Joel Mokyr (; nascut el 26 de juliol de 1946) és un historiador econòmic estatunidenc i israelià i professor d'Arts i Ciències a la Universitat Northwestern. També és professor adjunt sènior a l'Escola d'Economia Eitan Berglas de la Universitat de Tel-Aviv. Va ser guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Ciències Econòmiques el 2025 «per haver identificat els requisits previs per al creixement sostingut mitjançant el progrés tecnològic».
Trajectòria Joel Mokyr va néixer a Leiden, Països Baixos, el 1946. Va néixer en una família de jueus neerlandesos que havien sobreviscut a l'Holocaust. El seu pare Salomon Mok, funcionari públic, va morir de càncer quan Mokyr tenia un any. El 1955, va immiscrit a Israel quan era un nen amb la seva mare Gonda Mok (de soltera Jakobs), i va créixer a Haifa. Va obtenir un B.A. en economia i història per la Universitat Hebrea de Jerusalem el 1968. Després va obtenir un M.Phil. en economia per la Universitat Yale el 1972, i un doctorat (Ph.D.) en economia per Yale el 1974. La seva tesi es titulava Industrial Growth and Stagnation in the Low Countries, 1800–1850. Una versió revisada es va publicar el 1976 per Yale University Press.
Carrera Mokyr va ser instructor interí a la Universitat Yale entre 1972 i 1973, i va passar a ser professor assistent a la Universitat Northwestern el 1974, on ha romàs des d'aleshores.
Ha estat l'editor cap de la Princeton Economic History of the Western World (una sèrie de llibres publicada per Princeton University Press), de l'Oxford Encyclopedia of Economic History (5 volums, 2003), i va ser coeditor del Journal of Economic History. Va ser el president de l'Economic History Association del 2002 al 2003.
A Culture of Growth Mokyr presenta les seves explicacions per a la Revolució Industrial al llibre de 2016 A Culture of Growth: The Origins of the Modern Economy. El llibre ha rebut ressenyes positives. Deirdre McCloskey el va descriure com un «llibre brillant... És llarg, però consistentment interessant, fins i todo enginyós. Manté l'interès fins a la pàgina 337... El llibre no és una lectura de platja. Però el terminareu havent après d'una manera impressionant com hem arribat on som al món modern». En la seva ressenya, McCloskey a més va lloar Mokyr com un «científic econòmic digne del Nobel».
En una ressenya publicada a Nature, Brad DeLong va trobar que, tot i que ell afavoria altres explicacions per a la Revolució Industrial, «no em sorprendria gaire si m'equivoqués, i l'argument de Mokyr... resultés ser l'anàlisi més àmpliament correcta... A Culture of Growth sens dubte em fa replantejar coses».
L'historiadora econòmica de Cambridge Victoria Bateman va escriure: «En assenyalar factors d'impuls del creixement que van més enllà de l'Estat o del mercat, el llibre de Mokyr és molt benvingut. També podria alimentar les discussions sobre la comunitat científica posterior al Brexit. En reavivar l'atenció en la cultura, tanmateix, resultarà controvertit, especialment entre els economistes». Un article a The Economist va assenyalar que calia considerar una subtil distinció definicional entre la «cultura com a idees, mecanicisme d'aprenentatge social» i la «cultura com a herència transmesa genèticament». El llibre també ha estat ressenyat favorablement per Diane Coyle, Foreign Affairs, The Independent, i el Journal of Economic Literature. Geoffrey Hodgson va criticar el llibre per posar «massa pes explicatiu» en «massa poques persones extraordinàries».
Honors i premis Mokyr va ser elegit membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències el 1996, i va ser elegit membres de la Societat Economètrica el 2011. Va ser elegit membre estranger de la Reial Acadèmia Neerlandesa de Arts i Ciències el 2001, de la qual va rebre el premi biennal Premi Heineken d'Història el 2006. També és membre estranger de la Acadèmia Britànica i de l'Accademia dei Lincei. Va guanyar el Premi Balzan Internacional d'Història Econòmica el 2015. Va ser elegit Distinguished Fellow per l'American Economic Association el 2018. El 2021, va ser nomenat Laureat de Citació Clarivate en Ciències Econòmiques.
El 2025, Mokyr va ser guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Ciències Econòmiques «per haver identificat els requisits previs per al creixement sostingut mitjançant el progrés tecnològic», mentre que l'altra meitat es va atorgar a Philippe Aghion i Peter Howitt. El comitè Nobel li va reconèixer haver «demostrat que, per tal que les innovacions se succeeixin en un procés auto-generat, no només necessitem saber que alguna cosa funciona, sinó que també necessitem tenir explicacions científiques de per què ho fa».
Vida personal Mokyr està casat amb Margalit (de soltera Birnbaum), professora de Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat d'Illinois a Chicago. Tenen dues filles. És un oient entusiasta de l'emissora israeliana de música clàssica Kol Hamusica.
Tot i haver-se traslladat a Israel als 9 anys, encara parla neerlandès amb fluïdesa.
Referències
Categoria:Economistes estatunidencs Categoria:Premis Nobel d'Economia Categoria:Estatunidencs israelians Categoria:Persones de Leiden Categoria:Alumnes de la Universitat Yale Categoria:Alumnes de la Universitat Hebrea de Jerusalem Categoria:Professors de la Universitat Northwestern Categoria:Jueus estatunidencs Categoria:Professors de la Universitat de Tel-Aviv Categoria:Economistes neerlandesos Categoria:Economistes israelians Categoria:Jueus israelians Categoria:Jueus neerlandesos Categoria:Nascuts el 1946