Regio III Isis et Serapis era la tercera de les catorze regiones en què August va dividir administrativament la ciutat de Roma l'any 7 aC. La denominació Isis et Serapis, generalitzada posteriorment, feia referència a un gran santuari dedicat a Isis i Serapis situat al vessant meridional de l'Oppius.
Situació i límits miniatura|esquerra|300px|La Meta Sudans, prop del Colosseu
La Regio III comprenia la vall del Colosseu i l'Oppius, l'esperó meridional de l'Esquilí. Al sud limitava amb la Regio II, mentre que cap al nord i nord-est el seu límit seguia parcialment el traçat de la muralla serviana i el Clivus Suburanus, des de la Porta Esquilina cap a l'oest.
Des d'aquest sector, la línia de separació es prolongava cap a l'oest fins a un punt situat al nord del Colosseu i després girava cap al sud fins a la Meta Sudans, prop de l'amfiteatre. Aquesta reconstrucció correspon a la topografia tradicional de les regions augustanes i no s'ha d'entendre com un límit cadastral perfectament conegut.
Història i evolució urbana miniatura|300px|Interior de la Domus Aurea, al sector de l'Oppius
Abans de la reforma augustana, el sector meridional de l'Oppius ja tenia habitatges de cronologia republicana i augustana. Al mateix vessant hi havia un important santuari d'Isis, identificat probablement amb l'Iseum Metellinum, que posteriorment donaria nom a la Regio III.
L'incendi de l'any 64 transformà profundament aquesta part de Roma. Després de l'incendi, Neró inicià la construcció de la Domus Aurea, un extens complex palatí que tenia un dels seus principals nuclis a l'Oppius i incloïa un llac artificial a la vall situada entre aquest turó, el Celi i el Palatí.
Després de la mort de Neró, la dinastia Flàvia transformà de nou el sector. El llac de la Domus Aurea fou substituït per l'Amfiteatre Flavi, mentre que diverses parts de la residència neroniana de l'Oppius foren desmantellades, reblertes i reutilitzades com a subestructures per a edificis posteriors.
Vici Els catàlegs regionaris de l'antiguitat tardana atribueixen dotze vici a la Regio III.
Entre els vici documentats hi havia el vicus Cornicularius, situat al vessant meridional de l'Oppius. Una inscripció dels anys 53–55 dC l'identifica expressament com a pertanyent a la Regio III, mentre que una altra inscripció, de l'any 22, permet situar l'establiment del vicus cap al 6 o 5 aC.
També està documentat el vicus Summi Choragi, que prenia el nom del Summum Choragium, un edifici auxiliar vinculat al Colosseu i utilitzat com a magatzem d'equipament escenogràfic. El nom del vicus es conserva en un fragment de la Forma Urbis, tot i que la seva localització exacta dins la Regio III continua essent incerta.
Vies i sectors urbans La xarxa viària de la Regio III estava condicionada pel relleu de l'Oppius i per la connexió entre la Subura, l'Esquilí i la vall del Colosseu. Un dels seus principals eixos era el Clivus Suburanus, que ascendia des de la Subura fins a la Porta Esquilina i constituïa parcialment el límit septentrional de la regió.
A l'interior de l'Oppius hi havia també un carrer de traçat corb que recorria el vessant oriental aproximadament paral·lel a la muralla serviana, des del Clivus Suburanus fins a la vall del Colosseu. Alguns trams d'aquest eix han estat identificats arqueològicament i es remunten almenys a època republicana.
El sector sud-oriental de la regió estava relacionat amb la Via Labicana, prop de la qual se situava el gran santuari d'Isis i Serapis que acabà donant nom a la Regio III.
Monuments i equipaments miniatura|300px|El Ludus Magnus, amb el Colosseu al fons
Entre els principals conjunts monumentals de la Regio III hi havia l'Amfiteatre Flavi, construït a la vall situada entre l'Oppius, el Celi i el Palatí. Al seu voltant es desenvolupà un ampli sector de serveis destinat als espectacles, entre els quals destacava el Ludus Magnus, la principal escola d'entrenament de gladiadors de Roma, establerta per Domicià i connectada amb l'amfiteatre mitjançant un criptopòrtic.
El mateix sector incloïa altres instal·lacions relacionades amb els espectacles, com els Castra Misenatium, on s'allotjaven els mariners de la flota de Misè encarregats de maniobrar el velum del Colosseu, els Armamentaria, destinats a l'armament, el Saniarium, de funció hospitalària, el Spoliarium i el Summum Choragium, utilitzat com a taller i magatzem d'elements escenogràfics.
Un altre conjunt destacat era el gran santuari d'Isis i Serapis situat al vessant meridional de l'Oppius, probablement identificable amb l'Iseum Metellinum. El complex ocupava una extensa terrassa i acabà donant nom a la Regio III.
Els catàlegs regionaris tardans esmenten també dins la Regio III les Termes de Titus, les Termes de Trajà, la Porticus Liviae i altres edificis i equipaments del sector de l'Oppius.
Administració i estructura urbana L'organització administrativa de la Regio III evolucionà des de la reforma augustana fins a l'antiguitat tardana. Inicialment hi havia quatre vicomagistri per vicus, mentre que els catàlegs regionaris tardans en registren quaranta-vuit per regió independentment del nombre de vici. En el cas de la Regio III, els catàlegs esmenten també dos curatores.
Els mateixos catàlegs registren per a la Regio III dotze vici i dotze aediculae, així com 2.757 insulae, 18 horrea, 80 balnea, 65 lacus i 16 pistrina. També indiquen un perímetre de 12.350 peus romans. Les dues versions conservades discrepen en el nombre de domus, que apareix com a 60 en una i 160 en l'altra.
Referències
Categoria:Regions de la Roma augusta