Batignolles-Monceau fou una antiga comuna del departament del Sena, situada al nord-oest de París. Fou creada el 1830 per separació de la comuna de Clichy i existí fins al 31 de desembre de 1859. Amb l'ampliació dels límits de París de 1860, la major part del seu territori fou incorporada al nou 17è districte de París, mentre que una part situada fora de les fortificacions retornà a Clichy.
La comuna reunia principalment els nuclis de Batignolles i Monceau i experimentà un fort creixement durant les tres dècades de la seva existència, vinculat a la urbanització de l'oest parisenc i a l'arribada del ferrocarril.
Geografia i territori miniatura|300px|esquerra|Plànol general de la comuna de Batignolles-Monceau.
Batignolles-Monceau ocupava un sector situat al nord-oest de l'antic París, entre Clichy i els límits de la capital. El seu territori comprenia principalment els nuclis de Batignolles i Monceau i corresponia en gran part a sectors que després quedarien integrats en el 17è districte de París.
La comuna es trobava travessada per l'enceinte de Thiers, construïda al voltant de París durant la dècada de 1840. Aquesta fortificació acabà tenint un paper determinant en la desaparició administrativa de Batignolles-Monceau: quan París amplià els seus límits l'any 1860, la part del territori situada dins les fortificacions fou incorporada a la capital, mentre que la part exterior retornà a la comuna de Clichy.
L'antic territori de Batignolles-Monceau quedà repartit principalment entre els actuals barris de Batignolles, Plaine-Monceau i Épinettes, dins el 17è districte, mentre que algunes zones septentrionals restaren fora dels nous límits parisencs.
Història Orígens de Batignolles i Monceau Els nuclis de Batignolles i Monceau formaven part originàriament de la comuna de Clichy. Batignolles, situat al nord-oest de París, començà a créixer durant el Primer Imperi, quan s'hi construïren petites cases de camp amb jardí i, posteriorment, edificis destinats a una població de recursos més modestos.
Monceau era igualment un antic nucli rural, desenvolupat en un sector progressivament urbanitzat durant les primeres dècades del segle XIX. Cap al 1830, els nuclis de Batignolles i Monceau reunien aproximadament 3.500 habitants.
Creació de la comuna el 1830 miniatura|300px|Casa consistorial construïda entre 1847 i 1849 per a la comuna de Batignolles-Monceau, en un dibuix de 1864.
L'any 1830, Batignolles i Monceau se separaren de Clichy i constituïren una nova comuna, denominada Batignolles-Monceau. La nova entitat administrativa experimentà un ràpid creixement durant les dècades següents i es dotà progressivament d'equipaments propis, entre els quals una església, un cementiri, una casa consistorial, un mercat i un teatre.
El cementiri de Batignolles fou obert el 1833 per donar servei a la jove comuna. Inicialment ocupava una superfície molt reduïda i fou ampliat posteriorment a mesura que creixia la població.
Creixement urbà i ferrocarril miniatura|300px|Entrada del túnel dels Batignolles del ferrocarril de París a Saint-Germain, al segle XIX.
El desenvolupament de Batignolles-Monceau s'accelerà amb l'arribada del ferrocarril. A partir de 1837, la primera línia ferroviària de passatgers entre París i Le Pecq travessà el sector de Batignolles, vinculada a la Gare Saint-Lazare. La infraestructura ferroviària dividí físicament una part del territori de la comuna i acabà ocupant una superfície considerable amb vies i instal·lacions de mercaderies.
Durant les dècades de 1840 i 1850, la urbanització continuà avançant i la comuna adquirí una estructura cada vegada més urbana. Entre 1847 i 1849 es construí una nova casa consistorial, obra de l'arquitecte Paul-Eugène Lequeux, dimensionada per a una població que aleshores no superava els 25.000 habitants.
Fortificacions i annexió a París La construcció de l'enceinte de Thiers durant la dècada de 1840 travessà el territori de Batignolles-Monceau i establí una nova separació física entre els sectors més pròxims a París i les zones septentrionals de la comuna.
La llei del 16 de juny de 1859 amplià els límits de París fins a les fortificacions. L'1 de gener de 1860, Batignolles-Monceau deixà d'existir com a comuna: la major part del seu territori fou incorporada al nou 17è districte de París, mentre que les zones situades fora de les fortificacions retornaren a Clichy.
Administració i equipaments miniatura|300px|Entrada del cementiri dels Batignolles, obert el 1833 durant l'etapa de la comuna de Batignolles-Monceau.
Després de la creació de la comuna el 1830, Batignolles-Monceau es dotà progressivament dels principals equipaments necessaris per al funcionament d'una entitat municipal en ràpid creixement. El centre cívic es consolidà entorn de l'actual place du Docteur-Félix-Lobligeois, aleshores place des Batignolles, que constituïa el centre de la comuna.
L'església de Sainte-Marie-des-Batignolles, inaugurada el 1829 i ampliada entre 1839 i 1851, es convertí en un dels principals edificis del nou nucli urbà. La seva situació davant l'antiga place des Batignolles reforçà la centralitat d'aquest sector dins la comuna.
El cementiri de Batignolles fou obert el 1833 per donar servei específicament a Batignolles-Monceau. Inicialment ocupava només deu ares, però el creixement demogràfic obligà a ampliar-lo ja el 1841 i de nou posteriorment.
Entre 1847 i 1849 es construí una nova casa consistorial de pedra, projectada per Paul-Eugène Lequeux. L'edifici servia una comuna en ràpid creixement. Després de l'annexió de 1860, continuà funcionant com a mairie del nou 17è districte fins que fou substituït per l'edifici actual, inaugurat el 1973.
La comuna disposà també d'un mercat i d'equipaments d'oci. A partir de 1838 es construí un teatre a la rue Lemercier, origen de l'actual Théâtre Hébertot, després d'anys de conflicte sobre el monopoli de les sales teatrals dels suburbis parisencs.
Població i economia miniatura|300px|Habitants al square des Batignolles cap al 1890, diverses dècades després de l'annexió de l'antiga comuna a París.
Quan es constituí la comuna de Batignolles-Monceau l'any 1830, els nuclis de Batignolles i Monceau reunien aproximadament 3.500 habitants, majoritàriament de condició modesta.
El creixement fou molt ràpid durant les dècades següents. La urbanització, l'arribada del ferrocarril i la proximitat de París afavoriren l'increment de la població i la construcció de nous habitatges. A mitjan segle XIX, la comuna ja s'havia convertit en un nucli densament urbanitzat.
L'economia local combinava activitats comercials, artesanals i de serveis amb un pes creixent de les infraestructures ferroviàries. La línia de París a Saint-Germain, inaugurada el 1837, i les instal·lacions vinculades a la gare Saint-Lazare transformaren profundament el territori, amb vies, trinxeres i una important estació de mercaderies.
La construcció d'habitatges i nous equipaments municipals generà també una activitat considerable vinculada al desenvolupament urbà. Durant les dècades de 1840 i 1850, Batignolles-Monceau evolucionà així des d'un conjunt de nuclis perifèrics cap a un espai cada vegada més integrat en l'expansió econòmica i urbana de París.
Llegat urbà miniatura|300px|L'església de Sainte-Marie-des-Batignolles, un dels principals edificis conservats de l'antic nucli de Batignolles-Monceau.
Tot i la desaparició administrativa de Batignolles-Monceau el 1860, una part important de la seva estructura urbana i dels equipaments creats durant les dècades centrals del segle XIX es conserva dins l'actual 17è districte de París. Els antics nuclis de Batignolles i Monceau continuen identificant sectors diferenciats del districte, mentre que diversos carrers i places mantenen la trama desenvolupada abans de l'annexió.
L'església de Sainte-Marie-des-Batignolles, el cementiri dels Batignolles i l'entorn de l'antiga place des Batignolles són alguns dels principals testimonis d'aquella etapa. L'església, iniciada abans de la creació de la comuna i ampliada durant la seva existència, conserva una posició central dins el barri actual.
La implantació del ferrocarril també deixà una empremta duradora en el paisatge urbà. Les vies procedents de la Gare Saint-Lazare i les instal·lacions ferroviàries continuen condicionant l'organització del sector.
La memòria de l'antiga comuna es conserva igualment en la toponímia i en la identitat dels barris actuals de Batignolles, Plaine-Monceau i Épinettes, que ocupen bona part del territori que formà Batignolles-Monceau entre 1830 i 1859.
Referències
Vegeu també 17è districte de París Clichy
Enllaços externs Història del 17è districte — Mairie du 17e arrondissement de Paris
Categoria:17è districte de París Categoria:Antics municipis de l'Illa de França