miniatura|L'anomenat "Tanko" utilitzat per atacar el campanar de Sant Marc, exposat a la Festa dei Veneti a Cittadella el 3 de setembre de 2006. El Sereníssim Govern del Vèneto (en italià, Veneto Serenissimo Governo, SVG) i lExèrcit Sereníssim Venecià (en italià, Veneta Serenissima Armata), anomenats pels mitjans de comunicació italians com a Serenissimi, foren dos grups que operaren a mitjans de la dècada de 1990 en diverses accions per promoure la causa de l'autodeterminació i l'autogovern del Vènet. Foren un baluard del nacionalisme vènet.
L'acció més sensacional duta a terme pel grup va ser l'ocupació armada de la plaça de Sant Marc de Venècia i del campanar de la basílica, la nit del 8 al 9 de maig de 1997 amb un vehicle blindat anomenat "Tanko" creat a partir de la modificació d'un camió.
Història Gènesi del Grup A principis dels anys vuitanta, Luigi Faccia i Flavio Contin, tots dos membres de la Lliga Vèneta, van començar a acusar el partit d'excessiva moderació, en particular del seu compromís (al seu parer) insuficient amb les qüestions de l'autodeterminació del Vèneto. Les seves crítiques es van intensificar amb el temps, cosa que finalment va conduir a la seva sortida de la Lliga: el 25 de gener de 1987, van anunciar la fundació del Sereníssim Govern del Vèneto (Veneto Serenissimo Governo, de vegades abreujat VSG). El 1992, Fausto Faccia, germà de Luigi, i Giuseppe "Bepin" Segato es van unir al grup, a qui se li va atorgar el càrrec d'"ambaixador".
El grup es va involucrar immediatament en activitats de propaganda, principalment a través de reunions públiques, repartiment de fullets, grafits i cartells il·legals. Mentrestant, alguns activistes van començar a construir dos "vehicles blindats" (en realitat, camions modificats disfressats de vehicles militars) per ser utilitzats en una hipotètica operació militar contra l'estat italià. Només un d'aquests vehicles es va completar realment, l'anomenat "Tanko Marcantonio Bragadin 007" (anomenat en honor d'un il·lustre patrici venecià, Marcantonio Bragadin, rector de la fortalesa de Famagusta durant el setge otomà de 1570-1571).
Poc abans que la Lliga Nord declarés simbòlicament la independència de la Padània a Venècia el 15 de setembre de 1996, el Veneto Serenissimo Governo va decidir procedir en una direcció similar: el 24 d'agost de 1996, en el denominat "Segon congrés" del grup, es va presentar una "Declaració d'independència per al Vèneto"; en aquella ocasió, també es va decidir que calien manifestacions cada cop més destacades per "donar protagonisme" a la causa independentista.
Emissions de ràdio i televisió pirates També el 1996, el grup va decidir intentar difondre els seus comunicats, inclosa la "declaració d'independència" esmentada, a través de les ones de ràdio mitjançant emissions pirates. Diversos vehicles (inclosos un Land Rover i una caravana) van ser adaptats com a estacions transmissores mòbils, fet que va permetre moure fàcilment l'equip i reduir el risc de detecció per part de la policia.
Els primers intents, realitzats per ràdio, van ser infructuosos: d'una banda, l'FM tenia poques freqüències lliures i el senyal no podia cobrir el de les emissores habituals, d'altra banda, l'AM, menys utilitzada, però per aquest motiu també menys escoltada. A més, era difícil elevar l'emissor a una alçada suficient per irradiar les ones sobre una àrea prou gran: després d'haver intentat fixar l'antena a globus plens d'heli, es van decidir per braços telescòpics i/o fixant la instrumentació als arbres.
Veient el poc èxit d'aquests intents, un dels activistes va proposar intentar interferir amb les freqüències de televisió "inserint-se" a l'àudio d'una emissora. Per a aquest propòsit, van desenvolupar una antena (que s'instal·lava mitjançant els mètodes descrits anteriorment en un lloc prou exposat), algunes piles i un temporitzador que connectaven a una auto-ràdio modificada adequadament que iniciaria un casset d'àudio inserit al reproductor a una hora determinada. D'aquesta manera, a les 20:00 hores del 17 de març de 1997, mentre s'emetia l'informatiu TG1 a Rai Uno, en una zona entre el sud del Vèneto i la Romagna, el senyal d'àudio de l'emissora (no el senyal de vídeo, que continuava normalment) va quedar tapat durant diversos minuts per un missatge que arengava el poble venecià perquè s'aixequés contra l'estat italià.
Durant els mesos següents, hi va haver unes deu "interferències" més de naturalesa similar (sempre al senyal de Rai Uno, en franges horàries d'alta audiència) en altres zones més o menys extenses de la regió (especialment al voltant de Treviso, Verona i altres localitats), que van gaudir d'una cobertura cada cop més àmplia en els mitjans de comunicació italians i estrangers. A més, per tal d'obstaculitzar els intents de triangular la posició dels transmissors (la policia havia col·locat radiogoniòmetres a diverses antenes de la RAI i vigilava constantment el Palau Labia, la seu veneciana de la ràdio i la televisió públiques), els activistes van començar a emetre missatges simultàniament des de dues estacions mòbils diferents, una instal·lada a la zona de Belluno i l'altra a la de Verona, que es movien regularment per desorientar la policia.
Ocupació de la Plaça de Sant Marc miniatura|Bandera de la República de Venècia que es va hissar des del campanar. El 8 de maig de 1997, gairebé coincidint amb el bicentenari de l'esmentada caiguda de la República de Venècia, el Sereníssim Govern del Vèneto van decidir intentar una acció encara més sensacional.
Després d'haver sortit de la zona de Pàdua amb una caravana robada i un camió amb el "Tanko" a bord, els nou activistes van arribar poc després de la mitjanit al moll del Tronchetto, on van pujar al transbordador de l'Actv amb destinació al Lido de Venècia. Alguns d'ells, vestits de camuflatge i armats amb una metralladora Beretta MAB 38 (remanent bèl·lic de la Segona Guerra Mundial, però funcional) van arribar a la cabina de control i van ordenar al comandant que desviés el transbordador cap a la plaça de San Marc.
Un cop desembarcats a la plaça, alguns dels participants la van ocupar, fent veure que la mantenien sota foc des del seu "cotxe blindat" (que també estava desproveït de qualsevol armament), mentre la resta del grup va trencar la porta i va pujar al cim del campanar de Sant Marc. Un cop al campanar, van hissar la bandera amb el lleó alat, símbol de la República de Venècia, un gest demostratiu que els implicats van declarar més tard com el veritable objectiu de la seva acció.
Segons el que es va comprovar més tard, la intenció dels ocupants del campanar era mantenir aquesta posició fins al 12 de maig, bicentenari de l'abdicació del Gran Consell de la República de Venècia i del dux Ludovico Manin a les tropes franceses; per a aquest propòsit, també s'havien proveït de provisions. El grup d'homes situat al campanar també va instal·lar un radiotransmissor destinat (per la seva pròpia declaració) a emetre més missatges relacionats amb la seva protesta a Rai Uno: això va aclarir definitivament l'autoria que s'amagava tant darrere de l'ocupació com de les emissions pirates (que també es van repetir durant l'ocupació).
Els "rebels" van informar les autoritats, que mentrestant havien tancat la plaça al públic, que començarien negociacions tan bon punt arribés un representant.
Aquella mateixa nit, l'alcalde de Venècia, Massimo Cacciari, va anar a parlar amb ells, preguntant-los quines eren les seves demandes i instant-los, en va, a desistir de l'ocupació.
El matí del dia 9, a les 8:15 h, per ordre del prefecte, homes del GIS (en català, Grup d'Intervenció Especial) dels Carabinieri, el comandant Alfa (pseud+onim d'Antonino Marzullo), van iniciar el desallotjament. Un grup de soldats va ocupar la plaça i va detenir alguns dels ocupants. Un altre grup va escalar el campanar utilitzant bastides col·locades fora del monument, mentre que d'altres van entrar a la plaça. En qüestió de minuts, els Carabinieri van detenir tots els participants en l'acció.
Persones implicades El grup Serenissimi estava format per:
Gilberto Buson Cristian Contin Flavio Contin Antonio Barison Luca Peroni Moreno Menini Fausto Faccia Andrea Viviani Giuseppe "Bepin" Segato Luigi Faccia
Els dos últims no van participar en l'ocupació de la plaça, però van ser els ideòlegs i inductors. A més, Giuseppe Segato hauria actuat com a mediador en les negociacions amb el govern italià, aleshores encapçalat per Romano Prodi.
Motivacions Inicialment les motivacions del grup no eren clares, i només les persones que el van dur a terme va ajudar a definir millor el context en què es va planejar l'acció.
Sembla que els membres del grup, tot i no estar estrictament involucrades en l'activitat política, eren nostàlgics dels temps de la República de Venècia, que havia estat abolida manu militari per Napoleó Bonaparte, i esperaven la seva restauració. Afirmaven haver dut a terme una investigació històrica i haver descobert elements que, en la seva opinió, invalidaven l'acta de Napoleó de 1797, l'acceptació de l'acta pel Gran Consell i fins i tot el plebiscit que ratificava l'annexió al Regne d'Itàlia el 1866. Segons els Serenissimi, l'acta de Napoleó era il·legítima perquè s'havia dut a terme contra un estat neutral i no havia estat ratificada pel Gran Consell, que havia deliberat sense quòrum. El plebiscit al Vèneto el 1866, però, es va caracteritzar per frau i violacions dels acords internacionals signats durant l'Armistici de Cormons i el Tractat de Viena.
Aspectes polítics En aquell moment, hi va haver sospites inicials que l'acció havia estat auspiciada per la Lliga Nord o cercles relacionats. El líder de la Lliga Nord, Umberto Bossi, ho va negar immediatament, fet que va fer sospitar d'un intent d'implicació dels serveis secrets italians, probablement amb l'objectiu d'evitar la imminent proclamació de la Padània. Altres moviments autonomistes també ho van negar.
Malgrat tot, al Vèneto i a altres llocs del nord d'Itàlia, es van prendre seriosament la iniciativa, començant a organitzar recollides de signatures i donacions per a les famílies dels activistes. A mesura que passaven les hores, però, va quedar clar que es tractava només d'una manifestació. Durant la seva detenció, els membres de Serenissimi van rebre nombroses cartes de solidaritat, algunes d'elles estan recollides al llibre Gli Eroi, Ti con nu, nu con Ti.
Judicis i condemnes Un cop finalitzades les investigacions destinades a descobrir la planificació de l'acció subversiva, es va celebrar un judici. Entre els càrrecs dels que se'ls acusava hi havia: Atac contra la unitat de l'Estat; Pertinença a banda armada; Interrupció del servei públic, per interrupcions de les emissions televisives realitzades abans de l'acció a Venècia.
El maig de 2006, es van emetre més acusacions per altres delictes relacionats amb els mateixos fets.
El judici dels membres dels Serenissimi va concloure amb acords de culpabilitat, condemnes i algunes absolucions pels delictes més greus. Luigi Faccia: condemnat a 4 anys i 9 mesos de presó per l'acció de Venècia (va complir 3 anys i mig i va ser sotmès a treballs comunitaris), a més d'una pena de presó de 6 mesos per associació subversiva pel Tribunal de Verona, un total de 5 anys i 3 mesos. No va participar en els fets, però va ser identificat com un dels organitzadors de l'operació i president de l'autoproclamat Govern Sereníssim Venecià. Giuseppe Segato: condemnat a 3 anys i 7 mesos de presó per subversió. No va participar en l'acció, però va ser identificat com l'"ambaixador venecià" esperat aquella nit i com l'ideòleg del grup. Havent emmalaltit greument durant el seu empresonament, va morir el 26 de març de 2006, poc després del seu alliberament.