Chaillot és el 64è barri administratiu de París, situat al 16è districte de París, a la riba dreta del Sena. El barri ocupa el sector septentrional de l'antiga colina de Chaillot i inclou alguns dels principals espais monumentals i culturals de l'oest de París, com la plaça del Trocadéro, el Palais de Chaillot, el Palais de Tokyo i diversos museus i institucions culturals.
El barri administratiu actual té l'origen en l'antic poble de Chaillot, documentat des de l'edat mitjana. El nucli es convertí progressivament en un faubourg de París i una part important del seu territori ja quedà integrada administrativament a la ciutat abans de la Revolució Francesa. La delimitació administrativa actual es configurà amb la reorganització de París de 1860, quan també s'incorporà a la capital la part de l'antic terme que havia quedat vinculada a la comuna de Passy.
Durant els segles XIX i XX, la urbanització i les grans exposicions internacionals transformaren profundament el sector. El Palais du Trocadéro fou construït per a l'Exposició Universal de París de 1878 i transformat, amb motiu de l'Exposició Internacional de París de 1937, en l'actual Palais de Chaillot, fet que consolidà la colina com un dels principals conjunts monumentals i culturals de la capital.
Geografia i límits miniatura|300px|esquerra|Els jardins del Trocadéro i la Torre Eiffel, vistos des de Chaillot.
Chaillot ocupa el sector nord-est del 16è districte de París, a la riba dreta del Sena. És un dels quatre barris administratius oficials del districte i correspon al 64è barri administratiu de París.
El barri s'estén entre el sector de la plaça Charles-de-Gaulle al nord, el Sena a l'est i l'entorn del Trocadéro al sud. Entre els seus principals eixos hi ha l'avinguda Kléber, l'avinguda d'Iéna, l'avinguda du Président-Wilson i l'avinguda de New-York.
La topografia del sector està marcada per la colina de Chaillot, que domina el Sena i ofereix una de les grans perspectives urbanes de París, orientada cap al Camp de Mart i la Torre Eiffel. La seva situació elevada condicionà tant l'emplaçament de l'antic poble com, més endavant, la construcció dels grans conjunts monumentals del Trocadéro i del Palais de Chaillot.
Tot i que el barri administratiu actual té uns límits precisos, el nom de Chaillot designà històricament un territori més ampli vinculat a l'antic poble. Per aquest motiu, el Chaillot històric no coincideix exactament amb la delimitació administrativa moderna.
Història L'antic poble de Chaillot miniatura|300px|El poble i el terme de Chaillot al mapa de Roussel de 1748.
Chaillot té un origen antic. La Société Historique d'Auteuil et de Passy relaciona el seu desenvolupament amb l'antic nucli de Nigeon i assenyala que la primera menció documental de Chaillot es troba en una butlla del papa Urbà II de 1097.
Durant l'edat mitjana i l'inici de l'edat moderna, Chaillot fou un nucli situat fora de París, establert sobre un relleu dominant la riba dreta del Sena. El poble estava envoltat de terres, vinyes, jardins i camins i mantenia una estructura clarament diferenciada de la ciutat.
La cartografia del segle XVIII mostra encara un nucli compacte i un territori molt més extens que el barri administratiu actual. La proximitat de París i la posició elevada sobre el Sena afavoriren progressivament la implantació de residències aristocràtiques, establiments religiosos i altres activitats vinculades a la capital.
De poble a faubourg de París miniatura|300px|El convent de les Visitandines de Chaillot en una gravura de cap al 1774.
A partir dels segles XVI i XVII, Chaillot quedà progressivament més integrat en l'expansió occidental de París. Al segle XVI, Caterina de Mèdici feu construir una residència de camp sobre la colina; el mateix emplaçament fou ocupat posteriorment pel convent de les Visitandines.
El convent de la Visitació de Santa Maria s'establí a Chaillot el 1651 i es convertí en un dels principals conjunts religiosos del sector. L'edifici ocupava una posició dominant sobre el Sena i formà part durant més d'un segle del paisatge de la colina.
El 1659, Chaillot fou convertit en faubourg de París amb el nom de faubourg de la Conférence. El 1702 quedà adscrit administrativament a un dels barris de París, tot i que continuà conservant l'aspecte i diverses funcions pròpies d'un poble perifèric.
Durant el segle XVIII, el creixement de la ciutat i l'aparició de noves residències, manufactures i infraestructures reduïren progressivament la separació física entre Chaillot i París.
Revolució i divisió entre París i Passy miniatura|300px|Sector dels convents dels Mínims i de la Visitació de Chaillot entorn de 1790.
La construcció del Mur dels Fermiers généraux durant la dècada de 1780 modificà profundament la situació territorial de Chaillot. El mur fiscal inclogué dins de París la major part del sector, mentre que una franja de l'antic territori quedà a l'exterior.
Amb la reorganització municipal de la Revolució Francesa, la part situada fora del mur fou incorporada a la nova comuna de Passy. Chaillot, per tant, no es constituí com una comuna independent el 1790: una part ja pertanyia administrativament a París i la resta quedà vinculada a Passy.
Aquesta situació diferencia la història administrativa de Chaillot de la de Passy i Auteuil, que sí que es constituïren com a municipis independents fins a l'ampliació de París de 1860.
Durant el període revolucionari també desaparegueren diverses institucions de l'antic règim. El convent dels Mínims de Chaillot fou suprimit el 1790 i la seva capella fou destruïda poc després.
Reorganització de 1860 i urbanització del segle XIX miniatura|Chaillot en un mapa d'estat major de 1860.
L'ampliació de París de 1860 modificà definitivament la situació del sector. La capital s'estengué fins a les fortificacions de Thiers i incorporà totalment o parcialment diversos municipis perifèrics; la part de l'antic territori de Chaillot que havia quedat integrada a la comuna de Passy passà aleshores a formar part de París.
Amb la nova divisió de la ciutat en vint districtes es configurà l'actual 16è districte de París i Chaillot esdevingué un dels seus quatre barris administratius.
Durant la segona meitat del segle XIX, la urbanització transformà profundament l'antic paisatge del sector. L'obertura i regularització de grans avingudes, la parcel·lació dels terrenys i la construcció d'edificis residencials integraren progressivament Chaillot en la trama urbana de l'oest de París.
Aquesta transformació afectà especialment l'entorn de la colina de Chaillot i els eixos que la connectaven amb l'Arc de Triomf de l'Étoile, el Sena i els nous sectors residencials del 16è districte.
Les exposicions internacionals miniatura|300px|El Palais du Trocadéro durant l'Exposició Universal de París de 1878.
Les exposicions internacionals celebrades a París durant els segles XIX i XX transformaren profundament la colina de Chaillot i consolidaren aquest sector com un dels principals espais monumentals de la ciutat.
Amb motiu de l'Exposició Universal de París de 1878 es construí el Palais du Trocadéro, projectat pels arquitectes Gabriel Davioud i Jules Bourdais. L'edifici estava format per una gran rotonda central flanquejada per dues torres i per dues llargues ales corbes, i dominava la perspectiva sobre el Sena i el recinte expositiu de la riba esquerra.
El Palais du Trocadéro es mantingué durant més de mig segle i acollí diverses institucions i activitats culturals. Durant la preparació de l'Exposició Internacional de París de 1937 es decidí transformar profundament el conjunt.
El nou Palais de Chaillot fou projectat pels arquitectes Jacques Carlu, Louis-Hippolyte Boileau i Léon Azéma. El projecte conservà una part de les ales de l'antic palau, que foren ampliades, mentre que la rotonda central fou eliminada i substituïda per una gran esplanada oberta sobre l'eix de la Torre Eiffel i l'École Militaire.
El nou conjunt, representatiu de l'art déco monumental dels anys trenta, quedà format per dues grans ales corbes separades per l'esplanada central.
Urbanisme i patrimoni Trocadéro i Palais de Chaillot miniatura|300px|El Palais de Chaillot vist des de la Torre Eiffel.
El sector del Trocadéro constitueix el principal conjunt monumental de Chaillot. L'actual Palais de Chaillot fou construït per a l'Exposició Internacional de París de 1937 segons el projecte de Léon Azéma, Jacques Carlu i Louis-Hippolyte Boileau.
El palau aprofità una part de les ales de l'antic Palais du Trocadéro, que foren ampliades i revestides amb una arquitectura més sòbria i monumental. La rotonda central de l'edifici de 1878 desaparegué i deixà pas a una gran esplanada oberta sobre l'eix de la Torre Eiffel i l'École Militaire.
El conjunt està format per dues grans ales corbes, conegudes com l'ala de Passy i l'ala de París, que emmarquen el parvis des Droits de l'Homme. Les façanes, caracteritzades per columnes, grans obertures i una composició simètrica, són representatives de l'arquitectura monumental dels anys trenta.
L'ala de Passy acull el Musée de l'Homme i el Musée national de la Marine, mentre que l'ala de París allotja la Cité de l'architecture et du patrimoine. Sota l'esplanada es troba el Chaillot – Théâtre national de la Danse.
El palau, l'esplanada i els jardins del Trocadéro formen conjuntament una de les grans perspectives urbanes de París, orientada cap al Sena, la Torre Eiffel i el Camp de Mart.
Edificis religiosos miniatura|300px|L'església de Saint-Pierre-de-Chaillot, a l'avinguda Marceau.
El principal edifici religiós del barri és l'església de Saint-Pierre-de-Chaillot, situada a l'avinguda Marceau. La parròquia té orígens documentats des del segle XI, tot i que l'edifici actual és molt posterior.
L'església actual fou construïda entre 1931 i 1938 segons el projecte de l'arquitecte Émile Bois, al mateix emplaçament que ocupaven temples anteriors. La seva arquitectura combina referències romàniques i bizantines amb una concepció monumental pròpia dels anys trenta.
La decoració forma part essencial del conjunt arquitectònic. Hi destaquen les escultures d'Henri Bouchard, els vitralls dels tallers Mauméjean i els frescos de Nicolas Untersteller.
L'església fou inscrita com a monument històric el 3 de novembre de 2016.
Museus i institucions culturals miniatura|300px|El Palais de Tokyo; al fons, el Palais Galliera.
Chaillot concentra diverses institucions culturals de primer ordre. Al Palais de Chaillot tenen la seu el Musée de l'Homme, el Musée national de la Marine, la Cité de l'architecture et du patrimoine i el Chaillot – Théâtre national de la Danse.
Més a l'est, l'avinguda du Président-Wilson acull l'edifici del Palais de Tokyo, construït per a l'Exposició Internacional de 1937. Fou concebut com un edifici doble destinat a dos museus d'art modern. Actualment l'ala occidental acull el centre d'art contemporani Palais de Tokyo, mentre que l'ala oriental és la seu del Museu d'Art Modern de París.
A poca distància es troba el Palais Galliera, construït a finals del segle XIX segons el projecte de Paul-René-Léon Ginain i dedicat definitivament a la moda el 1977. El museu conserva prop de 200.000 peces relacionades amb la història de la indumentària i la moda, des del segle XVIII fins a l'actualitat.
Aquesta concentració de museus, equipaments escènics i institucions patrimonials converteix Chaillot en un dels principals pols culturals de l'oest de París.
Places i grans avingudes miniatura|300px|L'Avinguda Kléber, un dels principals eixos urbans de Chaillot.
La trama urbana de Chaillot està estructurada per diverses places i grans avingudes, desenvolupades principalment durant els segles XIX i XX. Aquests eixos connecten el barri amb l'Arc de Triomf de l'Étoile, el Sena, el Trocadéro i altres sectors del 16è districte de París.