La bandera de Dinamarca també anomenada Dannebrog («vestimenta vermella» o «vestiment danès») és de color vermell amb una creu blanca estesa fins als costats, es tracta d'una creu nòrdica també dita creu de Sant Olaf. El disseny amb creu, que representa la cristiandat va ser posteriorment adoptat pels altres països nòrdics: Suècia, Noruega, Islàndia, Finlàndia i a les de les bandera de les illes Fèroe i Åland; així com en els arxipèlags britànics de les Shetland i les Òrcades. Durant la unió personal de Dinamarca i Noruega, la Dannebrog va ser també la bandera noruega, i continuà sent-ho, amb lleugeres modificacions, fins que Noruega adoptà la bandera actual el 1821.
El disseny de la Dannebrog apareix en un segell del 1397.Swedish Encyclopedia "National Encyclopedin", "NE2000",digital version, article "Dannebrogen"
Descripció miniatura|esquerra|La bandera danesa a la cerimònia de medalles de la selecció masculina de ciclisme de persecució en els Jocs Olímpics d'Estiu de Beijing el 2008 En 1748, un reglament defineix les longituds correctes dels dos últims camps a la bandera com . Al maig de 1893 una nova regulació a tots els caps de la policia, va dir que la policia no ha d'intervenir, si els dos últims camps de la bandera eren més llargs que , sempre i quan aquests no excedissin de , i sempre que aquesta fos l'única norma violada.
Aquesta regulació continua vigent i, per tant, les proporcions legals de la bandera nacional són avui de 3:1:3 d'amplada i entre qualsevol entre 3:1:5.25 de llargada.
Colors No existeix cap definició oficial del "Dannebrog rød", pel que l'empresa privada Dansk Standard, en el reglament 359 de 2005, defineix el color vermell de la bandera amb el codi de Pantone 186C. Model de color Vermell Blanc Pantone 186 C N. A. RGB 200, 16, 46 255, 255, 255 CMYK N. A. 0-100-80-5 HTML #C8102E #FFFFFF RAL 3028 N. A.
Construcció
Prohibició d'onar altres banderes No hi ha lleis ni regles reals sobre com utilitzar la bandera nacional correctament, però a poc a poc ha anat sorgint una certa pràctica i un "reglament de la bandera". Bàsicament, cal honorar-la i respectar-la, no es considera apropiat posar-hi text o logotips, ni tampoc ha d'estar esquinçada, bruta o descolorida. Durant molt de temps, la situació legal de la bandera nacional es va interpretar en el sentit que els particulars no podien hissar banderes nacionals diferents de les dels països nòrdics, la de la Unió europea i la de les Nacions Unides. D'aquesta prohibició se'n van excloure els aplecs de banderes com els dels hotels o exposicions. Per tant, per onejar una bandera diferent de la Dannebrog, calia un permís especial de la policia, el qual es podia concedir si la Dannebrog també es mostrava simultàniament amb el seu propi pal i tenia la mateixa mida que la bandera estrangera. No obstant això, el juny de 2023, el Tribunal Suprem de Dinamarca va absoldre un home que havia onat al seu jardí una bandera estatunidenca el 2018. Segons la sentència, derogava la prohibició que els ciutadans enarbolessin banderes d'altres estats i, per tant, tampoc no es va permetre castigar-los per fer-ho.
Tanmateix, i després d'un canvi corresponent a la llei i aquest cop aprovada pel Parlament danès, a partir de l'1 de gener de 2025 entrava en vigor la prohibició d'onejar banderes que no siguin la Dannebrog amb aquest text: "La prohibició inclourà onejar des d'un pal les banderes nacionals d'altres països, com per exemple la bandera nacional russa, l'estatunidenca o l'espanyola; banderes de regions d'altres països, per exemple banderes d'estats nord-americans, la bandera de Catalunya o la bandera del Tibet; banderes que es poden equiparar amb banderes nacionals o regionals d'altres països, per exemple la bandera palestina". Dins d'aquesta prohibició però hi ha un seguit d'excempcions com són les banderes dels països nòrdics i països veïns (Suècia, Noruega, Finlàndia i Alemanya), les dues possessions daneses (Illes Fèroe i Groenlàndia), les banderes d'associacions internacionals (La Unió europea i l'ONU), les banderes no nacionals (com la de l'Arc de sant Martí o la pirata, i a més, el ministre de justícia pot determinar casos especials, com actualment passa amb la bandera d’Ucraïna. La policia pot, a petició i en casos especials concedir permís per enarborar una bandera coberta per aquesta prohibició.
Història Llegenda d'origen de 1219 miniatura|300px| La Dannebrog caient del cel durant la batalla de Lindanise, el 15 de juny de 1219. Pintat per Christian August Lorentzen el 1809. La pintura es troba al Museu Statens de Kunst, Dinamarca. Una tradició registrada al remunta l'origen de la bandera a les campanyes de Valdemar II de Dinamarca (r. 1202–1241). El més antic es troba al "Danske Krønike" de Christiern Pedersen, que és la continuació de la Gesta Danorum de Saxo, escrita 1520-23. Aquí, la bandera cau del cel durant una campanya russa de Valdemar. Pedersen també afirma que Eric de Pomerània es va exiliar amb la mateixa bandera el 1440.
La segona font és l'escriptura del frare franciscà Petrus Olai (Peder Olsen) de Roskilde (mort cap al 1570). Aquest registre descriu una batalla el 1208 a prop de Fellin durant la campanya d'Estònia del rei Valdemar II. Els danesos van ser derrotats quan una bandera de pell de xai que representava una creu blanca va caure del cel i va provocar miraculosament una victòria danesa. En una tercera narració, també de Petrus Olai, a la Danmarks Tolv Herligheder ("Dotze esplèndids de Dinamarca"), a l'esplendor número nou, es relata la mateixa història, amb un paràgraf inserit corregint l'any a 1219. Ara, la bandera cau del cel a la batalla de Lindanise, també coneguda com la batalla de Valdemar (danesa: Volmerslaget), a prop de Lindanise (Tallinn) a Estònia, el 15 de juny de 1219.
És aquesta tercera narració la que més ha influït, i alguns historiadors l' han tractat com la narració principal extreta d'una font (perduda) que data de la primera meitat del .
A la llegenda d'Olai, la batalla anava malament i la derrota semblava imminent. No obstant això, el bisbe danès Anders Sunesena sobre d'un turó amb vistes a la batalla pregava a Déu amb els braços alçats, cosa que significava que els danesos s'apropaven a la victòria com més pregava. Quan va aixecar els braços, els danesos van avançar i quan els braços se li cansaven i els deixava caure, els estonians guanyavem els danesos. Els assistents es van afanyar a aixecar els braços una altra vegada i els danesos van tornar a avançar. A l'estona, estava tan cansat de braços que els va deixar caure i els danesos van perdre l'avantatge i es van anar acostant més a la derrota. Necessitava dos soldats per aguantar-li les mans i quan els danesos estaven a punt de perdre, 'Dannebrog' va caure miraculosament del cel i el rei va agafar-la, la va mostrar a les tropes i el seu cor es va omplir de coratge i els danesos van guanyar la batalla.
Els historiadors danesos van tractar àmpliament el possible nucli històric darrere d'aquesta llegenda d'origen durant els segles XIX-XX. Jørgensen (1875) sosté que el bisbe Theoderich va ser l'instigador original de la investigació de 1218 del bisbe Albert de Buxhoeveden al rei Valdemar II, que va provocar la participació danesa en les croades bàltiques. Jørgensen especula que el bisbe Theoderich podria haver portat l'estendard del cavaller Hospitaller a la batalla de 1219 i que "l'enemic pensava que aquest era el símbol del rei i va fer assaltar erròniament la tenda del bisbe Theoderich. Afirma que l'origen de la llegenda de la bandera que cau prové d'aquesta confusió. en la batalla."
L'historiador de l'església danès LP Fabricius (1934)L. P. Fabricius Sagnet om Dannebrog og de ældste Forbindelser med Estland (1934) atribueix l'origen a la Batalla de Fellin de 1208, no a la batalla de Lindanise de 1219, basada en la font més antiga disponible sobre la història. Fabricius va especular que podria haver estat l'estendard eclesiàstic personal de l'arquebisbe Andreas Sunesøn o potser fins i tot la bandera de l'arquebisbe Absalon, sota la iniciativa i la supervisió de les quals ja s'havien realitzat diverses croades menors a Estònia. L'estendard ja seria coneguda a Estònia. Fabricius repeteix la idea de Jørgensen sobre la bandera plantada davant de la tenda del bisbe Theodorik, que l'enemic ataca erròniament creient que és la tenda del rei.
Una teoria diferent és breument discutida per Fabricius i més elaborada per Helge Bruhn (1949). Bruhn interpreta la història en el context de la tradició generalitzada de l'aparença miraculosa de creus al cel en la llegenda cristiana, comparant específicament aquest esdeveniment atribuït a una batalla del 10 de setembre de 1217 a prop d'Alcazar, on es diu que una creu d'or sobre blanc. va aparèixer al cel, per portar la victòria als cristians.
A la historiografia nacional sueca del , hi ha una història paral·lela a la llegenda danesa, en què apareix una creu daurada al cel blau durant una batalla sueca a Finlàndia, el 1157.
Edat mitjana miniatura|Armorial de Gelre (fol. 55v), l'entrada per al rei de Dinamarca que mostra la bandera de creu blanca sobre vermella L'emblema de creu blanca sobre vermell té l'origen a l'època de les croades. Al , el Sacre Imperi Romanogermànic també va ser utilitzat com a bandera de guerra.
A l'Armorial de Gelre, datat al c. 1340-1370, com una bandera que es mostra juntament amb l'escut d'armes del rei de Dinamarca. Es tracta de la representació de colors indiscutible més antiga de la Dannebrog. Gairebé a el mateix temps, Valdemar IV de Dinamarca mostra una creu en el seu escut d'armes en el seu segell Danælog (Rettertingsseglet, amb data de 1356). La imatge de l'Armorial Gelre és gairebé idèntica a la que es troba en un llibre d'armes del que ara es troba als Arxius Nacionals de Suècia (Riksarkivet). El segell d'Eric de Pomerània (1398) com a rei de la Unió Kalmar mostra les tres armes del principal destre de Dinamarca. En aquesta versió, els lleons porten un estendard de Dannebrog.
Es desconeix el motiu pel qual els reis de Dinamarca al comencen a mostrar la bandera creuada als seus escuts. Caspar Paludan-Müller (1873) va suggerir que podria reflectir una pancarta enviada pel papa al rei danès en suport dels països bàltics.Caspar Paludan-Müller Sagnet om den himmelfaldne Danebrogsfane (1873) Adolf Ditlev Jørgensen (1875) identifica la bandera com la dels cavallers Hospitalers, que va tenir una presència a Dinamarca a partir de finals del .Adolf Ditlev Jørgensen, Danebroges Oprindelse (1875)
Existeixen diverses monedes, segells i imatges, tant estrangeres com domèstiques, dels segles XIII al XV i fins i tot anteriors, que mostren dissenys heràldics similars a Dannebrog, al costat de l'escut reial (tres lleons blaus en un escut daurat.)
miniatura|upright|La bandera danesa de la pàgina principal de la versió de Christiern Pedersen de la Gesta Danorum de Saxo, 1514 Hi ha un registre que suggereix que l'exèrcit danès tenia una "bandera principal" (hoffuitbanner) a principis del . Niels Hemmingsøn esmenta aquest estendard el 1570 en el context d'una batalla de 1520 entre danesos i suecs a prop d'Uppsala gairebé capturada pels suecs, però salvada per les heroiques accions dels portaestendards Mogens Gyldenstierne i Peder Skram. La llegenda atribuint l'origen miraculós de la bandera a les campanyes de Valdemar II de Dinamarca (r. 1202–1241) van ser enregistrades per Christiern Pedersen i Petrus Olai a la dècada de 1520.