Patarag

Patarag (en armeni, Պատարագ, Divina litúrgia) és una obra coral religiosa de Komitàs, basada en els cants tradicionals de la Església Apostòlica Armènia. La versió definitiva, escrita per a cor masculí, va ser completada el 1914 i és l'única obra de grans dimensions de Komitàs que s'ha conservat íntegrament. El compositor va treballar durant dècades en diferents versions de la litúrgia, combinant melodies procedents de la tradició oral armènia amb els cants litúrgics recollits i publicats durant el segle XIX.

L'obra constitueix una de les aportacions fonamentals de Komitàs a la música religiosa armènia i representa la culminació del seu treball d'estudi, transcripció i harmonització del cant litúrgic tradicional.

Composició Komitàs es va interessar pels cants de la litúrgia armènia des dels seus anys de formació al seminari d'Edjmiatsín. Ja el 1892, quan encara era estudiant, va recopilar a la seva ciutat natal de Kütahya diverses melodies religioses que contenien variants dels cants del Patarag.

Al llarg de la seva carrera va preparar diverses harmonitzacions dels cants litúrgics per a diferents formacions vocals. Una de les primeres versions extenses va ser escrita a Berlín entre 1898 i 1899, quan encara era estudiant, i incorporava una traducció alemanya dels textos. Per elaborar el Patarag, Komitàs va utilitzar sobretot les melodies transcrites per Nikoghayos Tashchian i publicades a Edjmiatsín el 1874 i el 1878. També hi va incorporar melodies que ell mateix havia recollit directament de la tradició oral. El seu objectiu no era simplement harmonitzar els cants existents, sinó recuperar-ne el caràcter propi i eliminar-hi elements que considerava incorporacions alienes acumulades al llarg dels segles.

Es conserven fragments d'altres versions, entre les quals una basada en la tradició de Nova Julfa i de les comunitats armènies de l'Índia. Aquesta versió va ser interpretada durant la dècada del 1910. La darrera versió del Patarag, per a cor masculí, va ser escrita el 1914. És la versió que ha esdevingut habitual tant en concert com dins de la mateixa litúrgia de l'Església Armènia.

Publicació La situació personal de Komitàs després de 1915 va impedir que pogués preparar una edició definitiva de l'obra. La primera edició completa del Patarag va aparèixer a París el 1933, dos anys abans de la mort del compositor. La partitura està escrita en armeni i destinada a cor masculí sense acompanyament instrumental. Edicions posteriors han reconstruït i publicat també altres variants i fragments conservats als arxius del compositor.

Estructura El Patarag segueix l'ordre de la Divina Litúrgia de l'Església Apostòlica Armènia. No constitueix una missa composta a partir de material completament original, sinó una harmonització polifònica dels cants tradicionals que formen part de la celebració litúrgica.

Entre les principals seccions hi ha:

Khorhurd khorin («Misteri profund»)

Orhnyal Tagavor

Haysmheté

Surb, Surb («Sant, Sant»)

Amen. Hayr Surb

Der voghormia («Senyor, tingueu pietat»)

Hayr mer («Pare nostre»)

Miayn Surb

Orhnyal e Astvats

Kohanamk

La successió exacta pot variar segons si l'obra s'interpreta en context litúrgic o en versió de concert, ja que aquesta última pot ometre els passatges cantats pel celebrant.

Khorhurd khorin Khorhurd khorin («Misteri profund») és una de les seccions més conegudes del Patarag. La música parteix d'una melodia litúrgica tradicional, harmonitzada amb una textura predominantment homofònica que permet mantenir la claredat del text. Les veus avancen en grans blocs harmònics, interromputs per breus moviments interns que intensifiquen determinades paraules. Aquesta alternança entre homofonia i moviment contrapuntístic és característica del tractament coral de Komitàs.

Surb, Surb El Surb, Surb, equivalent al Sanctus de la litúrgia occidental, presenta un caràcter més expansiu. La repetició de la paraula Surb («Sant») permet a Komitàs construir una progressió gradual de densitat i intensitat. La textura coral parteix d'acords senzills però incorpora moviments melòdics independents que eviten una harmonització purament vertical. La música conserva així el perfil modal dels cants tradicionals.

Hayr mer Hayr mer, el Parenostre, és una de les parts del Patarag que també ha circulat independentment com a peça coral. La melodia principal és presentada amb una gran simplicitat, mentre les veus inferiors proporcionen una harmonització continguda. Komitàs evita els grans efectes dramàtics i manté una expressió recollida, amb una progressió harmònica que acompanya el sentit de la pregària.

Der voghormia Der voghormia («Senyor, tingueu pietat») adopta un caràcter més suplicant. La repetició de breus fórmules melòdiques i la resposta entre diferents grups de veus reforcen el caràcter responsorial de la litúrgia. La intensitat augmenta gradualment mitjançant l'ampliació de l'àmbit vocal i de la densitat harmònica, abans de retornar a una textura més continguda.

Estil musical El Patarag representa la síntesi entre la tradició monòdica de l'Església Armènia i una escriptura coral polifònica influïda per la formació musical europea de Komitàs. El compositor va evitar aplicar-hi mecànicament les regles de l'harmonia tonal occidental i va intentar que les harmonitzacions respectessin les característiques modals i melòdiques dels cants armenis.

Les textures alternen passatges homofònics, imitacions contrapuntístiques i respostes entre diferents grups del cor. Les línies vocals mantenen sovint una gran independència, però sense perdre la claredat de les melodies litúrgiques originals. La simplicitat aparent de molts fragments contrasta amb la subtilesa de l'escriptura harmònica. Komitàs considerava que la polifonia havia de reforçar l'essència dels cants tradicionals i no ocultar-la sota procediments compositius aliens a la seva naturalesa.

Instrumentació La versió definitiva està escrita per a cor masculí sense acompanyament instrumental. En interpretacions litúrgiques, les seccions corals s'alternen amb els cants del celebrant. Les versions de concert acostumen a presentar únicament les parts corals.

Discografia selecta 1988 — Komitas Keshishian, Choir of St. Gayané Cathedral: Divine Liturgy, New Albion Records, NA 033 CD. Enregistrat a Erevan el 1988; versió de concert per a cor masculí. 1989 — Komitas Keshishian, Male Chamber Choir of the Yerevan Opera Theatre; Tatevos Asmaryan (mestre de cor), David Varzhapetan (solista): Patarag, Melodiya, C10 29297 004. 2000 — Levon Chabanian, Chœur liturgique arménien de la Chapelle Sainte-Gayanée; Araxie Mansourian (soprano), Vartan Haroutunian (baix), Grigori Mechvelichvili (orgue): Messe arménienne de Komitas, ARB Music, ARB AT2715. 2006 — Sona Hovhannisyan, Hover Chamber Choir of Armenia: Surb Patarag – Armenian Divine Liturgy, Hover.

Referències

Categoria:Composicions musicals del 1914 Categoria:Música coral Categoria:Música religiosa