miniatura|Taula de partícules En física d'altes energies, un mesó pseudoescalar és un mesó amb espín total 0 i paritat senar (normalment es nota com a Els mesons pseudoescalars es veuen habitualment en la dispersió protó-protó i l'aniquilació protó-antiprotó, i inclouen les partícules pió (), kaó (), eta () i eta prima (), les masses de les quals es coneixen amb gran precisió. miniatura|Els mesons pseudoescalars que consisteixen en quarks amunt, avall i estrany només formen un nonet. D'entre tots els mesons que se sap que existeixen, en cert sentit, els pseudoescalars són els més ben estudiats i compresos.
Història El pió ( ) va ser proposat per primera vegada per Yukawa a la dècada del 1930 com el bosó portador de força principal del potencial de Yukawa en interaccions nuclears, i posteriorment es va observar gairebé amb la mateixa massa que havia predit originalment. A les dècades del 1950 i del 1960, els mesons pseudoescalars van començar a proliferar i finalment es van organitzar en un multiplet segons l'anomenada "Via Òctupla" de Murray Gell-Mann.
Gell-Mann va predir a més l'existència d'una novena ressonància en el multiplet pseudoescalar, que originalment va anomenar De fet, aquesta partícula es va trobar més tard i ara es coneix com el mesó eta prime (). L'estructura del multiplet de mesons pseudoescalar, i també els multiplets de barions en estat fonamental, van portar Gell-Mann (i Zweig, independentment) a crear el conegut model de quarks.
Trencaclosques η–η′ Tot i que les masses dels mesons pseudoescalars es coneixen amb alta precisió, i són els mesons més ben estudiats i compresos, les propietats de desintegració dels mesons pseudoescalars, en particular d'eta () i eta-prime (), són una mica contradictòries amb la seva jerarquia de masses: mentre que el mesó és molt més massiu que el mesó , es creu que el mesó conté un component més gran dels quarks estranys i antiestranys relativament pesats, que el mesó η', cosa que sembla contradictòria. Aquest fracàs del model de quarks per explicar aquesta diferència de massa s'anomena el "trencaclosques ".
La presència d'un estat (1405) també introdueix la barreja de boles de cola en la discussió. És possible que els mesons i es barregin amb la bola de cola pseudoescalar que hauria de trobar-se en algun lloc per sobre de la bola de cola escalar en massa, com a estat sense barrejar. Aquesta és una de les poques maneres en què la massa inesperadament gran de es pot explicar en relació amb la seva massa predita pel model al voltant de .
Llista de mesons pseudoescalars Mesó nonet Mesons amb quarks pesats Mesons hipotèticspió (×3) mesó (×1) mesó (×1) Kaon (×4)D mesó B mesó mesó meson mesó
Referències
Categoria:Física de partícules