Vesunna (o Vĕsunna, en grec: Ουέσουνα i gal·litzat com a Vésone o Vésunne,Gaffiot. és la capital romana del poble gal dels Petrocorii. Integrada a la província d'Aquitània i Gàl·lia, es va desenvolupar als segles I i II. Hui és el districte sud de la ciutat de Perigús, situada al departament de la Dordonya.

Toponímia L'antic lloc rep el nom de la dea epònima que els habitants de Vesunna veneraven.

Història L'any 700 abans de la nostra era la vall de l'Eila fou ocupada pels lígurs, que en foren expulsats cap al 500 abans del present pels ibers..

Cap al 200 abans de la nostra era, "els petrocoris viuen a l'àrea d'entre els rius Dordonya i Vézère", segons Venceslas Kruta. Durant aquest període, es van establir als turons de la riba esquerra de l'illa i van crear, als turons d'Escònabueu i Boissièira, a l'actual territori de Colonhés e Champsniers, un campament fortificat, també conegut com a Campament de Cèsar a la Curada.. Entre els dos turons hi ha la font sagrada de Jameaux, probablement dedicada a Vesunna, dea mare, protectora de les aigües beneficioses, segons Claude Chevillot. Els Petrocorii estaven establerts a la Gàl·lia i no a Aquitània, perquè, abans de la conquesta romana, aquests dos territoris estaven separats pel riu Garumna (Garona).

L'any 52 abans del present Vercingètorix demana als petrocoris que envien 5.000 guerrers per a ajudar-lo a enfrontar-se a les legions de Juli Cèsar.

L'any 27 abans de la nostra era, durant l'organització administrativa de la Gàl·lia duta a terme per August, Perigús fou situada a la província d'Aquitània. L'oppidum de La Boissière es va abandonar i el municipi gal·loromà de Vesunna, futura Perigús, es va crear entre el 25 i 16 abans del present a la riba dreta de l'illa.. Es beneficia del poder públic romà.. En aquella època, Vesunna era una de les vint-i-una ciutats de la província d'Aquitània..

És al segle I quan la ciutat, com a ciutat romana, experimenta el major creixement, sobretot des del punt de vista de la planificació urbana: els monuments públics més grans es van construir segons els plànols romans, com ara el fòrum, l'amfiteatre i les termes.. Al llarg del segle II, el desenvolupament urbà continua: els edificis ja construïts s'amplien però també es construeixen cada vegada més domus. Al final III 3r segle, després de la invasió atribuïda als alamans, la ciutat romana es va reduir a cinc hectàrees i mitja,. retirant-se a un petit altiplà darrere d'unes muralles,. construïdes entre el 276 i el 290. Incorporant la meitat nord-oest de l' amfiteatre de Vesunna, les muralles de la ciutadella gal·loromana es van construir utilitzant elements dels monuments de la ciutat (encara hi ha restes d'aquestes muralles) i aquesta tercera ciutat es va anomenar Civitas Petrucoriorum ('ciutat dels petrocoris'), un lloc que esdevindrà "la ciutat".. En aquell moment, aquest recinte tenia vint-i-quatre torres, vint-i-tres murs cortina i quatre portes, de les quals només dues es conserven hui: la porta normanda i la de Mart. .

Segons Estrabó, els Petrocorii treballaven molt amb ferro..

A principis del s. V, els visigots van assolar Vesunna, inclosos els seus edificis religiosos, i s'hi van establir, malgrat la resistència organitzada l'any 407 per Pegàs, l'ocupant de la seu episcopal.. Cap al 465, el rei visigot Euric va martiritzar el bisbe i va prohibir el culte catòlic; tancà els llocs de culte i abolí el bisbat. No va ser fins a l'any 506 que el bisbe Cronope en restaurà el culte i les esglésies.

Vesunna esdevingué, dins les muralles gal·loromanes, "la ciutat", ciutat dels comtes i bisbes de Perigord. Uns centenars de metres a l'est, es fundà al segle Xi la Catedral de Perigús, que va donar origen a la ciutat de Puy-Saint-Front. La ciutat es va fusionar al setembre del 1240 amb la ciutat medieval veïna (i rival) de Puy-Saint-Front per a formar la ciutat de Perigús.

Notes i referències

Categoria:Gàl·lia Aquitània Categoria:Perigús