El castell de Mont-real és un castell situat al municipi d'Eissac,Aquest municipi es troba entre el Perigord blanc i el Perigord porpra. al departament de la Dordonya. Està en gran part classificat i parcialment enregistrat com a Monument històric.

Presentació Aquest castell, construït a la regió propera de Moissida, domina la vall de Crempse. Es va construir al segle XII i es modernitzà al s. XVI. És una residència privada,El propietari n'és Bernard de Montferrand; de la família del Perigord dels Faubournet de Montferrand, habitada. Oberta als visitants a l'estiu, s'hi poden descobrir els salons, amb una col·lecció de retrats del Perigord i, en una torre, una curiosa biblioteca circular. També conté un passatge subterrani, una sala voltada del segle XII, i una cova natural.

Història El senyoriu de Montreal pertanyia a la família Saint-Astier al segle XIV i XIV; després als Peyronencq, abans de passar al Pontbriand.Charles Lafon, « Les Duchesne de Montréal lieutenants-généraux de la sénéchaussée de Périgueux et juges mages du Périgord ».

Pierre de Pontbriand és fill de Jean de Pontbriand, cavaller, senyor de Pontbriand, i de Jeanne du Parc, senyora de Locmaria. Fou governador del comte d'Angulema, el futur Francesc I. Es casà abans del 1502 amb Anne de Peyronencq, dama de Mont-real, filla de Michel de Peyronencq, senyor de Montreal, i d'Agnès de Lastours, amb qui va tenir:

Clara de Pontbriand; François de Pontbriand (Château d'Amboise, 1502-Château de Montreal, 1569), senyor de Montreal, senescal del Llemosí superior i inferior. Es casà el 1528 amb Anna de Grossolles de Flamarens. El 1543 era senescal i governador de Llemotges en lloc del seu cosí per matrimoni, Marin de Monchenu, casat amb Antoinette de Pontbriand, filla de François de Pontbriand. Es casà el 1564 amb Jeanne de Malefayde (cap al 1550-1565), senyora de Dagnac, que va morir en el part de l'únic fill. Es casà per tercera vegada el 1566 amb Marguerite de Bourdeille, que va morir poc després: Hèctor de Pontbriand (1565-1639), es casà el 1584 amb Catherine de Montardit, filla de Jean de Montardit, senyor de Lascoux, i tutor d'Hèctor de Pontbriand. No van tenir fills. Jeanne de Pontbriand, casada amb Gaston Goulard, baró de Touverac i La Faye, Françoise de Pontbriand, hereva del castell de Montreal, es casà, per contracte aprovat el 1611, amb Gaston I Foucauld, senyor de La Garaudie, de La Besse, fill de Poncet Foucauld, a la parròquia de Milhac, i de Galiote de Jaubert, senyora de La Geoff. Gaston II Foucauld de Pontbriand Claude de Pontbriand, germà del senyor de Montreal, es trobava el 3 d'octubre del 1535 al costat de Jacques Cartier a la vora del Sant Llorenç quan el navegant arribà a un assentament amerindi anomenat Hochelaga que es convertiria en la ciutat canadenca de Montreal. 

Pierre i François de Pontbriand van construir el castell tal com el podem veure hui. Van construir la Capella de la Santa EspinaLa capella, Monument històric, conté el reliquiari de la Santa Espina replegat del cos del general anglés John Talbot, moert en la batalla de Castillon (1453). (segle XVI). Són responsables de la modernització del doble anell de muralles que forma un sistema defensiu molt ben conservat, així com de la façana renaixentista de l'edifici principal. Van fer el castell a l'estil del Renaixement primerenc gràcies al germà de Pierre de Pontbriand, François de Pontbriand, que va ser batle de Llemotges, gran camarlenc dels reis Lluís XI, Carles VIII, Lluís XII i Francesc I, governador de Blois i Loches, i superintendent de la construcció del castell de Chambord.

El 1639, en morir, Hèctor de Pontbriand havia quedat arruïnat. Deu anys més tard, a la mort de Françoise de Pontbriand, el 19 de juliol del 1649,Charles Lafon, « Les Duchesne de Montréal lieutenants-généraux de la sénéchaussée de Périgueux et juges mages du Périgord », 1941. François-Philibert du Chesne (o Duchesne), tinent general en el setge de Perigús, va resultar ser-ne l'adjudicatari. A la mort de la primera esposa, François-Philibert du Chesne només va pagar-hi 33.240 lliures. Després dels problemes de la Fronda, Gastó II Foucauld de Pontbriand va descobrir que el preu de compra del senyoriu de Montreal no era prou alt: començà una demanda de restitució i va cometre actes de violència al senyoriu. Finalment, feu un compromís i acceptà la venda del senyoriu. Jean II de Chesne de Breuil, senyor de Breuil, Chastenet i La Rivière, jutge en cap de Perigús, tinent privat per a afers civils i criminals en la cort del Senescal de Perigord. Va fer el seu testament el 1631. Es va casar per primera vegada el 1597 amb Marthe de Muguet.

François-Philibert I du Chesne (c. 1615–setembre de 1699) es va casar per primera vegada el 12 de maig del 1639 amb Marie-Anne de Thinon (m. 1651), filla de Pierre de Thinon, senyor de Fleat, jutge en cap i tinent general de Perigord, comissari examinador en la cort del Tribunal Presidial del senescal de Perigús, i de la difunta Madeleine de Villedon, senyora de Thinon. La família Thinon era probablement protestant. François-Philibert du Chesne no va assumir el càrrec de tinent general i magistrat en cap, que el seu sogre li va cedir en el contracte matrimonial, fins al 1645. El 1651, durant la Fronde, el seu sogre es va retirar al castell de Montreal, que François-Philibert de Chesne acabava d'adquirir el 1649. L'any següent, va fer el mateix quan l'exèrcit reial es preparava per a assetjar Perigús. Havent assumit el títol de vescomte de Montreal, va ser multat el 1670 per usurpar un títol nobiliari.Charles Lafon, « Les Duchesne de Montréal lieutenants-généraux de la sénéchaussée de Périgueux et juges mages du Périgord », 1941, . Cap al 1656, va comprar a Hector d'Aubusson els senyorius de Castel-Nouvel, Labatut i Montaut (a la comuna de Belesmas), que es troben als afores de Montreal. El 6 de gener del 1664, François VI de La Rochefoucauld li va vendre els boscos, les rendes i els drets del senyoriu d'Estissac, una finca important a la conca de Crempse. Va continuar adquirint senyorius més petits. Es va tornar a casar el 1678 amb Catherine d'Aubusson (morta a finals de 1737), filla de Jean d'Aubusson de Beauregard i Jeanne de Loudat:

N. de Chesne d'Issac, que va morir jove;

N. de Chesne de Montreal, que va morir jove;

Pierre de Chesne, senyor de Bruelh, missioner a l'Índia, bisbe titular de Beryl;

Jean-François I de Chesne (mort el 1710), del seu primer matrimoni. Va comprar el càrrec de batle perpetu de Perigús el 1690 o 1692. Es va casar amb Marie-Thérèse d'Autafòrt (1663-1731) el 1693, filla de François d'Autafòrt, marqués d'Ans, i Jeanne d'Abzac de la Douze. El contracte matrimonial especifica els béns que el seu pare li va llegar i qualsevol possible substitució. Es va elaborar un inventari a petició seua. Va conservar per a si els càrrecs de tinent general de la cort del senescal i de president del Tribunal Suprem, que el seu pare tenia la intenció de transmetre al seu germà, Jean-François II, i va ser instal·lat el 1703 com a:

François-Philibert II de Chesne (-1735), marqués de Montreal, tinent general de la cort del senescal i president del Tribunal Suprem, havent complert l'edat requerida per a aquests càrrecs el 1725, es va casar el 14 de gener del 1721 amb Marie-Anne-Ursule d'Abzac de La Douze (filla de Jean IV d'Abzac de La Douze i Isabelle d'Alesme), sense descendència.

Bernard (1702-), va morir jove.

Marguerite III de Chesne (-1752), última representant d'aquesta branca de la família. Era l'hereva del seu germà, Jean-François II de Chesne. Va fer el seu testament el febrer de 1752, i deixà tots els seus béns al seu cosí germà, Bernard-Louis Faubournet de Montferrand, fill d'Antoine, senyor de Saint-Orse, i de Jeanne-Charlotte d'Autafòrt, germana de sa mare.

Catherine? (-1725)

Antoinette II de Chesne, es va casar el 1660 amb Charles de Lestrade (-1685), senyor de La Cousse, i més tard, el 1686, amb Jean-François Chapt de Rastignac (m. 1694), marqués de Laxion;

Léonarde de Lestrade de Veyrières, casada amb el seu cosí Charles de Saint-Astier, marqués des Bories.

Margarida II de Chesne (1643-1726), casada el 1663 amb Jacques d'Aubusson, capità del regiment de la Guàrdia Francesa, fill de Jean d'Aubusson, senyor de Mortemart i Bardou, i de Jeanne de Loudat, morta en la batalla de Steinkerque, sense descendència;

Renée du Chesne de Fleat (1647-), del primer matrimoni, es va casar primer el 1664 amb Jean-Jacques II de Saint-Astier (1645-1679), marqués des Bories, i després en segones noces el 1703 amb Pierre de Jaubert, comte de Nanthiat;

Antoinette III de Chesne (1684-1763), del segon matrimoni del seu pare, es va casar el 1703 amb Henri II de Taillefer (-1735), marqués de Barrière. Jean-François II de Chesne (1685-1751), senyor de Montaut i Breuilh després de la mort del seu oncle, i per cortesia, marqués de Montaut. Va afegir el nom de pila Philibert. El seu pare li va donar la finca de Petit-Change en el seu testament del 1694. El 1700, Catherine d'Aubusson va reclamar la devolució de la finca de Bruelh, que li havia estat cedida en el seu contracte matrimonial. El seu germà va recomprar la finca de Petit-Change. En morir François-Philibert II de Chesne sense descendència, va sol·licitar l'aplicació de les normes de successió estipulades en el testament de François-Philibert I de Chesne, que preveien la transmissió dels senyorius de Montreal i Montaut als seus descendents masculins de la família. Marie-Thérèse d'Autafòrt i la seua filla Marguerite III de Chesne van respondre-hi que només la meitat n'estaven previstes.Charles Lafon, « Les Duchesne de Montréal lieutenants-généraux de la sénéchaussée de Périgueux et juges mages du Périgord », 1942.

El 1752, per testament de Marguerite III de Chesne, sense descendents, el Castell de Montreal va deixar la família Duchesne, marquesos de Montaut i de Montreal, per pertànyer a Bernard-Louis Faubournet de Montferrand.

Classificació Va ser parcialment registrat com a Monument històric el 29 de novembre del 1948 i parcialment classificat el 12 de desembre del 1991. (consultat el 22 maig 2011).

Galeria

Notes i referències

Montreal