Jordi Camprubí Casas (Manresa, 20 de desembre de 1948) és un alpinista i escalador català, soci del Centre Excursionista de la Comarca de Bages i membre del Grup d'Alta Muntanya Espanyol. Ha participat en diverses expedicions internacionals a l'Àsia i fou el primer alpinista de l'Estat espanyol que assolí el cim del Makalu, l'any 1976, una ascensió que representà el segon vuit mil de l'alpinisme català.

Trajectòria Camprubí s'inicià en l'alpinisme vinculat al Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Al final de la dècada de 1970 formà part del grup d'escaladors conegut com els Barrufets, amb els quals desenvolupà activitat a Montserrat, el Pedraforca i els Alps.

Participà en expedicions a l'Atles i, entre altres muntanyes, al Damavand, a l'Iran, el 1971; al Tirich Mir, a l'Hindu Kush, el 1973; al Makalu el 1976; al Thalay Sagar els anys 1987 i 1993, i en tres expedicions a l'Everest, els anys 1983, 1985 i 2000.

Ascensió al Makalu L'any 1976 formà part de l'expedició del Centre Excursionista de la Comarca de Bages al Makalu, dirigida per Josep Maria Montfort Fàbregas. L'expedició instal·là sis camps d'altura i, a partir del camp IV, col·laborà amb una expedició txeca per preparar l'atac final al cim.

El 24 de maig de 1976, Camprubí i tres alpinistes txecs sortiren del camp VI, situat a 7.900 metres. Camprubí i dos dels txecs assoliren el cim. L'ascensió seguí l'aresta sud-est, coneguda com la ruta dels Japonesos, amb una variant final per la cara est.

L'ascensió fou la primera estatal al Makalu i representà el segon vuit mil de l'alpinisme català, després de l'ascensió catalana a l'Annapurna Est de 1974. Camprubí redactà també l'article sobre aquella expedició publicat a la revista Vèrtex, que aparegué signat col·lectivament pel Centre Excursionista de la Comarca de Bages.

Expedicions a l'Everest Camprubí participà en tres expedicions a l'Everest, els anys 1983, 1985 i 2000. En l'expedició de 2000 exercí de sotscap.

Durant l'atac al cim de maig de 2000, Camprubí i Jordi Bonet intentaren arribar-hi el dia abans que Jordi Bayona Sivila i Joan Belmonte. La gran acumulació de neu els obligà a renunciar, però la traça que havien obert fou utilitzada l'endemà per Bayona i Belmonte, que assoliren el cim el 16 de maig.

Al retorn de l'expedició, Camprubí formà part dels vuit alpinistes que van ser rebuts públicament a la plaça Major de Manresa i homenatjats des del balcó de l'Ajuntament.

Altres activitats i reconeixements Camprubí rebé la medalla d'or de la Federació Espanyola de Muntanya i un reconeixement de la Generalitat de Catalunya l'any 1986. Des del 2005 és guarda del refugi del Pedraforca el Roget, a Saldes.

Referències

Categoria:Esportistes manresans Categoria:Escaladors catalans Categoria:Alpinistes catalans del sud Categoria:Nascuts el 1948