La Universitat Lliure de Girona fou una institució impulsada per l'Ajuntament de Girona el 1869, en el context de la política educativa liberal del Sexenni Democràtic. Restablia l'educació superior a la ciutat després de la supressió per Felip V de la primitiva universitat gironina fundada per Alfons V el Magnànim. La seva curta vida de quatre cursos mostra, també en el camp universitari, les tensions entre l'Estat i l'Església que presidiren aquells anys.
La universitat i el context ideològic i educatiu miniatura|Edifici de les Àligues que va ser seu de la Universitat Lliure de Girona entre 1870 i 1874 Creada pel govern provisional espanyol el 14 de gener de 1869, la Universitat Lliure de Girona és erigida en una societat marcada per la Revolució de 1868. On prèviament havien arribat influències europees que eren crítiques amb qüestions com el Concordat de 1851 que permetia a la jerarquia eclesiàstica controlar els continguts de l'ensenyament àdhuc en l'universitari. El Sexenni Liberal fa present la contesa entre Església i Estat per controlar l'educació com a peça clau de formació de les idees en infants, joves i adults. En una situació de forta penetració de platejaments que demandaven un ensenyament neutre, no dogmàtic i basat en la ciència. Comportant una lluita virulenta, tant pels interessos ideològics de determinades propostes pedagògiques com per la resistència als canvis del conservadorisme. També pel sentiment de l’Església de veure amenaçada una situació privilegiada en el camp educatiu formal i no formal. Una qüestió on convergeix molta de la problemàtica política, econòmica i social sorgida a l'Espanya i a la Catalunya del segle XIX.
A Girona, foren els polítics progressistes que governaven el municipi i la província, els que impulsaren la creació de la Universitat Lliure de Girona. Tot i que sembla que ben poc incidiren en marcar l'orientació i les directives de la restaurada universitat. Al davant de la qual fou elegit rector Manuel Viñas i Graugés (Girona, 1842 - 1899), una persona lligada als sectors gironins que defensaven els valors tradicionals i conservadors. En uns temps en què l'episcopat espanyol va prohibir al clergat jurar la constitució liberal i es trobava enfrontat al govern per la llibertat religiosa i de pensament, el rector Viñas assegurava al bisbe gironí Constantí Bonet i Zanuy que la Universitat Lliure mantenia una total observança d'un catolicisme explícit. La universitat , finalment, s'instal·là a l'edifici de les Àguiles, que ja fou seu de l'antiga universitat.
En el primer període la universitat lliure sols comptava amb la Facultat de Dret i a través del seu professorat el sector catòlic i moderat hi era ben notori i present com reflecteixen els discursos d'inauguració de curs. La creació de la Facultat de Farmàcia a la Universitat Lliure de Girona, a la tardor de 1871, va comportar la incorporació d'uns professors ben diferents del claustre de Dret. El professorat de Farmàcia aplegà personalitats com Joaquim Ametller i Viñas un destacat membre del Partit Republicà Democràtic Federal, el republicà Josep Jubert i Cortada o Serapi Morlius i Borràs que a les revoltes de 1843 reclamava, la llibertat religiosa i d'impremta i la reducció de l'exèrcit.
El final de la universitat lliure La situació de crisi esmentada es traduiria també amb tensions amb l'Ajuntament de Girona. A això calia afegir les dificultats econòmiques, de local i de professorat de la universitat que iniciaren una situació de crisi agreujada pels entrebancs de les perceptives aprovacions que es requerien des de la Universitat de Barcelona del districte universitari de la qual formava part la Universitat Lliure gironina.
Sense oblidar que en iniciar-se el curs 1873-1874, es produí una notable disminució de l'alumnat a causa de la violència de la guerra carlina en terres gironines, en dies en què ja havia abdicat el rei Amadeu I i havia estat proclamada la Primera República. Com també hi degué influir la voluntat d'enfortir la universitat pública i suprimir les lliures que defensaven figures com Antoni Bergnes de las Casas rector de la Universitat de Barcelona entre els anys 1868 i 1875.
Fons Universitat Lliure de Girona L'Arxiu de l'Ajuntament de Girona conserva el conjunt de documentació generat per la Universitat Lliure de Girona "constituït majoritàriament per documentació relativa a la gestió dels recursos acadèmics en què destaquen els expedients dels estudiants, les actes dels exàmens, llistes d'estudiants matriculats i el llibre de registre de títols de la Facultat de Dret. També hi ha documentació relativa a l'organització de la docència i correspondència".
Bibliografia Cortada Hortalà, Carles .. La Universitat Lliure de Girona (1870-1874). Tesi doctoral. Universitat de Girona. htttps://www.tdx.cat/handle/10803/7992;jsessionid=E7D9F34815EB53834C8E760010F841E5#page=1 Ferrerons, Ramon «La Universitat Lliure de Girona (1870-1874)». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. 34, 1994. Isamat, J; i Pla, M.. "La Facultad de Farmacia de Gerona". Revista de la Real Academia de Farmacia, núm. 1, pàgs. 45-75
Referències
Categoria:Organitzacions de Girona