L'aula règia (del llatí aula regia, 'sala reial') fou, en sentit polític, l'entorn de dignataris i consellers que assistia el monarca en diverses monarquies de l'antiguitat tardana i l'alta edat mitjana. El terme designava originàriament la gran sala de recepcions o del tron d'un palau i, per extensió, passà a denominar també la cort i el grup de persones que envoltaven el sobirà.
L'Aula règia del Regne visigot de Toledo fou un dels principals organismes de la monarquia visigòtica, especialment durant els segles VI i VII. Reunia al voltant del rei els alts funcionaris de l'officium palatinum, els grans magnats o seniores palatii, els gardingi vinculats personalment al monarca i membres de l'episcopat. La terminologia de les fonts no és sempre precisa, i expressions com Aula Regia, Palatium Regis i Officium Palatinum podien referir-se a realitats parcialment coincidents.
L'Aula règia tenia principalment una funció consultiva. Aconsellava el rei en matèria de legislació, administració, guerra i política exterior i podia assistir-lo en l'exercici de la justícia. El monarca, però, no estava obligat jurídicament a seguir-ne les decisions. Els seus membres participaven també en els Concilis de Toledo quan aquests tractaven qüestions polítiques. Després de la conversió de Recared I al catolicisme el 589, la col·laboració entre la monarquia, els magnats de la cort i l'episcopat esdevingué un element central del sistema polític visigot.
La desaparició del regne visigot després de la conquesta islàmica iniciada el 711 comportà la desaparició de l'Aula Regia visigòtica com a institució. Tanmateix, la idea d'una assemblea de magnats, eclesiàstics i oficials que assessoraven el sobirà tenia també antecedents romans i paral·lels en altres monarquies germàniques i continuà desenvolupant-se a l'Europa medieval. Els placita de l'Imperi Carolingi i les corts dels monarques medievals contribuïren posteriorment a la formació de les cúries règies, organismes que exerciren funcions polítiques, judicials i administratives i que, en alguns territoris, participaren en el procés de formació de les corts i parlaments medievals.
Referències
Categoria:Edat mitjana Categoria:Història del dret