosa contra l'Imperi Otomà.
Avui en dia, Grècia és un país desenvolupat, de renda alta, amb un índex de desenvolupament humà i qualitat de vida elevats. Grècia forma part de la Unió Europea, des del 1981; i de la zona euro, des del 2001. És membre de l'OTAN, des del 1951;El 14 d'agost de 1974 Grècia es retirà de l'estructura militar integrada de l'OTAN com a protesta per l'ocupació turca del nord de Xipre. Grècia retornà a l'OTAN el 1980 de l'Agència Espacial Europea, des del 2005; de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE); i de l'Organització per a la Cooperació Econòmica del Mar Negre. Atenes n'és la capital i la ciutat més gran de l'estat. Altres ciutats importants en són Tessalònica, Patres, Iràklion i Larisa.
Malgrat que l'idioma oficial és el grec demòtic, el 2004 Grècia va ingressar a l'Organització Internacional de la Francofonia.
Geografia
miniatura|esquerra|Vista del mont Olimp El país consisteix en una extensa àrea continental situada al sud dels Balcans; la península del Peloponès, separada del continent pel canal de l'istme de Corint; i un bon nombre d'illes, que inclouen, entre d'altres, Creta, Rodes, Eubea, Lesbos, Quios, Tassos, Samotràcia, Lemnos i els arxipèlags del Dodecanès, les Cíclades i les Espòrades, totes aquestes a la mar Egea, i Corfú, Lèucada, Cefalònia i Zacint a la mar Jònica. Grècia té més de 14.880 km de costa i només 1.160 km de fronteres terrestres, amb una extensió total de 131.940 km². El 2022 la població estimada era de 10.5 milions d'habitants.
El 80% de Grècia és muntanyós. La major part del país és seca i rocosa, per la qual cosa només el 28% del terreny és cultivable. A la Grècia occidental, hi ha llacs i aiguamolls. El Pindos, la serralada central, té una altitud mitjana de 2.650 m. El mont Olimp és el punt més elevat de Grècia, a 2.911 m sobre el nivell del mar.
El clima de Grècia és mediterrani i presenta hiverns suaus i humits, i estius càlids i eixuts. Les temperatures rarament hi són extremes, encara que a l'hivern la neu cau a les muntanyes i, ocasionalment, fins i tot a Atenes.
En línia recta, la distància que hi ha de Barcelona a la capital de Grècia, Atenes, és d'aproximadament 1.870 km.
Política Grècia legalitza el matrimoni homosexual malgrat l'oposició fèrria de l'Esglèsia ortodoxa.
Subdivisió administrativa
Grècia està formada per tretze regions administratives o περιφέρειες (perifèries), subdividides, fins al 2010, alhora en νομοί (nomoí), que es podria traduir per departaments, districtes o prefectures. A partir del 2011, les regions resten dividides en unitats perifèriques. A més a més, hi ha una regió autònoma anomenada Mont Atos (Άγιο Όρος, Àgio Oros o 'Muntanya Sagrada'), que és un estat monàstic sota la sobirania de Grècia i la capital n'és Kariès (Καριές).
Mapa de les regions de Grècia Llista de regions gregues amb la capital corresponent: Àtica (Αττική) — Atenes (Αθήνα) Grècia Central (Στερεα Ελλαδα) — Lamia (Λαμία) Macedònia Central (Κεντρική Μακεδονία) — Tessalònica (Θεσσαλονικη) Creta (Κρήτη) — Iràklio (Ηράκλειο) Macedònia Oriental i Tràcia (Ανατολική Μακεδονία και Θράκη) — Komotini (Κομοτηνή) Epir (Ήπειρος) — Ioànnina (Ιωάννινα) Illes Jòniques (Ιόνια νησιά) — Corfú (Κέρκυρα) Egeu Septentrional (Βόρειο Αιγαίο) — Mitilene (Μυτιλήνη) Peloponès (Πελοπόννησος) — Trípoli (Τρίπολη) Egeu Meridional (Νότιο Αιγαίο) — Ermoúpoli (Ερμούπολη) Tessàlia (Θεσσαλία) — Larisa (Λάρισα) Grècia Occidental (Δυτική Ελλαδα) — Patres (Πάτρα) Macedònia Occidental (Δυτική Μακεδονία) — Kozani (Κοζάνη)
Demografia
Grècia té més de 12 milions d'habitants, dels quals la meitat viu en ciutats. L'especial orografia de l'estat explica la seva distribució. La religió nacional és el cristianisme ortodox (l'Església grega té un paper força important en la identitat col·lectiva). Fins i tot hi ha una comunitat monàstica (el Mont Atos) que té una relativa independència.
Immigració Actualment, més del 10% dels ciutadans de Grècia són estrangers, la majoria de països dels Balcans, d'Albània especialment.Nicole Itano, Progress and Backlash in Greece TIME, edició de l'1 de març del 2010. [Consulta: 19 juliol 2010] En els últims anys, però, la immigració il·legal des d'Àfrica i Àsia (creuant per Turquia) ha augmentat considerablement. En la primera meitat del 2009, el 25% de les detencions d'immigrants il·legals en tot Europa es van fer a Grècia.
Els centres de retenció d'immigrants del país tenen capacitat per a 1.000 persones, però, només en els tres primers trimestres del 2009, van arribar 95.000 nous immigrants indocumentats, per la qual cosa, sovint, molts dels detinguts són alliberats després d'alguns dies amb una notificació que diu que han de sortir del país en el termini d'un mes.
Per resoldre una part del problema, el primer ministre grec, Georgios Papandreu, va proposar de donar la ciutadania a prop de 250.000 fills d'immigrants nascuts o educats a Grècia. Però les pressions de l'oposició li van fer retirar la proposta.
Història
miniatura|esquerra|El Partenó d'Atenes Grècia fou la primera àrea d'Europa on emergí la primera civilització. La primera aparegué a l'illa de Creta, la civilització minoica, i més tard a la Grècia continental, la civilització micènica. Més tard, les ciutats estat emergiren en tota la península grega i s'expandiren a través de les costes del mar Negre, el sud d'Itàlia i Àsia Menor, i assoliren grans nivells de prosperitat que resultaren en una gran explosió cultural, expressada en l'arquitectura, la literatura, la ciència i la filosofia, i que portaren Atenes a un ambient democràtic. Atenes i Esparta encapçalaren la lluita contra l'Imperi persa en les guerres mèdiques, i assoliren rebutjar-lo. Ambdues ciutats s'enfrontaren també entre si en la Guerra del Peloponès. Ambdues foren eclipsades més endavant per Tebes i més tard pel Regne de Macedònia, que, sota el guiatge d'Alexandre el Gran, uní i encapçalà el món grec cap a la victòria sobre els perses i l'establiment del període hel·lenístic, que dominà el món civilitzat conegut durant prop de dos segles, fins a l'establiment dels romans com a dominadors de totes les terres de parla grega, cap al 146 aC.
La posterior barreja de les cultures romana i hel·lènica se sintetitzà en l'establiment de l'Imperi Romà d'Orient el 330 dC al voltant de la ciutat de Constantinoble (l'antiga Bizanci grega), que retingué la major part del poder cultural i militar durant els següents 1.123 anys, fins a la seva caiguda en mans dels turcs otomans, el 1453. Durant els següents anys, Grècia romangué sota l'autoritat otomana, i molts intel·lectuals grecs emigraren a l'Europa occidental, portant amb ells la cultura de l'antiga Grècia i sent part important de l'anomenat Renaixement europeu. De manera paral·lela, els grecs ortodoxos es cohesionaren mitjançant la religió, i desenvoluparen més tard un paper fonamental en la formació de la moderna identitat grega.miniatura|esquerra|25 de març de 1821: Germà de Patres beneint la bandera de Grècia al monestir de la Santa Laura. Theódoros Vrizakis, 1865 miniatura|esquerra|Expansió territorial de Grècia entre 1830 i 1947Després del triomf en la Guerra d'Independència grega sobre l'Imperi Otomà, de 1821 a 1829, el nou estat grec fou finalment reconegut en el protocol de Londres. El 1827, Ioannis Kapodístrias, un noble grec de les Illes Jòniques, fou escollit primer governador de la nova República. No obstant això, després del seu assassinat, s'instaurà la monarquia sota Otó I de Grècia, de la dinastia Wittelsbach bavaresa. El 1843, el rei fou forçat a garantir la Constitució de Grècia i una assemblea representativa. Però, per la seva vocació autoritària, fou destronat el 1863 i reemplaçat pel príncep Vilhelm de Dinamarca, que adoptà el nom de Jordi I de Grècia i portà amb ell les Illes Jòniques, regal de coronació del Regne Unit. El 1877, Kharílaos Trikupis, una important figura de l'escena política grega, contingué el poder de la monarquia per interferir en l'assemblea a l'hora d'elegir el primer ministre mitjançant la publicació del «vot de confiança».
Com a resultat de les guerres balcàniques, Grècia aconseguí incrementar el seu territori i població. Els següents anys, la lluita entre Constantí I de Grècia i el carismàtic primer ministre, Elevthérios Venizelos, sobre la política estrangera en vespres de la I Guerra mundial, dominà l'escena política grega i dividí el país en dos grups oposats.
Després de la I Guerra mundial, es produí la lluita enfront dels nacionalistes turcs liderats per Mustafa Kemal, una guerra que provocà un intercanvi important de població entre els dos estats després del tractat de Lausana. El 1924, s'hi proclama la República, i la inestabilitat i successius cops d'estat marcaren l'era següent, que fou eclipsada per la tasca d'incorporar més d'un milió i mig de refugiats grecs d'Àsia Menor dins de la societat grega. El 28 d'octubre de 1940, la Itàlia feixista demanà la rendició de Grècia, però el dictador grec Ioannis Metaxàs s'hi oposà i provocà la consegüent Guerra italogrega, en què Grècia expulsà les forces italianes cap a Albània, i donà als aliats de la Segona Guerra mundial la primera victòria sobre les potències de l'Eix. Posteriorment, s'hagué d'enfrontar a les forces alemanyes durant la batalla de Grècia, en què les forces d'ocupació alemanyes hagueren d'enfrontar-se a la resistència grega.
Després de l'alliberament, Grècia caigué en la guerra civil entre les forces pro reialesa i les comunistes, que provocà una greu crisi econòmica i greus tensions socials entre les dretes i les esquerres els següents 30 anys.Mazower, Mark. After the War was Over Els següents 20 anys es caracteritzaren per la marginació dels esquerrans dins l'esfera política i social gregues, però amb un considerable creixement econòmic, gràcies en part al pla Marshall.
El 1965, fou un període de turbulència política que portà al cop d'estat del 21 d'abril de 1967 del Règim dels Coronels, amb el suport dels Estats Units. El novembre de 1973, l'aixecament a la Universitat Politècnica d'Atenes provocà un cop contrari que instal·là Dimítrios Ioannidis com a dictador. El 20 de juliol de 1974, amb la invasió turca de l'illa de Xipre, el règim grec es col·lapsà.