El Concert per a violí en do sostingut menor és una obra per a violí i orquestra de Paul Hindemith, composta entre juny i juliol de 1939. Consta de tres moviments i té una durada aproximada d'entre vint-i-cinc i trenta minuts. Pertany al període immediatament anterior a l'emigració definitiva de Hindemith als Estats Units i combina la solidesa contrapuntística característica del compositor amb una expressivitat més expansiva que en bona part de la seva producció anterior.

L'obra es va estrenar el 14 de març de 1940 al Concertgebouw d'Amsterdam, amb Ferdinand Helmann com a solista, l'Orquestra Reial del Concertgebouw i Willem Mengelberg com a director. Hindemith havia previst inicialment participar en l'estrena com a director, però les circumstàncies polítiques i personals del moment van impedir-ho.

Composició Hindemith va començar a treballar en el concert durant la primavera de 1939, en un moment especialment difícil de la seva vida. Després que la seva música fos atacada pel règim nazi i les seves obres fossin progressivament excloses de la vida musical alemanya, el compositor havia abandonat Alemanya i residia principalment a Suïssa. El 3 de maig de 1939 ja informava els seus representants nord-americans que havia començat un «concert per a violí amb gran orquestra» i que esperava completar-lo aviat.

El 15 de juliol la partitura estava pràcticament acabada. Hindemith havia pensat en Ferdinand Helmann, concertino del Concertgebouw, com a solista, encara que en correspondència privada afirmava que hauria preferit Georg Kulenkampff. També havia acordat que Serge Koussevitzky dirigís la primera interpretació nord-americana a Boston. L'esclat de la Segona Guerra Mundial el setembre de 1939 va alterar aquests plans i l'estrena, inicialment prevista per al 2 de desembre, es va ajornar fins al març de 1940.

El concert pertany a una etapa en què Hindemith havia consolidat el sistema harmònic exposat posteriorment en el tractat Unterweisung im Tonsatz. En lloc d'oposar estrictament tonalitat i atonalitat, el compositor organitza les tensions harmòniques segons la relació dels sons amb un centre tonal. En el concert, aquest centre és do sostingut menor, però la música es desplaça constantment per regions cromàtiques i evita sovint les progressions funcionals tradicionals.

Estrena L'estrena va tenir lloc el 14 de març de 1940 al Concertgebouw d'Amsterdam, amb Ferdinand Helmann al violí, l'Orquestra Reial del Concertgebouw i Willem Mengelberg. Hindemith havia volgut dirigir personalment l'obra, però en aquells moments es trobava als Estats Units i no va poder tornar als Països Baixos a causa de la situació política europea.

El concert es va publicar el mateix 1939 per Schott Music. Tot i que no ha assolit la popularitat dels concerts per a violí de Jean Sibelius, Béla Bartók o Serguei Prokófiev, ha passat a formar part del repertori concertístic del segle XX i ha estat defensat per violinistes com David Óistrakh, Isaac Stern, Ivry Gitlis, Leonidas Kavakos i Frank Peter Zimmermann.

Estructura El concert consta de tres moviments:

Mäßig bewegte Halbe

Langsam

Lebhaft

Una interpretació completa dura aproximadament entre vint-i-cinc i trenta minuts.

Mäßig bewegte Halbe El primer moviment, Mäßig bewegte Halbe («blanques moderadament mogudes»), adopta una estructura pròxima a la forma sonata. El material principal és presentat inicialment per l'orquestra i es caracteritza per motius rítmics vigorosos i intervals amplis, als quals el violí solista respon amb una línia més flexible i expansiva. En lloc de separar clarament les funcions del solista i l'orquestra, Hindemith estableix un diàleg contrapuntístic constant entre tots dos.

La part solista és virtuosística però evita una exhibició purament ornamental. Escales, dobles cordes i grans salts formen part del desenvolupament temàtic, i els diferents motius passen contínuament del violí als instruments de l'orquestra. L'harmonia manté do sostingut menor com a centre de referència, però la superposició de línies contrapuntístiques genera nombroses dissonàncies i regions tonals secundàries.

El desenvolupament intensifica progressivament els motius inicials i condueix a una recapitulació transformada, en què el violí adquireix un protagonisme encara més gran. El moviment conclou de manera contundent, mantenint la tensió entre l'impuls rítmic i el caràcter líric que recorre tota la peça.

Langsam El segon moviment, Langsam, constitueix el centre expressiu del concert. Comença amb una atmosfera molt més continguda, en què el violí desenvolupa una llarga línia cantabile sobre un acompanyament orquestral relativament transparent. El caràcter inicial és meditatiu, però la música va adquirint progressivament més intensitat i la textura es densifica fins a arribar a un ampli clímax central.

La forma es basa en la transformació contínua d'un nombre reduït de motius. La línia del violí alterna passatges lírics amb episodis més dramàtics i utilitza especialment els registres mitjà i greu de l'instrument, fet que confereix al moviment una sonoritat fosca. La secció final recupera l'atmosfera inicial, ara més despullada, i conclou de manera reservada.

Lebhaft El tercer moviment, Lebhaft («viu»), recupera l'energia rítmica del primer. El violí introdueix figures ràpides i anguloses que són imitades o contestades pels diferents grups de l'orquestra. L'escriptura contrapuntística és especialment intensa i combina passatges de gran virtuosisme amb episodis de caràcter gairebé marcial.

El moviment presenta contrastos constants de tempo, textura i dinàmica. En diversos moments, Hindemith interromp l'impuls principal amb episodis més amplis i melòdics abans de reprendre el moviment ràpid. A mesura que s'acosta la conclusió, els diferents materials temàtics es concentren en una successió cada vegada més enèrgica.

La coda exigeix una gran agilitat al solista i condueix el concert cap a un final brillant i afirmatiu. Malgrat el llenguatge harmònic complex, el moviment manté una forta sensació de direcció tonal i proporciona una conclusió clara al conjunt.

Estil musical El Concert per a violí combina la concepció contrapuntística característica de Hindemith amb una expressivitat poc habitualment intensa en la seva música concertant. A diferència d'algunes obres neoclàssiques de les dècades de 1920 i 1930, aquí les grans dimensions formals i l'amplitud de les línies melòdiques l'apropen a la tradició del concert romàntic, tot i que el llenguatge harmònic continua sent inequívocament modern.

La part solista està plenament integrada en la textura orquestral. Hindemith, que havia començat la seva carrera professional com a violinista abans de dedicar-se principalment a la viola, coneixia profundament les possibilitats tècniques dels instruments de corda. El virtuosisme del concert deriva, per tant, més de la densitat contrapuntística, els canvis de registre i la complexitat rítmica que no pas de l'efectisme purament instrumental.

Instrumentació El concert està escrit per a violí solista i orquestra formada per:

dues flautes, la segona també flautí; dos oboès; dos clarinets i clarinet baix; dos fagots; quatre trompes; dues trompetes; tres trombons i tuba; timbales i percussió; cordes.

La percussió inclou bombo, caixa, plats, plats suspesos, triangle, pandereta i tam-tam.

Discografia selecta 1948 — Roger Désormière, Orchestre de l'Association des Concerts Lamoureux, Henry Merckel (violí): Hindemith: Violin Concerto, enregistrat el 28 de desembre de 1948 al Théâtre des Champs-Élysées de París. 1962 — Paul Hindemith, London Symphony Orchestra, David Óistrakh (violí): Hindemith: Violin Concerto, Decca. 1962 — Hubert Reichert, Westfälisches Sinfonieorchester, Ivry Gitlis (violí): Hindemith: Concerto pour violon, enregistrament de 1962. 1965 — Leonard Bernstein, Filharmònica de Nova York, Isaac Stern (violí): Barber: Violin Concerto / Hindemith: Violin Concerto, Columbia, MS 6713. 2000 — Yan Pascal Tortelier, BBC Philharmonic, Leonidas Kavakos (violí): Hindemith: Violin Concerto, Chandos, CHAN 9903. 2013 — Paavo Järvi, Frankfurt Radio Symphony, Frank Peter Zimmermann (violí): Hindemith: Violin Concerto / Violin Sonatas, BIS, BIS-2024.

Referències

Categoria:Concerts per a violí de la dècada del 1940 Categoria:Composicions musicals del 1940 Categoria:Composicions en do sostingut menor Categoria:Obres de Paul Hindemith