Els Quatre valsos per a flauta, clarinet i piano són un recull de quatre peces de Dmitri Xostakóvitx, arranjades el 1955 per Lev Atovmian a partir de música composta anteriorment per a ballets i pel·lícules. L’obra, d’una durada aproximada de vuit a deu minuts, està escrita per a flauta travessera —amb flautí en el darrer número—, clarinet i piano, tot i que no tots tres instruments intervenen en cadascun dels valsos.

Les quatre peces provenen de partitures escrites per Xostakóvitx entre 1931 i 1955: el film Mitxurin, el ballet El pern, la pel·lícula El retorn de Maksim i El tàvec.

Arranjament i publicació Atovmian, amic i col·laborador habitual de Xostakóvitx, va preparar nombroses suites i arranjaments a partir de les seves bandes sonores, ballets i música teatral. El 1955 va reunir aquests quatre valsos en una petita suite de cambra, conservant les melodies originals però adaptant-ne la instrumentació a una formació molt reduïda.

La partitura va circular amb el títol Four Waltzes i va ser publicada a Londres per Musica Rara el 1966. Posteriorment ha estat publicada per Hans Sikorski amb el número de catàleg SIK 2333.

Algunes edicions i enregistraments han atribuït al conjunt el número op. 97c, però el catàleg actual de l’editor el presenta simplement com una obra arranjada el 1955, sense número d’opus propi.

Estructura El recull consta de quatre valsos:

Spring Waltz

Waltz-Scherzo

Waltz

Barrel-Organ Waltz

Una interpretació completa dura aproximadament entre vuit i deu minuts.

Spring Waltz El primer moviment, Spring Waltz («Vals de primavera»), està escrit per a clarinet i piano. Procedeix de la música de Xostakóvitx per a la pel·lícula Mitxurin, op. 78, i correspon a una de les peces incorporades posteriorment a la suite orquestral de la banda sonora.

El clarinet presenta una melodia lírica i lleugera sobre un acompanyament de vals del piano. La música manté un caràcter amable i elegant, allunyat de la ironia més marcada que apareix en alguns dels altres números del recull.

La línia melòdica es desenvolupa mitjançant frases simètriques i petites ornamentacions. El piano conserva una pulsació ternària regular que proporciona al moviment una atmosfera de dansa de saló.

Waltz-Scherzo El segon vals està escrit per a flauta i piano i prové del ballet El pern, op. 27, compost el 1931. En algunes edicions apareix també amb el títol Waltz-Joke.

El moviment presenta un caràcter més ràpid, irònic i fragmentari que el vals anterior. La flauta interpreta figures àgils, salts sobtats i breus motius que semblen interrompre constantment la regularitat del compàs ternari.

Aquesta combinació de vals i scherzo és característica de la música satírica de Xostakóvitx dels primers anys trenta. El ritme tradicional de la dansa apareix deliberadament deformat mitjançant accents inesperats, canvis de registre i contrastos de dinàmica.

Waltz El tercer moviment és l’únic en què intervenen conjuntament la flauta, el clarinet i el piano. Prové de la música per a la pel·lícula El retorn de Maksim, op. 45, la segona part de la trilogia cinematogràfica dedicada al personatge revolucionari Maksim.

La melodia principal presenta un caràcter nostàlgic i lleugerament sentimental. Flauta i clarinet alternen i combinen les seves línies sobre el ritme ternari del piano, creant una textura més rica que en els dos moviments precedents.

La música juga amb el contrast entre l’aparença elegant del vals i determinats girs harmònics o melòdics inesperats, un recurs freqüent en les bandes sonores de Xostakóvitx.

Barrel-Organ Waltz El darrer moviment, Barrel-Organ Waltz («Vals de l’orguenet»), està escrit per a flautí, clarinet i piano i prové de la banda sonora d’El tàvec, op. 97, composta el 1955.

La melodia imita deliberadament el caràcter mecànic i popular d’un orguenet. El piano manté un acompanyament repetitiu mentre el flautí i el clarinet presenten una melodia senzilla, gairebé ingènua.

L’ús del registre agut del flautí i els contrastos amb el clarinet aporten un caràcter burlesc a la peça. El vals conclou el recull amb una atmosfera lleugera i humorística.

Estil musical Els quatre valsos mostren la faceta més lleugera de Xostakóvitx, especialment vinculada a la seva extensa producció per al cinema, el teatre i el ballet. Tot i l’aparent senzillesa de les melodies, apareixen alguns dels seus recursos característics: canvis sobtats de registre, accents inesperats, contrastos entre lirisme i ironia i una tendència a deformar subtilment els gèneres de dansa.

L’arranjament d’Atovmian accentua el caràcter cambrístic de les peces. La reducció de les grans plantilles originals a només dos o tres instruments fa més perceptible la línia melòdica i el joc contrapuntístic entre la flauta i el clarinet.

Discografia selecta 1990 — Nash Ensemble: Philippa Davies (flauta i flautí), Michael Collins (clarinet) i Ian Brown (piano): Shostakovich: Piano Quintet, Piano Trio No. 2 & Four Waltzes, Virgin Classics; posteriorment reeditat per Erato. L’enregistrament es va realitzar el 30 de novembre de 1990 al Henry Wood Hall de Londres.

Referències

Categoria:Composicions per a flauta Categoria:Composicions per a clarinet Categoria:Composicions per a piano Categoria:Composicions musicals del 1955 Categoria:Valsos Categoria:Música de cambra de Dmitri Xostakóvitx