Giuseppe Manacorda (Carmagnola, 29 de gener de 1876 - Roma, 4 de gener de 1920 ) fou un pedagog, filòleg i historiador italià considerat un dels principals experts en la història de l'educació a Itàlia. Professor de la Universitat de Pavia i d'estudis superiors a Roma. Publicà assajos d'història medieval i de crítica literària sobre Dante i Foscolo. Proper al Partit Socialista italià, col·laborà amb la Universitat Popular. Mantingué fermes posicions pacifistes enfront de la Primera Guerra Mundial.

Biografia i aportacions Cursà educació primària a Carmagnola i estudis secundaris a Massa. Entre 1894 i 1898 estudià a la Scuola Normale Superiore de Pisa, on es va iniciar en el mètode historico-crític i en la recerca erudita. Es va llicenciar amb una tesi sobre Galeotto Del Carretto, poeta líric i dramàtic del Monferrat al Piamont. Més tard es llicenciar a la Scuola Normale amb una treball sobre Pier Iacopo Martello. El 1899 es va graduar en filosofia i lletres a la Universitat de Torí, amb una tesi ja dedicada a la recerca erudita sobre història de l'educació que versava Sobre la forma catequètica en els tractats gramaticals de l'edat mitjana.

Inicià la seva tasca com a docent en diverses escoles secundàries i de 1905 a 1911 és professor a Cremona. Es va afiliar a la Federació Nacional de Professors d'Ensenyament Mitjà (FNISM) i es va convertir en el seu secretari a Cremona, participant intensament en els durs i complexos debats de l'entitat. Com ara, el 1906, amb el ministre d'Educació L. Rava sobre els exàmens competitius per a professors d'educació secundària.

Preocupat per l'anomenada "qüestió social", es va afiliar al Partit Socialista Italià (PSI). També mirà d'estendre l'educació i el coneixement entre la gent treballadora donant classes gratuïtes i participant amb la Universitat Popular, com ja havia fet anteriorment durant la seva estada a Foggia entre 1904 i 1905.

Tot i aquesta dedicació social, Giuseppe Manacorda mai va abandonar la seva atenció a l'estudi i la recerca abordant diversos àmbits com mostra la seva bibliografia. Entre ells cal destacar que, el 1913, va publicar la seva obra magna: Storia della scuola in Italia, I, Il Medio Evo. Una obra de referència per al coneixement de la realitat escolar medieval. A la que seguiren diversos treballs sobre història de l'educació. Giuseppe Manacorda en la seva història de l'escola a Itàlia va plantejar la seva investigació des d'una perspectiva institucional i també des de la perspectiva de la història de l'ensenyament i la pedagogia. Significativament, l'obra es divideix en un primer volum, dedicat a la història de l'escola en el seu desenvolupament jurídic, i un segon, dedicat a la seva història interna, als seus "costums", pràctiques i rutines. Fou un innovador estudi sobre l'educació medieval que va obrir un camp de recerca que a partir de la meitat del segle XX es va ampliar amb la incorporació de noves vies que abordaven aspectes cognitius, estudis d'història de la infància i de la pedagogia, etc.

Com assenyala Brunella Serpe, Giuseppe Manacorda amb la seva recerca, ben matinerament havia palesat la connexió entre les institucions educatives i la societat, aquesta última entesa en el seu doble sentit polític i civil.

Des del seu compromís social publica treballs com "La guerra: meditazioni storiche e politiche" de 1917. També va publicar "Poesia medievale che risorge", en què s'oposava al corrent positivista i així com al "sanfedisme" idealista i als "misticismes" de moda. Defensant el socialisme dins un univers secular de valors, en si mateixos religiosos, que afirmaven "el sentit de la santedat de la vida."

El 1909, Manacorda s'integrà a la Universitat de Pavia. A partir del 1912, va ensenyar a Roma a l'Istituto Superiore di Magistero.

Abans i durant la Primera Guerra Mundial, va manifestar el seu "pacifisme intransigent", que el va convertir en una figura singular i isolada que lluitava contra tot el militarisme i el bel·licisme imperant. Va morir a Roma el 4 de gener de 1920, víctima de l'anomenada grip espanyola.

Manacorda va formar part d'aquell grup d'intel·lectuals italians que, a cavall entre els segles XIX i XX, van participar en les inquietuds innovadores d'aquell temps, alimentades per un clima d'intens debat cultural i de modernització de la societat italiana. Ell va ser, doncs, un intel·lectual compromès dins la societat de les primeres dècades del segle XX participant en la "crisi" cultural i politicosocial d'aquells anys i es va posicionar amb sensibilitat tant d'historiador com d'intel·lectual a través de l'educació i de la producció cultural.

Obra Manacorda,Giuseppe, Storia della scuola in Italia, vol. I Il Medioevo, parte I Il diritto scolastico, Remo Sandron Editore, Milano-Palermo-Napoli, 1913. Manacorda,Giuseppe, Storia della scuola in Italia, vol. I Il Medioevo, parte II Storia interna della scuola medioevale italiana, Remo Sandron Editore, Milano-Palermo-Napoli, 1913.

Distincions Cavaller de l'Orde de la Corona d'Itàlia ; Oficial de l'Orde de la Corona d'Itàlia Comanador de l'Orde de la Corona d'Itàlia Cavaller de l'Orde Eqüestre de Sants Maurizio i Lazzaro Cavaller de l'Orde del Mèrit Civil de Savoia

Referències

Categoria:Pedagogs italians Categoria:Persones de la ciutat metropolitana de Torí Categoria:Historiadors piemontesos Categoria:Professors de la Universitat de Pavia Categoria:Morts a Roma Categoria:Morts el 1920 Categoria:Nascuts el 1876